Els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia veuen necessari actualitzar les seves competències


Actualizado 20/10/2010 20:40:02 CET

Ratifiquen, per unanimitat, una Declaració Institucional les conclusions de la qual elevaran al president del CGPJ

MÚRCIA, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -

Els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia de la majoria de les Comunitats Autònomes han ressaltat la necessitat de "desenvolupaments reglamentaris" per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ja que urgeix "actualitzar tot el sistema d'organització del règim jurídic d'organització dels tribunals, les competències dels presidents o de les sales de govern" davant de les reformes introduïdes en les lleis orgàniques i processals.

Així ho han plasmat en la Declaració Institucional que han ratificat per unanimitat després de la reunió celebrada a la capital murciana des de dilluns passat, on s'han debatut les ponències sobre implantació de l'Oficina Judicial, concretades en Nova Oficina Judicial (NOJ), i de la qual ha donat lectura l'amfitrió, el president del TSJ de Múrcia, Juan Martínez Moya, en roda de premsa.

Les conclusions que s'extreuen d'aquesta Declaració Institucional que han signat els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia de les Balears, Andalusia, Castella-Lleó, Aragó, Principat d'Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia, la Rioja, Madrid, Múrcia, Navarra, El País Basc i València, s'elevaran al president del CGPJ, Carlos Dívar, ja que és "el destinatari únic i principal".

Aquestes ponències es concreten, a més, en un primer balanç sobre l'arquitectura processal, organitzativa i espacial que implica la NOJ; l'article 165 de la Llei Orgànica del Poder Judicial; funcions i competències de les Sales de Govern en matèria d'Oficina Judicial; estat actual de la normativa i propostes de reforma; el paper del president del Tribunal Superior de Justícia en l'organització de la NOJ; la coordinació amb les Secretàries de Govern; i especial incidència de la NOJ.

I és que, davant d'aquesta reforma, "resulta necessari desllindar les competències i responsabilitats del poder judicial, dels cossos de secretaris judicials i de les administracions públiques competents en les administracions públiques competents en la prestació de mitjans al servei de l'Administració de Justícia", ha indicat Martínez Moya.

Sobre la necessitat de "delimitar" competències, Martínez Moya ha assenyalat que les lleis processals "així ho estableixen i d'aquí al que significa el procés d'implantació d'un nou model organitzatiu en la tramitació processal, cal delimitar aquestes competències".

Segons ha advertit, "està en joc l'article de la Constitució Espanyola sobre el dret a la tutela judicial efectiva", després del que ha considerat que "el paper del jutge i dels òrgans de govern de jutjats i tribunals han d'estar atents al bon funcionament de l'Administració de Justícia i bona marxa".

D'aquí, ha insistit, que "calgui aprofundir en aquest procés de delimitació de competències i responsabilitats". "No es tracta de posar en qüestió el paper del secretari judicial, sinó de clarificació d'idees bàsiques a la llum del que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial, tenint en compte mandats constitucionals, la funció de jutjar i fer executar allò jutjat i la funció que també correspon als òrgans dels tribunals, en aquest cas al poder judicial, de vetllar pel normal funcionament d'aquests òrgans judicials", ha subratllat Martínez Moya.

Tampoc es tracta de qüestionar les reformes processals, ja que, ha explicat, "els presidents dels tribunals superiors de Justícia han apostat sempre per la necessitat d'un nou model d'organització de la justícia també a l'ordre processal".

Per tant, no ha dubtat a afirmar que "concentrar l'activitat del jutge a jutjar i fer executar allò jutjat és un avanç important, com també la necessitat d'avançar en la constitució dels tribunals d'instància com un complement imprescindible per a la implantació de l'oficina judicial".

L'objectiu és que el marc normatiu "no grinyoli, sigui harmònic, i que el procés s'encamini a la satisfacció de la tutela judicial efectiva".

En definitiva, que el CGPJ "dot als òrgans de tribunals de les eines jurídiques necessàries perquè aquest control i direcció dels assumptes que s'encomanen a jutges i tribunals i als seus òrgans de govern es puguin desenvolupar de manera efectiva i amb una clarificació del que significa el nou panorama de distribució de competències de jutges i secretaris judicials".

La Declaració Institucional preveu, en el seu punt número 10, l'urgent necessitat que el CGPJ "reforci el paper de les Sales de Govern i dels presidents dels tribunals superiors de Justícia, que han de desenvolupar un paper protagonista de primer ordre en aquest procés de canvi".

En concret, segons l'opinió de Martínez Moya, el paper dels presidents dels tribunals de Justícia es pot reforçar en el que respecta a protocols d'actuació que elaboren els secretaris de govern, "que les Sales de Govern emetin un informe preceptiu i vinculant per validar aquests protocols".

Una altra qüestió que ha ressaltat és que "en el cas que es produeixin discrepàncies en les actuacions o criteris processals que es puguin fixar en el nou model d'oficina judicial amb els serveis comuns, la necessitat de crear comissions dins de les Sales de Govern per resoldre aquestes discrepàncies".

Sobre aquesta qüestió, ha posat de manifest la necessitat de tenir "nous mecanismes de resolució de conflictes perquè aquest diàleg que s'ha de produir en el nou escenari de jutges i tribunals sigui fructífer i atengui a criteris d'homogeneïtat".

ELS TRIBUNALS D'INSTÀNCIA

Referint-se als tribunals d'instància, Martínez Moya ha puntualitzat que significa "l'eliminació de l'atomització dels jutjats o jutjats aïllats, és a dir, que el tribunal de primer grau, com els de 1r Instància, del Social o Contenciós Administratiu, actuïn de manera col·legiada amb un president", semblant a un òrgan col·legiat, "tot i que els assumptes es resolguin de manera individualitzada".

De manera que a aquests tribunals "els estaria assistint tot un cos de funcionaris i serveis comuns destinats als tribunals", de manera que desaparegués l'actual divisió dels jutjats.

Suposarà, ha assegurat, "el funcionament col·legiat de tribunals d'instància i no acudir a jutges substituts, sinó que quan un jutge estigui malalt en un moment determinat, doncs l'assumpte s'encomani al propi tribunals i en el seu cas es designi a un magistrat del mateix per fer la vista".

Aquesta qüestió es preveu al número nou de la Declaració Institucional, on s'aferma que en un sistema organitzatiu de tribunals d'instància, la diversitat de règims competencials entre òrgans de govern del poder judicial, secretaris judicials, i administracions amb competències en mitjans materials i personals i, en la mesura que tots ells convergeixen al servei de l'activitat jurisdiccional "quedaria millor integrada sota la direcció jerarquitzada d'una presidència".

"És el reforçament de la professionalització de l'Administració de Justícia a l'exercici de la funció jurisdiccional i reporta un avantatge addicional, la unificació de criteris", ha conclòs.