El Govern no descarta que s'avanci a final d'abril l'època de risc d'incendis i preveu un estiu "complicat"


Actualizado 9/4/2008 19:22:14 CET

La Conselleria de Medi Ambient ha augmentat la seva capacitat operativa i ha millorat els seus recursos per prevenir els focs

PALMA DE MALLORCA, 9 Abr. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha afirmat avui que l'època d'alt risc d'incendis a Balears podria avançar-se a mitjans o finals d'abril, a causa de l'escassetat de pluges i a les altes temperatures que s'estan registrant aquests dies, pel que va augurar un estiu "complicat". Tot i això, va fer una crida a la tranquil·litat al subratllar que la Conselleria ha augmentat la seva capacitat operativa i ha millorat els recursos destinats a prevenir aquests fenòmens.

Així ho va indicar moments abans de presidir la constitució de la Comissió de Prevenció d'Incendis Forestals, que integra a representants de les Administracions autonòmica, local i estatal, incloses la Guàrdia Civil i la Fiscalia de Medi Ambient, amb l'objectiu de coordinar els diferents mitjans de prevenció i extinció d'incendis forestals per aconseguir una "millor eficàcia" en la lluita contra el foc, segons el conseller.

Tal com va especificar, per a aquest estiu el departament que dirigeix ha ampliat en 15 dies el servei de vigilància durant la temporada de perill, actuacions que s'activaran l'1 de maig i s'estendran al 15 d'octubre. Medi Ambient ha delimitat, alhora, les superfícies d'alt risc d'incendi existents a les illes i que constitueixen un total de 173.067 hectàrees (120.397 a Mallorca, 29.494 a Menorca i 23.176 a les Pitiüses).

Es tracta d'àrees que reuneixen condicions propícies per a la ignició i l'expansió ràpida del foc com són, segons va puntualitzar el cap del servei de Gestió Ambiental, Luis Berbiela, les característiques territorials de la superfície (com més pendent i com més orientació sud, més possibilitats d'incendi), la tipologia de la vegetació de l'espai i la meteorologia, depenent de la quantitat de precipitacions que registri la zona.

En concret, per a aquesta època s'han modernitzat els mitjans aeris, que no podran tenir més de 15 anys d'antiguitat, i s'han millorat els sistemes de comunicació i els equipaments. Les illes disposaran així de nou unitats aèries d'extinció, set brigades terrestres, dos brigades helitransportades i vuit autobombes, a més del personal tècnic i de suport. En el conjunt de l'arxipèlag, haurà operatius 26 unitats de vigilància fixa, vuit de vigilància mòbil i un avió de vigilància aèria.

En total, unes 400 persones componen els recursos humans de la Conselleria en prevenció i extinció d'incendis forestals, mentre que, per part seva, els mitjans aeris i terrestres compten amb un pressupost de 7,1 milions d'euros i les actuacions de prevenció disposen de 2,3 milions. "Si en un primer moment no es controla el foc les dimensions poden ser importants i l'extinció, extraordinàriament complicada. Ens la juguem cada vegada que hi ha un foc", va manifestar Grimalt.

262 HECTÀREES DE TALLAFOCS

Mentrestant, Berbiela va assenyalar alhora que per a aquest any està prevista la creació de 262 hectàrees de tallafocs -81 més que el 2007-, una de les eines de prevenció més eficaços. Es tracta de franges de terreny que són netejades de vegetació a fi d'impedir l'expansió de les flames, a més de facilitar l'accés als mitjans humans i motoritzats en cas d'incendi forestal.

Finalment, Grimalt va destacar que la mitjana anual d'incendis es manté tot i que s'han reduït les àrees cremades. Així, aquest any -fins al 31 de març- s'han produït 28 incendis i han cremat 21 hectàrees. El 2007 es van registrar 113 i es van cremar 123 hectàrees, entre 1997 i 2006 es van comptabilitzar 129 focus de foc amb 408 hectàrees cremades, i entre 1987 i 1996 va haver 119 incendis i 1.134 hectàrees afectades.