MADRID, 13 Ene. (EUROPA PRESS) -
El terratrèmol de magnitud 7 en l'Escala Richter, registrat a les 21.53 hores de la nit d'ahir a 15 quilòmetres de Port-au-Prince, la capital d'Haití, ha alliberat una energia equivalent a l'explosió de 200.000 quilos de trinitrofenol (dinamita), segons experts en Geologia.
Així, el president de Geòlegs del Món, l'ONG del Col·legi Oficial de Geòlegs d'Espanya, Àngel Carbayos, ha explicat a Europa Press que l'energia que s'allibera en un sisme d'esta magnitud provoca uns efectes devastadors i estos danys sobre les persones, els objectes i les construccions seria precisament el concepte d'intensitat d'un terratrèmol.
"Este terratrèmol té un assumpte pesat i és que l'epicentre està molt prop de la capital, de manera que les ones arriben amb més intensitat, causant nombrosos destrosses. Un sisme de 7 graus en l'escala Richter provoca destrucció massiva, amb esllavissament de terrenys que sepulten qualsevol població", ha postil·lat.
Concretament, ha assenyalat que el moviment sísmic s'ha produït a una profunditat de 10 quilòmetres baix la superfície pel xoc de les plaques tectòniques del Carib i de Nord-amèrica que "s'estan movent contínuament i molt lentament". Tot i això, ha indicat que "no són freqüents terratrèmols de tal envergadura des de feia diverses dècades en esta zona", tot i que és una àrea amb gran activitat.
Carbayos ha precisat que Haití està sumit en un sistema de falles sota el mar que està al nord d'Haití i un altre que està al sud, i que les dos "estan treballant". En este sentit, ha apuntat que el sisme ha generat ja un parell de rèpliques, una d'elles 7 minuts després (a les 22.00 hores) amb una magnitud de 5,9 graus, i una segona de 5,5 graus en l'escala Richter, 12 minuts després de la primera (22.12 hores). A més, ha afegit que, després d'este "punt àlgid" les plaques seguixen xocant, tot i que són terratrèmols de magnitud i intensitat més reduïda.
"Els homes tenim la capacitat de previndre i buscar solucions abans que es produïsquen problemes", ha assegurat el president de Geòlegs del Món que ha manifestat l'interès de l'ONG de "fer alguna cosa" per a treballar a Haití en la post-emergència, fent estudis per a veure com ha ocorregut tot i amb la finalitat de previndre els diferents riscos geològics.
Per la seua banda, l'investigador titular en Perillositat i Risc Geològic de l'Institut Geològic Miner d'Espanya (IGME) Joaquín Mulas, ha insistit que este ha estat un terratrèmol "bastant important" i que a més de les nombroses víctimes mortals encara sense quantificar sembla que hi ha nombrosos edificis destruïts perquè "la vulnerabilitat" en l'edificació al país més pobre d'Amèrica és molt alta. "Les víctimes augmenten i sembla que ha estat un terratrèmol molt perjudicial", ha lamentat.
Pel que fa als aspectes geològics, ha subratllat que en esta àrea es produïxen moviments sísmics "de certa importància cada cert temps" i, tot i que ha reconegut que la probabilitat d'acudit és "difícil de determinar", esta és una zona "coneguda per fenòmens" d'estes característiques.
LA PREVENCIÓ, FONAMENTAL PER AL FUTUR
També, ha destacat que es tracta d'un terratrèmol molt superficial (a 10 quilòmetres de profunditat) de manera que "com més en superfície més perjudicial és i viceversa". En esta zona del Carib, Cuba, Santo Domingo, Costa Rica, El Salvador, etcètera, han patit importants terratrèmols al llarg de la seua història, sol que, segons la seua opinió, "s'enfronten des de fa molt poc temps en comparació dels temps geològics".
Mules ha recordat que tot i totes les "incerteses" en zones actives geològicament sempre hi ha "períodes de tornada" de manera que, segons la seua opinió, les "úniques maneres de tallar els efectes" són les mesures preventives, com ara estudiar el que es pot fer, aplicar les normes antisísmiques i preparar-se per a un futur terratrèmol.
En la mateixa línia, l'investigador titular en Geologia Estructural de l'IGME, Javier Escuder, ha detallat els seus treballs a República Dominicana, el país que Haití compartix l'illa de l'Espanyola, dins del Programa SYSMIN finançat amb fons d'ajuda al desenvolupament de la Unió Europea pel que s'estan fent mapes geològics, morfològics i de risc en la meitat oriental de l'illa.
Sota la seua experiència, ha precisat que a l'illa hi ha una fricció entre la falla d'Enriquillo (un llac fronterer entre Haití i República Dominicana) que té un moviment horitzontal on el bloc nord es mou cap a l'oest, i el sud cap a l'est. "Això es produïx esporàdicament, però estes plaques es mouen a un ritme de 20 mil·límetres a l'any, que ja és un moviment important", ha valorat.
"La part haitiana no ha estat objecte d'estos projectes fins ara perquè no es donaven les condicions de seguretat i estabilitat parell treballar allà. La inseguretat és total, però hi ha hagut converses per a investigar a la zona fronterera amb Haití. Seria molt desitjable que estos projectes es puguen fer allà en el futur", ha desitjat.
D'altra banda, aquests experts van coincidir que des del punt de vista sismogenètica "Espanya és diferent" però, segons Mules també en este país podrien produir-se terratrèmols destructius, tot i que "molt més espaiats" en el temps.
A este respecte, Carbayos ha recordat que en la falla de les Açores es va registrar un terratrèmol més intens fins i tot que el d'ahir a la nit a Haití en 1755 i que va provocar la destrucció de Lisboa en originar un 'tsunami' gegant amb onades de 7 metres. Estos registres, segons ha incidit, servixen per a fer actualment els estudis de resistència de materials de construcció a Espanya.
Finalment, ha recordat que a la zona d'Alborán, hi ha contínuament miniterratrèmols d'entre 3 i 4 graus de magnitud en l'Escala Richter, i que a Granada, Galícia i el Cantàbric també hi ha falles actives.
