Experts assenyalen que la cova Foradada d'Oliva és el jaciment "més complet" de la Comunitat i de la península

   Les excavacions arqueològiques que els servicis arqueològics de la Diputació de València, sota la direcció del Doctor Aparicio Pérez, realitzen a la cova Forada d'Oliva des de l'any 1975, fa ja 32 anys, "confirma que es tracta d'un dels jaciments arqueològics més complets de la península ibèrica, inclús d'Europa i de tota la Mediterrània", han informat fonts de la corporació provincial en un comunicat.

   La confirmació d'açò ha estat possible gràcies a la "perseverança" dels treballs i a les inversions realitzades, "modestes però continuades i profitoses", durant tants anys, des del SEAV que depén directament del diputat de Cultura, Vicente Ferrer.

   A més, han assenyalat que a la Comunitat hi ha "extraordinaris" jaciments del Paleolític Mitjà, com el de les fonts de Navarrés, també investigat pel SEAV, la cova del Salt a Alcoi o la cova Negra a Xàtiva, entre d'altres; del Paleolític Superior com la cova Matutano a Vilafamés, les de les Cendres a Alacant, o la del Parpalló, Mallaetes i Barranc Blanch a Gandia. El Mesolític I o inicial té "molts menys jaciments".

   Estos tres períodes cobrixen els últims cent mil anys de vida humana a la nostra Comunitat tot i que, fins ara "no hi havia un sol jaciment arqueològic que continguera íntegrament restes, empremtes continuades de la vida durant un període tan extens", ja que la cova Negra només ocupava el Paleolític Mitjà o Mosterià, la cova del Parpalló únicament el Paleolític Superior.

   Ara ja n'hi ha un, la cova Foradada d'Oliva que ocupa el Paleolític Mitjà (Mosterià), el Superior i el Mesolític Inicial. És un arxiu amb documents continuats de cent mil anys de la nostra història, la qual cosa "ens permetrà conéixer el paisatge i la seua evolució, amb la vegetació i la fauna, l'evolució tecnològica i l'antropològica, especialment perquè permet disposar de restes de fauna i de flora".