Els cursos de català en universitats de l'exterior comencen amb gairebé un 50% més d'alumnes per l'entrada de la UNED


Actualizado 07/11/2008 16:05:07 CET

L'Institut Ramón Llull vol que hi hagi tanta docència de llengua i cultura catalanes a Espanya com a Alemanya, els Estats Units o el Canadà

PALMA DE MALLORCA, 7 Nov. (EUROPA PRESS) -

Els cursos de català corresponents a l'any lectiu 2008-2009 en les universitats de l'exterior dels territoris on es parla aquesta llengua comencen avui amb de 7.326 alumnes matriculats, fet que suposa gairebé un 50 % més d'estudiants que en el passat període formatiu, circumstància que es deu, fonamentalment, a l'entrada en el sistema de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

Així ho van manifestar, en una trobada celebrada amb els mitjans de comunicació just abans de l'acte inaugural que va tenir lloc avui al campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, i la rectora de la institució d'ensenyament superior balear, Montserrat Casas, qui presideix la Xarxa Vives, que integren un total de 19 universitats.

Bargalló, qui va lamentar que hi hagi més estudis universitaris de català a Alemanya (27 campus) que en les comunitats espanyoles on no es parla habitualment (11), es va mostrar satisfet del calat que té a escala mundial, ja que un total de 180 universitats del món s'imparteix "algun tipus de docència" d'aquesta llengua, dels quals en 160 els estudis són curriculars, o bé s'imparteixen de manera estable i continuada, i en 140 casos intervé d'alguna manera l'IRL.

Per aquest motiu, va considerar que l'entrada de la UNED ve a obrir el ventall de l'ensenyament exterior del català, que al món és superior a la d'altres llengües europees, com la danesa o l'hongaresa, i va recordar que el desplegament en cada nova universitat té un cost superior als 12.000 euros l'any, un esforç que l'Institut Ramón Llull es planteja fer en altres centres, a més de millorar el posicionament en Alcalá de Henares, Santiago de Compostel·la i la recent incorporada a distància.

El director de l'IRL va considerar que el Govern espanyol "hauria" d'invertir a impulsar l'ensenyament del català a tot l'Estat i en el món, tot i que també va dir haver arribat a la conclusió que, si opta per no fer-ho, "ja ho farem nosaltres"; perquè l'objectiu que s'ha marcat l'Institut és que "hi hagi tanta docència de llengua i cultura catalanes a Espanya com hi ha a Alemanya, els Estats Units o el Canadà", en benefici de la "comprensió i tolerància" que genera.

GAUDÍ, BARÇA I S'ARENAL

Respecte els motius que porten als alumnes internacionals --o de comunitats castellanoparlants-- a estudiar la llengua catalana, Josep Bargalló --filòleg de professió-- va apuntar que en són sobretot tres: la idea que, si ja es coneixen dues llengües romàniques, és fàcil conèixer una tercera, l'expectativa de treballar en un futur a Catalunya o en les comunitats que comparteix cultura i, finalment, una "suma indescriptible de coses", que va definir com "Gaudí, Barça i s'Arenal", referint-se a l'atractiu d'aquests tres agents.

Per la seva banda, Montserrat Casas va considerar que "estem d'enhorabona" pel fet que la Xarxa Vives "entre", a partir d'ara, en els òrgans de govern de l'IRL i, en aquest sentit, va ressaltar que, com primera acció conjunta, les dues institucions organitzen una trobada de docents per al mes de juny de 2009 a la ciutat de Morella (Castelló), sobre el qual Casas va assenyalar que "espera" que sigui el "començament d'una llarga i fructífera col·laboració", segons va dir.

RECEPCIÓ A ACADÈMICS I ESTUDIANTS

Els màxims responsables de l'IRL i de la Xarxa Vives --que es reparteixen funcions d'ensenyament exterior i interior del català, respectivament--, van oferir avui una recepció a un centenar d'acadèmics i estudiants de més de 15 països, a la seu de la UIB, que es van desplaçar fins a Mallorca amb motiu del començament dels cursos en les universitats exteriors.

Cal assenyalar que la classe inaugural en aquest cas va correspondre al professor de literatura catalana Patrizio Rigobon, de la Universitat Ca'Foscari de Venècia, qui va oferir als assistents una dissertació amb el títol de 'Ramon Llull, Venècia, Gènova i la Mediterrània'.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar su navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra política de cookies -
Uso de cookies