VALÈNCIA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita provisionalment una pena de dos anys de presó per al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, al qual acusa de "manipular" documents perquè dues de les seves empreses obtinguessin el "major número possible" d'autoritzacions per part del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a la producció de productes fitosanitaris.
Segons la qualificació del ministeri públic presentada al jutjat de primera instància i instrucció número dos de Nules (Castelló), que ha instruït una causa iniciada el 2004, el fiscal considera tant Fabra com l'empresari Vicente Vilar i l'exdona d'aquest, Monserrat Vives, autors d'un delicte continuat de falsedat en document oficial, pel que reclama dos anys de presó per a cadascun d'ells i que paguin una multa de 10 mesos amb una quota diària de 20 euros.
També demana un any de presó per a l'impressor castellonenc Manuel Martínez, a qui acusa de proporcionar segells per elaborar els documents, i que se sobreseguin les actuacions en relació amb María de los Desamparados Fernández, exdona de Fabra; Domingo Cadahía, exdirector general del Ministeri d'Agricultura; i Mohamend Chakir, extreballador de l'empresa Naranjax.
A l'escrit, el fiscal sosté que Fabra, Vilar i Vives, en data no concretada, van arribar a l'acord de, si era precís, presentar documentació "manipulada" al Ministeri d'Agricultura per intentar aconseguir el major número possible d'autoritzacions per a la producció de productes fitosanitaris per part de les empreses Comercial d'Indústries Químiques Arcavi S.L, i Artemis 2000 S.L.
Aquesta manipulació, especifica en el text, significava la "simulació" d'informes tècnics i la "imitació" de documents suposadament emesos per laboratoris de l'Índia i la Xina. Per falsificar els documents de laboratoris estrangers van arribar a fabricar segells que, en un primer moment, van ser proporcionats per Fabra per, després, fer-ho Manuel Martínez. A més, en l'elaboració d'aquests documents va intervenir una altra persona, Hamdi el-Azouzi, empleada de Vilar, que actualment es troba en parador desconegut.
DOCUMENTS
El fiscal recull fins a sis documents presentats per la mercantil comercial d'Indústries Químiques Arcavi davant del Registre de Productes i Material Fitosanitari del ministeri en els quals els segells i firmes van ser falsificades.
Un dels documents fa referència a la falsificació dels segells i firma del 'General Manger', de l'empresa que suposadament havia subministrat els components actius de la substància activa 'GA4+GA7 Tècnic', la homologació de la qual va ser sol·licitada el 4 de desembre de 2001. Un altre document recull la falsificació de firmes i segells del fabricant que es deia havia subministrat els components actius de la substància rotenona, demanada el 2 d'agost de 2001.
També té altres documents falsificats, amb productes com abamectina, imidaclopridm, diniconazol i triciclazol, les homologacions dels quals es van sol·licitar al febrer, juliol i agost de 2002. Totes aquestes sol·licituds van ser signades per Montserrat Vives.
Amb tot, el fiscal considera que tant Fabra com Vives i Vilar van incórrer en un delicte continuat de falsedat en document oficial, i acusa Martínez d'un delicte de fabricació o tinença d'útils per cometre el delicte de falsedat. També interessa que es mantinguin les ordres d'esbrinament de parador de l'empleat de Vilar, i que se sobreseguin les actuacions per a María de los Desamparados Fernández, Domingo Cadahía i Mohamend Chakir.
La qualificació de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada porta data de 21 de maig, dies després que la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Nules (Castelló) demanés a les parts que es pronunciessin sobre l'obertura del judici oral o l'arxiu de la causa, en una decisió que es va conèixer el passat dia 11.
La jutgessa de Nules va dictar interlocutòria de transformació en procediment abreujat de les diligències prèvies obertes per investigar un possible delicte de falsedat documental del qual considerava que podrien ser autors el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra; la seva exdona, María de los Desamparados Fernández; l'empresari Vicente Vilar i l'exdona d'aquest, Monserrat Vives. A més, la jutge ampliava la llista de presumptes autors a Manuel Martínez, Domingo Cadahia, Hami el-Azouzi i Mohammad Chakir.
