La Generalitat de Catalunya nega haver parlat d'un "front comú" amb Balears i afirma que no ho plantejaran


Actualizado 19/5/2008 21:39:03 CET

PALMA DE MALLORCA, 19 de maig (EUROPA PRESS)

La Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya va negar avui que en algun moment hagi parlat de fer un "front comú" amb Balears amb vista al procés de reforma del sistema de finançament, asseverant que va ser el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern, Carles Manera, qui va al·ludir a la possibilitat de què les dues regions poguessin negociar de manera conjunta el nou model.

Així ho van manifestar avui, en declaracions a Europa Press, fonts de la Conselleria dirigida per Antoni Castells, les quals van subratllar que aquest mai no s'ha referit a "l'articulació d'un front comú" sinó a l'existència d'interessos "compartits" en matèria de finançament per part de Catalunya i les Illes.

"Ni ho hem plantejat ni ho plantejarem", van afirmar amb rotunditat des de la Conselleria, en manifestar que els estatuts de les dues Comunitats plantegen qüestions diferents pel que fa a inversions i matèria fiscal, tot i que sí s'han constatat interessos "similars" entre catalans i balears que s'han de defensar durant la negociació del nou sistema.

Per la seva banda, Manera va fer referència fa poc als contactes de les Balears amb Catalunya i Comunitat Valenciana en relació amb la reforma, matisant que no es tracta de fer "front comú" en aquesta qüestió sinó que existeixen "coincidències" en la situació de les tres regions a causa de l'increment demogràfic registrat els últims anys.

Sobre aquesta qüestió, des del Govern plantejaran a l'executiu central la necessitat de revisar l'actual model fiscal, basat en la població de 1999, quan a les illes hi vivien 750.000 persones, mentre que no ha tingut en compte l'augment demogràfic enregistrat fins ara fins a arribar als aproximadament 1,3 milions de residents, amb un increment del 22 per cent.

Per aquesta raó, Manera considera necessari revisar el model financer, de manera que es computin no només els ciutadans que hi havia en 1999 sinó que també es tingui en compte l'augment produït i el sistema s'adapti així a la nova realitat, al tractar-se d'una diferència "enorme" de població que no està prevista. Alhora, va assenyalar que el Govern manté contactes sobre aquesta qüestió, a més de amb altres autonomies, amb experts en finançament a fi d'estar "ben informats i plantejar propostes de manera rigorosa".

Mentrestant, el conseller d'Universitats, Innovació i Empresa del govern català, Josep Huguet (ERC), va instar fa poc la Comunitat Valenciana, Balears, Aragó i la Rioja, entre les quals més diners aporten a l'Estat, a unir-se contra l'actual sistema de finançament per considerar-lo "absolutament injust i res solidari".