Presenten 651.650 firmes al Congrés, 29.472 de les Balears, per promoure una ILP de 'Televisió sense fronteres'

   MADRID/PALMA DE MALLORCA, 22 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Acció Cultural del País Valencià (ACPV), --abonada per sindicats, associacions ciutadanes i representants del món de la política com Jordi Pujol o Pasqual Maragall i de la cultura com Joan Manuel Serrat, José Carreras Y Antoni Tàpies)--, ha presentat avui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats que pretén promoure la 'Televisió sense fronteres', amb de 651.650 firmes, de les quals 29.472 procedeixen de les Balears.

   Cap a les 11 del matí, el president d'ACPCV, Eliseo Climent, acompanyat del periodista Julian Garcia Candau; l'advocat i assessor del president Salvador Allende, Enric Garcés; el pintor Joan Genovés; i l'escriptor i polític Ignasi Riera, ha destacat davant de la porta del Congrés que aquestes firmes intentaran legalitzar l'intercanvi de les televisions i ràdios en llengua catalana, gallega i basca.

   En total, de les firmes presentades en 85 caixes, 253.549 pertanyen a la Comunitat Valenciana; 321.150, a Catalunya; 29.472, a Balears; 29.070, a Navarra; 16.141, al País Basc, i 2.268 a altres comunitats.

   Per aquesta raó, ha considerat que, a causa de l'elevada quantitat de firmes rebudes, les societats catalana i valenciana "han complert", i alhora la resta de comunitats, com Galícia, Navarra, El País Basc i Balears, han tirat "cap endavant" i s'han sumat a aquesta proposta, a causa que comparteixen els mateixos problemes que les comunitats valenciana i catalana.

   Climent ha destacat que aquesta iniciativa va néixer fa dos anys, en el moment en el qual la Generalitat Valenciana ha dit que TV3 "havia de tancar-se" en l'autonomia, tot i que "portava 26 anys funcionant allà". "Sempre havia hagut problemes, que amb diàleg se solucionaven, però aquesta vegada no", ha subratllat.

   En aquest sentit, ha indicat que davant d'aquesta situació havia dues opcions: "resignar-se o guanyar per elevació". Per aquesta raó, es va analitzar que aquest mateix problema ho tenien comunitats com Galícia amb el Bierzo, i Navarra amb País Basc i es va decidir optar perquè aquestes regions decidissin sumar-se a la ILP.

CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES

   Així, es va optar per aquesta ILP, d'acord amb la Carta Europea de les Llengües, signada en 1992 per l'aleshores president de Govern, Felipe González i ratificada per José María Aznar l'any 2000, i que assenyala que "totes les llengües minoritzades, tant en les televisions i ràdios públiques, s'han d'interconnectar tot i que sigui en administracions diferents".

   A més, es va optar per la Iniciativa perquè en tota la normativa europea de l'audiovisual existeix la filosofia que el mercat cultural "és indivisible". Segons l'opinió de Climent, "en el cas valencià s'agredia contra aquestes dues bases".

   Finalment, ha assenyalat que ara el problema "és aquí", --referint-se al Congrés--, i tot i que ha destacat que és "complicat" que pugui tirar endavant, ha afirmat que si, com a mínim, els partits fan el que han defensat en les seves comunitats, "estarà bestiar".