Actualment hi ha 191 ciutadans de la Comunitat Valenciana detinguts en altres països

   El Ministeri d'Afers Estrangers té comptabilitzats, a data de 15 de març, a un total de 2.145 ciutadans espanyols que es troben detinguts en 47 països estrangers, 191 d'ells de la Comunitat Valenciana.

   La majoria d'estos espanyols (un total de 1.708) es troben en esta situació per delictes relacionats amb el consum o el tràfic de drogues a xicoteta escala, segons han anunciat hui amb motiu de la presentació de la campanya 'Si portes drogues, passaràs molts anys en una presó abans de recuperar la teua maleta' de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.

   Les xifres seguixen creixent respecte a anys anteriors ja que el març de l'any passat havia 1.572 espanyols presos pel mateix motiu i el 2008 a penes superava els 1.410 detinguts. "Se suposa que són persones que han eixit a conèixer món i acaben detinguts per una irresponsabilitat", segons ha explicat la delegada del Govern en aquesta matèria, Carmen Moya, "a vegades per tonteries".

   El 29% d'estes detencions es produïxen a Europa, sent el Perú (249), el Brasil (181), Marroc (156), Portugal (145), França (113) i Itàlia (107) els països amb un major nombre d'espanyols presos per drogues, a causa d'en part pel "mite" que "molts països són tolerants amb el consum d'algunes substàncies", ha assenyalat Moya.

   Pel que fa a la seua procedència, Andalusia (328), Catalunya (271), Comunitat de Madrid (259), Comunitat Valenciana (191), Canàries (69), Galícia (51) i Balears (42) són les comunitats autònomes amb major nombre d'espanyols detinguts a l'estranger, tot i que de 419 persones no se sap esta dada i 235 han nascut al estranger però tenen nacionalitat espanyola.

   El perfil del detingut varia entre aquells joves que aprofiten la seua estada en altres països per "fumar un porro creient que poden fer-ho" o, d'altra banda, aquelles persones, generalment d'entre 30 a 40 anys, que col·laboren amb les màfies en el tràfic de drogues com "mules", segons ha destacat la directora de la Fundació Ramón Rubial-Espanyols en el Món, que té un programa de suport per a presos espanyols a l'exterior.

   D'esta manera, els detinguts a Europa o Marroc estan relacionats amb l'haixix mentre que els que es troben a Amèrica o l'Àsia han estat detinguts per cocaïna o altres substàncies.

MOLTS PAÏSOS NO DISTINGIXEN ENTRE CONSUM I TRÀNSIT

   "El problema és que la simple tinença d'uns grams poden estar penats fins i tot amb la pena de mort segons el país", ha advertit el sotsdirector general de Protecció dels Espanyols a l'estranger, Pedro José Sanz, destacant que en molts països "no es diferencia entre consum propi i trànsit".

   Això dificulta les negociacions amb el país de detenció ja que cal tenir acords bilaterals per a extradició i commutació de la pena a l'ordenament jurídic espanyol, el que pot demorar la tramitació d'un a tres anys. De fet, i segons dades del Ministeri de Justícia, en 2009 es van aprovar en Consell de Ministres unes 200 autoritzacions per al retorn d'espanyols presos en altres països per este motiu.

   Mentrestant, Espanya oferix assistència mitjançant els seus consolats perquè estos ciutadans mantinguen el contacte amb les seues famílies i "visquen amb menys incomoditat i més dignitat la seua situació", a més d'una dotació econòmica per a "garantir la seua subsistència".