A Balears s'han registrat ja 270 testaments vitals, als quals no poden accedir els menors d'edat

 

A Balears s'han registrat ja 270 testaments vitals, als quals no poden accedir els menors d'edat


Actualizado 24/04/2008 17:39:12 CET

En canvi hi ha altres comunitats on sí que poden expressar les seves últimes voluntats

PALMA DE MALLORCA, 24 d'abril (EUROPA PRESS)-

L'Oficina de voluntats anticipades de les Balears té ja registrats un total 270 testaments vitals en el seu primer any de funcionament. Es tracta de declaracions anticipades referents a persones majors d'edat lloc que la comunitat autònoma no està permès que els menors de 18 anys puguin expressar la seva última voluntat.

Així ho ha assenyalat avui la directora del Registre de voluntats anticipades de les Illes, María Borrás Rosselló, durant la celebració del I Congrés estatal sobre els drets dels menors en l'àmbit sanitari que se celebra avui i demà a la capital balear i que congrega a experts en la matèria d'àmbit nacional i autonòmic.

El Registre d'últimes voluntats de les Balears només permet que el testament vital ho expressin les persones majors d'edat, amb "capacitat plena", impedint als menors poder deixar constància sobre el seu desig d'"allargar la vida mitjançant tècniques de suport vital o sobre determinats tractaments mèdics" i altres qüestions que afecten al seu propi cos i destí.

Segons va explicar Borrás, aquesta possibilitat sí està prevista en comunitats com Navarra, València i Andalusia, on es considera que el 'menor madur', a partir dels 12 anys, té una capacitat suficient per a involucrés en la presa de decisions que afecten a la seva persona, en aquest cas relatives a l'àmbit sanitari.

Precisament, l'esmentada diferenciació entre comunitats sobre la capacitat del menor per fer l'"acte de reflexió" que implica la declaració de les últimes voluntats, és un dels aspectes que centren el debat entre els experts que participen al Congrés.

En aquest sentit es va pronunciar un altre dels ponents, el psiquiatre i coordinador de la Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil de les Balears, Oriol Lafau, qui va explicar que "el conflicte es manifesta quan cal discernir entre la capacitat de decidir que tenen els joves de 12 a 15 anys -tram d'edat en el qual es considera que desperta el grau de maduresa- i els seus drets".

D'aquesta manera, Lafau va precisar que els professionals de diversos àmbits ha de resoldre aspectes relatius a la confidencialitat del menor, les transfusions sanguínies, la interrupció voluntària de l'embaràs, que són alguns dels assumptes que estan sent objecte de reflexió dels assistents a l'esdeveniment.

El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, va participar en la inauguració del Congrés, juntament amb la consellera de Benestar Social, Josefina Santiago, qui va apuntar que la trobada ha de servir per debatre qüestions que "socialment estan acceptades i que en canvi no tenen un suport legal".

Demà divendres, tindrà lloc una altra taula de debat sobre 'El consentiment del menor en l'àmbit sanitari', en què els experts opinaran sobre la presa de decisions per part dels menors d'edat davant de determinades malalties.

L'esdeveniment es desenvolupa en la sala d'actes de l'edifici Gaspar Melchor Jovellanos del campus universitari de la capital balear i té l'assistència d'unes 200 persones.

La actualidad más visitada en EuropaPress logo: La actualidad más vista
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar su navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra política de cookies -
Uso de cookies