BARCELONA, 20 de desembre (EUROPA PRESS)
L'escriptor Lluís-Anton Baulenas ha rebut avui els 60.000 euros del 49è Premi Sant Jordi per 'El nas de Mussolini', una novel·la històrica que arrenca amb l'ordre de matar al General Primo de Rivera que rep una jove militant comunista.
Durant la nit literària Nit de Santa Llúcia, també Víctor Alexandre ha rebut l'11è premi Mercè Rodoreda de contes per 'Set dones' i Sebastià Alzamora ha guanyat el 50è premi Carles Riba de Poesia per 'La part visible'.
Aquesta festa de les lletres catalanes organitzada per Òmnium Cultural i l'Enciclopèdia Catalana s'ha tornat a celebrar aquesta nit a Barcelona després de vuit anys, al Palau de Congressos de Catalunya, i ha estat retransmesa per TV-3.
MATAR A UN DICTADOR
Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) ha explicat avui que la seva pretensió era interferir-se en la psicologia d'una persona que ha de matar a Primo de Rivera durant la seva dictadura. Amagada en un poble del Pirineu català, la protagonista, Berta Panatis, espera el telegrama xifrat que li doni llum verda per tal de cometre el magnicidi.
Però passen els mesos i els anys i l'ordre no arriba, mentre que els diners que la van subministrar s'acaba. Ella segueix comparant-se amb la qual considera la seva ànima paral·lela, la terrorista irlandesa que va atemptar --i fallar-- contra Mussolini.
El que més li ha cridat l'atenció a Baulenas ha estat la "fascinació de mig Europa" per Mussolini en aquella època que els feixismes estaven "a l'alça".
Tot i que volia oferir un "mirall" en què el lector pogués mirar-se, l'actualitat no l'oferia les característiques que sí li proporcionava l'època prèvia a la República, un temps en el qual la utopia "encara era possible" i era un "motor de millora personal". 'El nas de Mussolini' dóna també una mirada "indirecta" a la societat catalana de l'època.
El finalista del 49è premi Sant Jordi ha estat Vicent Usó (Vila-Real, 1963) per 'El músic del Bulevard Rossini', novel·la en la qual reflexiona sobre la immigració, les xarxes clandestines i el fracàs de les expectatives personals de la mà de Tadeus, un violinista ambulant que havia estat una jove promesa.
Un membre de jurat, Vicenç Villatoro, ha assegurat que dels 29 originals que van concórrer al premi uns quants versaven sobre la violència política, entre ells el guanyador, quan no és un tema típic.
LA PRESÈNCIA MUDA
Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) ha guanyat avui l'11è premi Rodoreda de contes amb 'Set dones', set monòlegs interconnectats pel coma que pateix un home, una "presència muda" que coincideix cap a un complex univers femení, ha explicat l'autor.
El nucli d'aquests contes és una dona que torna a Barcelona en cotxe, un xic despistada després d'estar amb la seva amant, i en un pas zebra atropella un home, que cau en coma. El conjunt circular de contes de 'Set dones' recorden a l'editor de Proa, Isidor Cònsul, a l'obra teatral 'La ronda' i als contes que Gabriel García Márquez va ubicar en Macondo.
"Sembla que no fas literatura si no fas narrativa. Em sembla injust", ha clamat Alexandre, que normalment escriu assajos. De la seva vessant política no hi ha "res" en aquest volum, perquè "una persona és moltes coses alhora".
UN RAMON LLULL DEL SIGLO XXI
El 50è premi Carles Riba de poesia ha estat unànimement per a Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972) per la seva revisita de 'Llibre d'amic e amat' i 'Llibre de les bèsties', de Ramon Llull.
Amb el títol de 'La part visible', 65 poemes protagonitzats per una particular parella, una mona i un caribú, formen una "unitat orgànica" que explica com són les relacions entre els homes i les dones en el món actual.
Sam Abrams, membre del jurat d'aquest premi, ha assegurat que si Llull visqués actualment hagués escrit "així" el 'Llibre d'amic e amat'.
Les tres obres guanyadores es publicaran durant la primavera de l'any que ve sota el segell de Proa.
