El Parlament homenatja als milions de jueus que van patir la "barbàrie nazi" amb l'encesa de 7 espelmes

 

El Parlament homenatja als milions de jueus que van patir la "barbàrie nazi" amb l'encesa de 7 espelmes


Actualizado 27/01/2011 16:46:53 CET

Rado recorda que l'Holocaust no només ho s'ha fet la comunitat jueva, sinó també persones d'esquerres, discapacitats i homosexuals

PALMA DE MALLORCA, 27 Ene. (EUROPA PRESS) -

El Parlament ha homenatjat als milions de jueus que van patir la "barbàrie nazi", amb motiu del Dia de la Memòria de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat, per a la qual cosa s'ha encès set espelmes a la Sala dels Passos Perduts per part de diversos representants de la comunitat jueva, així com per part de la presidenta de la Cambra, Aina Rado, el conseller de Presidència, Albert Moragues, i la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol.

Durant l'acte, al qual han assistit representants de tots els partits, Rado ha subratllat que el poble jueu ha estat el que va patir les conseqüències "més greus", si bé ha dit que no cal oblidar que l'Holocaust no només ho s'ha fet aquesta comunitat, sinó també les persones amb discapacitat, gent d'esquerres i els homosexuals, i alhora ha tingut un "record molt especial" per als republicans espanyols que van patir la repressió i l'extermini en camps de concentració nazis.

A més, ha manifestat que amb la commemoració del Dia de l'Holocaust, instaurat pel Govern central el 27 de gener del 2005, seguint la declaració de les Nacions Unides, no només es pretén recordar a les víctimes dels crims nazis, sinó també "fer un toc d'atenció cap als altres crims contra la Humanitat portats a terme en altres llocs del planeta".

En aquest sentit, la presidenta del Parlament ha recalcat que aquest acte "ens ha de donar coratge amb decisió i contundència per prevenir i denunciar el genocidi i altres greus crims contra les persones innocents".

"No n'hi ha prou que aquest sigui un dels objectius de les Nacions Unides, sinó que és una tasca de tots i cadascun als qui ens repugna la violència sigui per la causa que sigui i vingui d'on vingui", ha manifestat Rado, qui ha recordat que les guerres porten conseqüències "desastroses per a la humanitat, en especial per a les persones civils, sobretot, la població més jove i la gent gran".

Tot i això, ha ressaltat que una "barbàrie com l'Holocaust supera qualsevol tragèdia ocorreguda" i, en aquesta línia, ha indicat que només han passat setanta anys des que aquests fets "ens van encongir el cor a tots". Per aquesta raó, la "importància" d'aquest acte celebrat en la Cambra, amb la finalitat que la memòria d'aquella barbàrie estigui en la memòria de tots i cadascun dels éssers humans que habiten aquest món que "anomenam civilitzat".

Per a Rado, la societat ha après que el mal "només genera més dolor i més malament", raó per la qual ha assegurat que "no podem abaixar la guàrdia, perquè no cal oblidar que mai ningú ha de ser perseguit per causes xenòfobes, religioses o per la seva orientació sexual".

Així, ha considerat que "convé seguir vigilants perquè aquests fets no es tornin a produir i lluitar perquè la convivència, el benestar, la tolerància i els drets humans estiguin presents en el nostre dia a dia".

"CONDEMNA DE QUALSEVOL MENA DE VIOLÈNCIA"

Per la seva banda, el president de la Comunitat Jueva a Balears, David Kaisin, ha manifestat que l'acte celebrat en un "marc incomparable" com la Cambra balear ha de servir per "condemnar sense reserves qualsevol manifestació de violència contra persones o comunitats basades a l'origen ètnic o creences religioses".

"A través d'aquest dia, volem denunciar als qui trivialitzen o, però encara, neguen l'Holocaust, i alhora pretenem recordar al poble jueu i, també, als sindicalistes i gent d'esquerra, al poble gitano, homosexuals, persones amb algun tipus de discapacitat o republicans que han estat massacrats sense pietat i sense més motiu que l'odi", ha ressaltat.

A més, ha afegit que Dia de la Memòria de l'Holocaust també serveix per reflexionar sobre "per què el món no va poder prevenir aquest tràgic esdeveniment" i, en aquest sentit, ha assenyalat que "la fallida dels valors democràtics va portar a la discriminació i eliminació dels drets més bàsics de milions d'homes, dones i nens que van patir horribles actes de crueltat i mort".

Per a Kaisin, no cal oblidar tampoc als quals pateixen avui, ja que, segons ha lamentat, "a pesar del temps transcorregut, ens trobem en un moment històric difícil envoltats de violència, agressions i menyspreu als drets humans".

Per aquesta raó, ha recalcat que els crims del nazisme no ha de servir per quedar "paralitzats pel record i perquè ens donin llàstima, sinó per actuar i continuar impulsant la creació d'un món de tolerància i solidaritat, llibertat, seguretat i respecte a la diferència a través de l'educació en valors de les noves generacions". Així, ha asseverat que no cal eliminar el tema de l'Holocaust en els currículums escolars, tal com ha censurat "ha succeït en alguns països europeus".

Després dels discursos, s'ha visualitzat un vídeo amb fotos dels camps de concentració i diferents obres d'art en record de l'Holocaust, mentre que, després, s'ha procedit a l'encesa de les set espelmes i, finalment, un membre de la comunitat jueva ha llegit una oració en hebreu en memòria de les víctimes.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar su navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra política de cookies -
Uso de cookies