El Bloc vaticina que les negociacions del nou sistema de finançament seran "dures" i "complicades"


Actualizado 19/5/2008 17:30:01 CET

PALMA DE MALLORCA, 19 de maig (EUROPA PRESS)-

El Bloc per Mallorca va augurar avui que les negociacions amb el Govern espanyol de cara a aconseguir un millor finançament per Balears seran "dures" i "complicades", a causa de què les "dificultats" econòmiques per les quals travessa l'Estat i que les comunitats que més fons reben no voldran renunciaran voluntàriament a uns recursos als quals estaven acostumades.

Així ho van manifestar avui en roda de premsa al senador autonòmic per les Balears, Pere Sampol, i el portaveu del Grup parlamentari del Bloc, Biel Barceló, un dia abans que se celebri la primera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, on es fixaran les bases sobre la pròxima reforma de finançament autonòmic.

Davant el "difícil" panorama al qual apunten els nacionalistes, Barceló va reclamar al Govern autonòmic "fermesa" en les seves posicions, tenint en compte que, va insistir, "ens trobarem davant d'interessos contraposats d'altres comunitats que des fa anys estan sent beneficiades i que es negaran a cedir posicions".

"Ens han arribat missatges de què la situació econòmica de l'Estat és complicada" va sostenir el líder del Bloc, qui va mostrar la seva "preocupació" davant la possibilitat d'aquest panorama influeixi en les negociacions que arrenquen demà a Madrid amb l'objectiu de què abans de l'estiu estigui tancat el nou repartiment de fons.

CRITERIS DE LA NEGOCIACIÓ

Per la seva banda, Sampol va plantejar els criteris que, segons la seva opinió, hauran de regir en el nou sistema de finançament i que es resum en la premissa de què "qui més té, que pagui més, de manera que al final totes les comunitats rebin el mateix". "D'aquesta manera s'evitarà que un ciutadà d'Extremadura rebi el 66 per cent més que un de Balears", va explicar.

Alhora, va assenyalar que el finançament autonòmic haurà de revisar els "recursos totals" que rep cada comunitat, com ara els fons europeus, el fons de compensació interterritorial, i les inversions estatals.

Sumant aquests quatres conceptes, el 2004 Balears va rebre 2.229 euros per habitant, per sota de la mitjana estatal que es va situar en 2.836 euros, cosa que representa un dèficit de 606,91 euros per habitant i any.

Finalment, va apuntar la necessitat de què l'executiu central compleixi amb la seva promesa de fer públiques les balances fiscals, a fi de conèixer els recursos totals transferits a coda comunitat. A més, s'hauran de tenir en compte les diferències del cost de vida entre les diferents comunitats, va concloure.