VALÈNCIA, 20 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus (PP) i l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, conegut com el 'ionki dels diners, compareixeran, amb els vots en contra del PP, en la comissió d'investigació sobre l'adjudicació de les places de residències d'accessibilitat per a persones depenents, en concret en els centres del grup Savia, format per una desena d'empreses entre les quals figuren Lubasa o Sedesa --propietat de la família Cotino--, a més de l'empresari Enrique Ortiz.
La comissió ha aprovat este dilluns la modificació del llistat de persones que han de declarar en esta comissió amb l'exclusió de 19 persones per unanimitat i amb la inclusió de 14 nous compareixents, entre ells Rus i Benavent, que ha comptat amb l'oposició del PP.
El president de la comissió, Ignacio Subias, ha explicat que esta proposta, firmada per Podem, Ciutadans, PSPV i Compromís, entra dins de l'acord inicial al que van arribar totes les formacions per unanimitat de poder modificar el pla de treball i a més ha recordat que hi ha precedents. Així, s'ha referit a l'ampliació de compareixents en la comissió d'investigació de la CAM.
No obstant això, la portaveu popular, María José Catalá, ha anunciat que van a "impugnar la proposta i l'acord que es prenga" i ha criticat que, amb esta ampliació de compareixents, la resta de grups simplement vol veure "si trauen algun rèdit polític". "'The shou must go on'", els ha recriminat.
Sobre este tema, ha advertit que amb esta estratègia "embruten la política" i "obrin un camí perillós" ja que els parlamentaris estan per a "fer un treball seriós i rigorós" i "no per a seguir amb la política d'assetjament i enderrocament al PP". Per això, ha exigit conéixer "què circumstàncies sobrevingudes fan necessària esta ampliació de persones", així com una justificació de la necessitat de cadascuna dels nous testimoniatges.
La diputada socialista Concha Andrés ha rebatut a Catalá que amb este nou llistat no es perseguix "perdre el temps" sinó "esbrinar què va passar amb un contracte vinculat a familiars de Cotino --l'exconseller de Benestar Social, Juan Cotino-- i a altres empresaris que han finançat al PP de manera irregular".
De la mateixa manera, el diputat de Cs David de Miguel ha explicat que este canvi és conseqüència de les declaracions d'altres compareixents "que han vingut a dir coses que després s'han demostrat falses", com a empresaris que "ací han dit que no finançaven el PP i davant Fiscalia sí", i que ara es pretén que s'aclarixen amb nous testimoniatges i documents.
Així mateix, el diputat de Podem César Jiménez ha qüestionat si el rebuig del PP a esta proposta es deu al fet que els "preocupa" el que puguen declarar i Mónica Álvaro, de Compromís, ha insistit a recordar que es va aprovar per unanimitat que el pla de treball fóra modificable.
A més de Rus i Benavent compareixeran el president de Cleop, Carlos Turró; els excaps de gabinet de l'exconseller Juan Cotino Ignacio Calabuig i Pedro José Martínez; els caps de servici d'Inspecció Miguel García i Joaquín Vera; l'assessor del gabinet de conselleria Francsc Xavier; els designats per a l'exercici del càrrec per Ruralcaja com a administrador únic de la societat Siete Treinta SL Joaquín Heliodor, José Enrique Martín, i Luis Manuel Portillo i Eduardo Balaguer i Vicente Parra de l'Ajuntament de Xàtiva.
"SENSE DIRECTRIUS"
D'altra banda, en la comissió del dilluns també ha comparegut l'exsecretari autonòmic de Prestacions Sociosanitàries de la Conselleria de Benestar Social Francisco Javier Reverte,
que ha assegurat que no va rebre "cap indicació ni pressió per part de ningú, ni de polítics ni d'empresaris" en este procés.
No obstant açò, ha reiterat en diverses ocasions que no era competent ni s'encarregava d'este concurs d'adjudicació. Així, ha explicat que va ser nomenat en 1999 director general d'Integració Social de Discapacitats i entre 2003 i 2007 secretari autonòmic, i que des d'eixe càrrec es va centrar en l'engegada de la Llei de Dependència i en tasques de coordinació i que va mantindre reunions amb les empreses adjudicatàries però que no tenia "cap poder de decisió".
Per això, ha afirmat, en resposta als diputats, que no va intervindre en l'orde que regulava el funcionament d'estos centres servicis socials, ni en el procés d'adjudicació a Saba, --"mai vaig veure els papers", ha dit--, ni tenia coneixement oficial que era la família de Cotino qui es va adjudicar el 40% de places. "Sabia el que eixia pels mitjans però no tinc cap relació amb eixe grup empresarial", ha assegurat.
En esta línia, ha afirmat que sobre el concurs "no estava al tant per a res", per la qual cosa desconeix el procés de fixació d'un preu diferent per a les residències adjudicatàries del bo residència, ni sap per què no es va exigir el compliment de les clàusules del contracte, ni per què no es va recórrer la sentència que fixava a l'alça el preu.
Així mateix, ha assenyalat que quan va estar al capdavant de la patronal de residència Aerte es limitava a traslladar "a qui corresponguera" de la Conselleria les decisions que s'adoptaven en la junta directiva. No obstant açò, sí que ha admès que hi havia "discrepàncies lògiques" perquè hi havia centres que se sentien "perjudicades fins al punt que les residències d'accessibilitat es van escindir i van crear la seua pròpia patronal.
Així mateix, ha recordat que va ser destituït del càrrec quan Juan Cotino va ser nomenat conseller. Sobre este tema, ha apuntat que li haguera agradat seguir perquè li agrada la política com "una forma de treballar pels altres", però que "veu lògic" que quan entra un nou conseller vullga envoltar-se del seu equip.
FIRMA DE RESOLUCIONS
Finalment, l'exdirectora territorial d'Alacant Lucía Carmen Cerón ha explicat que ella es limitava a firmar les resolucions que li passaven els tècnics, que comptaven amb tota la seua "confiança". Cerón ha afirmat que "mai" va rebre "cap instrucció" i ha afirmat que no coneixia ni a Cotino ni a Ortiz.
Cerón ha afirmat que si algú li haguera demanat alguna irregularitat haguera dimitit i ha apuntat que en les reunions tècniques que va mantindre amb el secretari autonòmic Joaquín Martínez "mai" va escoltar alguna cosa que "grinyolara".
La diputada del PP María José Catalá ha apuntat que s'ha citat Cerón perquè "era del PP" i ha sigut nomenat directora general de l'Institut de la Dona. Sobre este tema, el president de la comissió ha recordat que totes els compareixences de la primera fase van ser aprovades "per unanimitat".
