Un expert afirma que la nanotecnologia provocarà una nova revolució tecnològica que afectarà a la vida quotidiana

VALÈNCIA 9 Ene. (EUROPA PRESS) -

El físic valencià Pablo Jarillo ha assegurat hui que la nanotecnologia "ens situa davant d'una nova revolució tecnològica, que afectarà a diferents camps de la nostra vida quotidiana", i ha manifestat que "moltes de les aplicacions dels nous nanomaterials com el grafè seran una realitat en molt pocs anys".

Jarillo ha realitzat estes declaracions durant la seua intervenció al parc científic de la Ciutat Politècnica de la Innovació, on ha impartit la conferència 'Grafè: electrònica quàntica a la punta del llapis', en què ha donat a conèixer les investigacions d'avantguarda que està realitzant en camps com la nanofísica i l'electrònica quàntica, sobretot els seus avenços en nous materials com el grafè i els nanotubs de carboni, segons ha informat la Universitat Politècnica de València (UPV) en un comunicat.

"La nanotecnologia ens porta a una revolució tecnològica de la importància de la revolució industrial o la que va suposar l'electrònica", ha destacat l'expert valencià, qui ha comentat que serà un "procés molt llarg i gradual" fins al punt que "bona part de la tecnologia que s'utilitze dins de cinquanta anys tindrà molt poc que veure amb l'actual". "Algunes de les aplicacions de la nanotecnologia ja són una realitat i en un termini de cinc anys se'n van a veure moltes altres", ha afegit.

Entre les noves aplicacions de la nanotecnologia, ha destacat la seua utilització en el tractament de determinades malalties com el càncer. Sobre esta qüestió, ha puntualitzat que, actualment, ja s'estan realitzant estudis on s'introduixen nanopartícules que poden subministrar medicaments de manera selectiva només a les cèl·lules canceroses.

Alhora, s'estan utilitzant aquest tipus de partícules per a aplicar radiofreqüència, i així escalfar i destruir únicament les cèl·lules amb càncer". Segons ha explicat el físic valencià, "ja s'estan fent estudis en este camp utilitzant cèl·lules in vitro i cèl·lules d'animals, i es preveu que en un termini de cinc o deu anys es puguen aplicar en éssers humans".

De la mateixa manera, s'ha referit a les aplicacions d'estos nous materials en camps com l'energia, la sostenibilitat o el medi ambient, i ha manifestat que "a mesura que coneguem molt millor l'estructura microscòpica d'aquests nanomaterials, podrem desenvolupar noves aplicacions molt més eficients i capaços de gestionar d'una manera més eficaç l'energia".

Jarillo ha indicat que el fet que científics i enginyers puguen manipular estos materials "a escala gairebé atòmica" permet "modificar les seues propietats i descobrir noves possibilitats quan es manegen a escales tan petites". Sobre este assumpte, ha apuntat que esta particularitat obrirà la possibilitat per a "dissenyar materials molt més eficients, durs i amb noves propietats òptiques i electròniques, que donaran lloc a aplicacions de molt divers tipus".

EL GRAFÈ, MÉS RESISTENT QUE L'ACER

El físic valencià també s'ha referit a les investigacions que realitza l'Institut Tecnològic de Massachusetts sobre les propietats del grafè i els nanotubs de carboni, "el material més fort que es coneix, cinc vegades més resistent que l'acer, però al mateix temps més lleuger i flexible", ha afirmat.

El grafè és una làmina de grafit, el material del qual estan fets els llapis, d'un sol àtom de gruix. Tant el grafè com els nanotubs de carboni, que són el producte d'enrotllar una làmina de grafè en forma de cilindre, posseixen propietats electròniques i mecàniques que han generat enormes expectatives.

Com ha explicat Jarillo, les possibilitats del grafè abracen des de l'elaboració de transistors i altres dispositius electrònics capaços de funcionar a major velocitat que els actuals fins a la fabricació de nanotubs de carboni més resistents que l'acer, menys pesats i més flexibles.

"Al camp de l'electrònica, si som capaços fabricar el grafè en la quantitat i la qualitat adequada, es podran construir, en un horitzó de deu o quinze anys, transistors per a moltes aplicacions capaces de treballar a una velocitat molt més ràpida", ha postil·lat.

Per a Jarillo, "estos nous dispositius permetran que els ordinadors funcionen 100 vegades més ràpid i incrementarà la capacitat de càlcul i pronòstic en camps com la meteorologia, que requerixen ordinadors molt potents treballant durant molts mesos per a fer determinades prediccions".

Després de la conferència, que va ser presentada pel vicerector de Coordinació i Planificació Econòmica de la UPV, Francisco Mora, ha tingut lloc un col·loqui entre Pablo Jarillo i científics i investigadors que desenvolupen la seua activitat a la Ciutat Politècnica de la Innovació.