Baleares cuenta con más de 100.000 hectáreas protegidas, un 14,8% de la superficie de la comunidad

 

Baleares cuenta con más de 100.000 hectáreas protegidas, un 14,8% de la superficie de la comunidad


Publicado 05/05/2008 14:34:39CET

PALMA DE MALLORCA, 5 May. (EUROPA PRESS) -

El grup popular va exigir avui conèixer el cost de les indemnitzacions que haurà de pagar l'executiu als propietaris dels terrenys i solars de Mallorca i Eivissa que quedaran protegits com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de Protecció del Territori, que s'aprovarà demà al Parlament.

Així ho va indicar en roda de premsa la diputada i ex consellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer, qui va assenyalar que en diverses ocasions ha sol·licitat al Govern una memòria econòmica que informi del cost "aproximat" que suposarà la protecció de les zones que preveu la llei. Sobre aquesta qüestió, va puntualitzar que hi ha algunes zones verdes o rústiques, sense "massa valor", on es "protegeix sobre el protegit", però hi ha altres urbanes i urbanitzables la protecció de les quals comportarà el pagament de quantioses indemnitzacions.

D'altra banda, durant el debat de la Llei, el PP presentarà demà una esmena dirigida a aclarir la "confusió" que es produirà en els ajuntaments quan, en compliment de la norma, deguin paralitzar-se llicències ja en execució. La Popular va considerar que la llei atempta "contra la seguretat jurídica" dels propietaris, però va recordar que la seva aprovació cal perquè deu primar "l'interès col·lectiu de protegir determinades zones".

Cabrer va afirmar que el PP votarà demà a favor de la majoria dels punts, s'abstindrà en alguns i només votarà en contra "per coherència política" d'una part de la disposició derogatòria que afecta sobretot a l'illa Eivissa, i que al·ludeix a alguns aspectes que l'anterior Executiu del PP va votar a favor, i que ara aquesta llei deroga. Un exemple d'això és la prohibició de l'oferta complementària en els camps de golf a Eivissa, amb la qual el PP no hi està d'acord.

Una altra de les incorporacions que farà el PP demà durant el debat consisteix a una nova zona de protecció situada en les cales del sud d'Eivissa, perquè va anunciar que el Grup no comparteix que es creu un consorci per a compensacions urbanístiques que només afecti a l'illa d'Eivissa, i no a la resta.

Tot i això, Cabrer va valorar positivament la llei "en el seu conjunt", perquè "recull moltes de les aportacions del PP", com la protecció total de Cala Blanca, que, va recordar, en el text [incial] quedava desprotegida una part, un extrem que després va quedar corregit i la seva protecció global va quedar finalment recollida en l'articulat de la Llei.

La Llei de Protecció del Territori ampliarà l'àmbit de les àrees d'especial protecció de Mallorca desclassificant Cala Blanca (21,2 hectàrees) i Montport (25,51), a Andratx, Cala Marçal (132,6), Son Real (602,65), Alcanada (20,04), Regana (86,02), Can Vairet i alt (274,06), Crossa (4,61), El Vilar (6,75) i Cala Carbó (17,55), on es paralitzaran de manera definitiva qualsevol edificació.

Impedirà alhora qualsevol urbanització en La Victòria, les Dunes de Son Real, Punta Negra-Cala Mitjana, Marina de Llucmajor, Cap de Cala Figuera-Rafalbetx, Cap donis Llamp i les Àrees Naturals de la Serra de Tramuntana.

Pel que fa a l'illa d'Eivissa, la normativa especifica l'ampliació de la protecció de Cap Llibrell, Cap Llentrisca-sa Talaissa, Cala Comte-Cala Bassa i les Àrees Naturals del [Amunts] d'Eivissa, el que significa que no es podran executar urbanitzacions ni executar llicències d'edificació en Roca Llisa (73,77 hectàrees), Cala d'Hort (111,56), Punta de sa Pedrera (21,59) i Benirrás (14,6).

Cala d'Hort (111,56), Punta de sa Pedrera (21,59) y Benirrás (14,6).

La actualidad más visitada en EuropaPress logo: La actualidad más vista
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar su navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra política de cookies -
Uso de cookies