Les entitats financeres de les Balears obtenen 190 milions del Fons d'Adquisició d'Actius Financers


Actualizado 24/2/2009 19:25:47 CET

MADRID, 24 Feb. (EUROPA PRESS) -

Les entitats financeres de les Balears han obtingut més de 190 milions d'euros en la subhasta del Fons d'Adquisició d'Actius Financers (FAAF) celebrada fins ara, fet que suposa un 0,98% del total repartit que puja a 19.341 milions d'euros, segons les dades facilitades avui pel Ministeri d'Economia i Hisenda.

Un total de 184,4 milions d'euros ha anat a parar a Sa Nostra-Caixa de Les balears, que concentra el 0,95% del total del finançament del FAAF, mentre que a Caixa Rural de Les balears li corresponen 5,7 milions, un 0,03% del total.

Per entitats, Bancaixa va obtenir 1.498 milions, fet que suposa el 7,75% de la liquiditat total, seguida de prop per La Caixa, amb 1.338 milions (6,92%); Caja Madrid, amb 1.320 milions (6,83%); la CAM, amb 1.315 milions (6,8%); Banesto, amb 1.301 milions (6,73%); Sabadell Vallès Occidental), amb 1.237 milions (6,4%) i Bankinter, amb 1.013 milions (5,24%).

Del total de 54 entitats que han acudit a aquest fons del Tresor per accedir a liquiditat a canvi d'actius financers sans i d'alta qualitat, només hi ha set bancs, entre els quals figuren, a més dels ja esmentats, el Banc Popular (939 milions), el Banco Pastor (293 milions), el Banc d 'Andalusia (152 milions), i el Banc de València (97 milions). Ni Santander ni BBVA van acudir a les subhastes de liquiditat del fons, tal com van anunciar les dues entitats.

A la llum d'aquestes dades es desprèn que els bancs van acaparar el 26% de la liquiditat oferta per aquest fons en les quatre licitacions realitzades fins ara, mentre que les caixes d'estalvis es van fer amb el 74% restant, gairebé les tres quartes parts.

El secretari d'Estat d'Economia, David Vegara, va fer avui una valoració "positiva" de les subhastes de liquiditat del FAAF perquè considera que es tracta d'un instrument "àgil, transparent i eficaç" per injectar finançament a bancs i caixes d'estalvis, i facilitar així la concessió de crèdits a famílies i empreses, però ha destacat que "no pot esperar-se que una sola mesura vagi a canviar de manera radical l'evolució del crèdit".