Pimes i autònoms de les Balears paguen cada any 15,2 milions d'IVA de factures sense cobrar, segons Gestha


Actualizado 07/02/2011 16:50:31 CET

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 7 Febr. (EUROPA PRESS)

Les Pimes i autònoms de les Balears paguen 15,2 milions d'euros anuals en concepte d'IVA de factures que no han arribat a cobrar i que poden que no cobrin, segons les estimacions realitzades pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). A nivell nacional, la xifra puja a 800 milions d'euros anuals.

La legislació vigent sobre IVA estableix que l'impost és exigible en el moment en què s'efectua la lliura de béns o prestació de serveis, i no quan s'emet la factura o es realitza el seu cobrament.

Actualment, les dues úniques alternatives en cas de morositat són sol·licitar un ajornament del pagament per no anticipar l'impost no cobrat, el que comporta un interès de demora del 5% anual que aplica l'Agència Tributària, o bé, transcorregut un any des de l'impagament, la rectificació amb uns requisits molt exigents de la factura no cobrada.

Per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid són les que tenen un major import d'IVA repercutit pendent de cobrament per morositat, amb 195,2 milions d'euros i 149,3 milions d'euros, respectivament.

A continuació se situen Andalusia (94,6 milions) i el País Valencià (86,9 milions), per davant del País Basc (46,6 milions), Galícia (40,5 milions), Aragó (28,2 milions), Múrcia i Castella i Lleó (27 milions en els dos casos), Castella-La Manxa (25,4 milions), Balears (15,2 milions), Navarra (14,3 milions), Canàries (13,9 milions), Astúries (12,5 milions), Extremadura (9,2 milions), La Rioja (6,7 milions), Cantàbria (5,3 milions) i les ciutats autònomes de Ceuta (0,2 milions) i Melilla (0,06 milions).

El Consell Europeu ja es va pronunciar sobre aquesta realitat el mes de juliol passat mitjançant l'aprovació d'una directiva que permet als Estats autoritzar que l'IVA es declari d'acord amb un règim de comptabilitat de caixa que permeti al proveïdor abonar l'impost una vegada es rebi el pagament.

Segons el parer de Gestha, l'aplicació d'aquesta mesura ha de ser immediata, pel que demana la seva transposició sense esgotar el límit del termini establert fins a finals de l'any 2012.

A més, per tal de millorar la liquiditat d'aquestes empreses, els tècnics d'Hisenda proposen --d'acord amb diverses de les esmenes del PP, CiU i PSM-EN al projecte de Llei d'Economia Sostenible que es debatrà demà al Senat-- modificar l'actual sistema de meritació per retardar-lo fins ara del cobrament total o parcial de la factura.

UN MILLOR REPARTIMENT DE LES CÀRREGUES FISCALS.

En paral·lel, Gestha abona les esmenes presentades per alguns grups parlamentaris tendents a garantir un repartiment just i equitatiu de les càrregues fiscals, "amb la finalitat de reduir la competència deslleial dels evasors davant dels autònoms i empreses que compleixen amb les obligacions exigides".

Segons dades de l'últim Baròmetre elaborat per l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF), tres de cada quatre espanyols perceben un increment del frau, i fins a un 43% ho justifica per motius com ara la impunitat dels grans defraudadors, la falta d'eficàcia en la lluita contra el frau o les diferències en la càrrega tributària que suporten els diferents contribuents.

Per als Tècnics d'Hisenda, aquesta situació fa necessària la importació de quatre mesures utilitzades a la UE-15 per millorar la lluita contra l'economia submergida que, segons els seus càlculs, representa a Espanya el 23,3% del PIB, fet que suposa uns 240.000 milions d'euros anuals.

Els dos primers passos serien la quantificació periòdica de l'economia submergida mitjançant estudis i estimacions plurianuals, desagregats per territoris, sectors i impostos, calibrant així amb una major precisió on, qui i com es produeix el frau existent, així com que els parlaments nacional i autonòmics fixessin un objectiu de reducció de la taxa de l'economia submergida un termini delimitat de temps.

Segons la seva opinió, també es fa necessària la implantació d'una major col·laboració entre les administracions territorials, creant una base de dades fiscals compartida, i alhora promoure en les diferents organitzacions internacionals els acords per controlar i identificar als verdaders titulars dels moviments de capitals.

La quarta mesura, segons Gestha, seria reforçar el Ministeri d'Economia i Hisenda i a l'Agència Tributària, augmentant les funcions i competències els seus actuals treballadors públics. La creació d'un Cos Superior Tècnic d'Hisenda (CSTH) suposaria l'autorització a més de 8.000 tècnics per fer funcions superiors, la qual cosa permetria augmentar considerablement tant el control tributari i duaner com el control de la despesa pública.

Segons Gestha, de ser aprovades aquestes esmenes, es podrien recaptar addicionalment al voltant de 38.500 milions d'euros cada any, "el que sanejaria el dèficit de les administracions públiques i permetria reduir les tensions del deute públic i privat en els mercats financers i avançar en la simplificació i reordenació del sistema fiscal del nostre país".

MAJOR CONTROL DE LA DESPESA PÚBLICA.

Al costat d'aquestes modificacions, els Tècnics d'Hisenda proposen diverses mesures encaminades a millorar l'eficiència i control de la despesa pública amb la finalitat d'alleujar el dèficit de l'Estat. Aquestes iniciatives se situen també en línia amb algunes de les esmenes que diversos grups polítics presentaran al projecte de llei d'Economia Sostenible.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar su navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra política de cookies -
Uso de cookies