La falta de finançament dificulta el desenvolupament del projecte d'ampliació del Port de Palma


Actualizado 24/2/2009 14:53:29 CET

Triay confirma que es produeix un descens "important" en l'arribada de mercaderies a Balears, que xifra en fins a un 15 %

PALMA DE MALLORCA, 24 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'ampliació del port de Palma de Mallorca troba actualment dificultats per desenvolupar-se a causa de la falta de finançament, ja que l'Autoritat Portuària, que té un projecte definit i gestiona la tramitació de l'expedient, no pot assumir per si mateixa l'elevat cost d'aquesta infraestructura, que suposaria la creació d'un nou dic que envoltaria el de l'Oest.

Així ho va exposar avui, en declaracions realitzades als mitjans de comunicació, el president d'aquest organisme, Francesc Triay, qui ha considerat insuficient l'aportació del 30 al 40 % del pressupost final que podria fer l'Autoritat per si mateixa, quantitat que es deriva de les taxes que imposa a les navilieres i companyies noliejadores per l'ús de les instal·lacions.

Segons l'experiència acumulada en casos anteriors, per poder tramitar l'expedient d'un projecte d'aquestes característiques --desenvolupament total del qual té un horitzó d'entre 10 i 15 anys--, cal tenir definida prèviament el seu finançament, que correspondria a fons estatals o de la Unió Europea (UE), així com a aportacions de la iniciativa privada, encara per establir.

Sobre aquesta qüestió, Triay va aclarir que el projecte es troba actualment en fase d'"exploració" i a l'expectativa de garantir el finançament, que suposarà una inversió d'un mínim de 1.000 milions d'euros, per poder seguir endavant amb la tramitació de l'expedient, que necessitarà aportis econòmics estatals, europeus i d'empreses que desitgin participar.

Per aquesta raó, el president dels ports estatals apuntà al recent viatge d'Antich a Brussel·les com a punt de començament de la solució a l'escull que suposa que els fons europeus de cohesió per a obres públiques ja no s'atorguin per països, sinó per Comunitats Autònomes, donant-se el cas que Balears té una renda per càpita massa elevada per rebre 'ls.

En un altre sentit, el president de l'Autoritat Portuària va confirmar que actualment es produeix un descens "important" en l'arribada de mercaderies als cinc principals ports de Balears, que ha situat entre un 10 % i un 15 % per sota de les xifres aconseguides en anys anteriors, sent els ports de Maó i Eivissa els més afectats per aquesta situació.

MENYS COMBUSTIBLES I MATERIALS

Concretament, vénen produint descensos en l'arribada de combustibles com gasolines i diferents varietats de gasoil, materials de construcció a granel --especialment ciments i graves--, sense oblidar les mercaderies generals de consum. En una tendència que també es percep en els ports de Palma i Alcúdia.

De fet, ha destacat que la situació de l'arribada de mercaderies als ports illencs està "directament relacionada" amb una disminució en l'activitat econòmica, tant turística com de la construcció, a més d'una caiguda en el consum familiar, ja que tots els elements necessaris per a aquestes tres funcions arriben a les illes a través de les seves principals dàrsenes.

Segons ha precisat el president de l'Autoritat Portuària, l'organisme té la "voluntat" que aquesta situació "se superi com més aviat millor", ja que s'estan veient afectades les navilieres que operen a les illes, que ja estan registrant "dificultats econòmiques", i que són els principals clients dels ports balears.

PASSEIG DEL DIC DE L'OEST

Cal assenyalar que el responsable dels cinc principals ports de les illes ha fet aquestes declaracions durant la presentació del nou passeig exterior del Dic de l'Oest, una obra que va costar 300.000 euros i que serveix per posar a disposició dels ciutadans de la capital balear un "espai urbà" davant la mar, amb un extensió de 800 metres i que podrà ser recorregut cada dia de 06.00 a 23.00 hores, excepte quan hi hagi temporal.

Per a Triay, la construcció d'aquest passeig, que porta operatiu des de setembre de manera pilot, "respon a una demanda social", ja que els ciutadans volien disposar d'un lloc on passejar davant del mar, després que una normativa europea de seguretat impedís l'accés a vianants en la part superior del Dic de l'Oest.