Ruth, que recorda entre llàgrimes als seus fills: "He estat vivint amb un assassí en potència"

CÒRDOVA, 19 Jun. (EUROPA PRESS) -

Ruth Ortiz, la mare de Ruth i José, ha declarat davant del jutge i el Tribunal del Jurat que ha estat "vivint amb un assassí en potència", segons les intencions que li va manifestar José Bretón, que no se n'anava d'este món "sense matar algú".

La mare dels menors ha assegurat que la situació de convivència amb Bretón era "horrible" i que "no era afectuós" ni amb ella, ni amb els xiquets, "ni amb ningú", a la qual cosa agrega que ella va normalitzar "molts dels seus comportaments i conductes".

En la declaració que s'ha allargat unes dos hores i en les que en dos moments la mare ha hagut de parar les seues paraules davant de llàgrimes en els ulls recordant els seus fills, Ruth Ortiz sempre s'ha referit al seu exmarit com "l'acusat", intentant evitar en tot moment la paraula "pare" dels xiquets, inclús en un moment ha rectificat.

A respostes de la fiscal María de los Ángeles Rojas, Ruth ha justificat la separació amb Bretón en què la relació estava "fatal, la qual cosa portava no es pot qualificar de vida, era totalment infeliç", i ha comentat que no discutia amb ell perquè ella "no donava peu a això" i quan "intentava fer-li veure quelcom diferent de la manera que era" a com ell pensava era "missió impossible", de manera que intentava "que no s'enfadara". A més, ha relatat un incident amb la seua filla xicoteta en què la va pegar perquè no menjara i un altre dia en què Bretón "va eixir cabrejat del ginecòleg" perquè tindrien un xiquet i no una altra xiqueta.

Així mateix, Ruth ha detallat els últims mesos de convivència en què ella va prendre la iniciativa de separar-se davant de l'estat en què es trobava, "anul·lada, totalment controlada i amb crits" perquè ell no volia viure a Huelva i estava "obsessionat" amb Còrdova, alhora que recorda que Bretón "va intentar" que ella s'allunyara de la seua família. Segons ha comentat, és una persona rancorosa i deia que "a qui a ell no li feia res el deixava viure i a qui li feia mal li feia la vida impossible".

Respecte d'això, Ruth assegura que Bretón li va dir que tot anava a "acabar molt malament", que "acabaria en divorci", i assegura que ell només pensava en els diners posats en un pis d'ambdós.

A més, assenyala que en l'aniversari de la seua filla Ruth i després de parlar sobre el cap de setmana del 7 al 9 d'octubre del 2011 perquè els xiquets anaren a Còrdova, encara que l'acusat tenia una boda i la mare es va oferir que es quedaren a Huelva, atés que al següent cap de setmana tenien un altre bateig a Còrdova, ell li va dir que "no tenia ganes de boda" i que "els xiquets a partir d'ara es van a perdre moltes coses".

Posteriorment, relata que un dia va cridar el germà de Bretón i li va dir que "per favor que necessitava ajuda que era una telefonada d'urgència, que veia el seu germà molt alterat i que la relació anava molt malament", no obstant això, segons ella, "parlar amb la família era inútil, era una paret, no són persones amb les quals es puga parlar" i entenia que "no tindria cap suport en el moment que diguera que m'anava a separar", a la qual cosa agrega que a Bretón "li tenen por" en la família Paterna, "mai li han portat la contra".

"UN CONTROL EXCESSIU"

En relació al cap de setmana dels fets, després de precisar que ell tenia "un control excessiu" sobre els xiquets i sempre anaven agafats de la mà de Bretón, Ruth diu que va permetre que els xiquets se n'anaren amb son pare després de convindre que es quedaren un cap de setmana amb el pare i un altre amb la mare, encara que ella no es fiara en eixe moment, però els va deixar anar perquè s'ho havien recomanat l'advocada María del Reposo Carrero i dos psicòlegs, que li van dir que "el pare té el mateix dret a estar amb els xiquets que la mare". "No em podia negar que se'ls portara", ha postil·lat entre llàgrimes.

En el matí del dissabte 8 d'octubre, diu que no va agafar les telefonades de Bretón perquè se li havia oblidat el mòbil a casa i després ho va deixar en silenci. Eixe mateix dia va aprofitar per a escriure la carta de com era Bretón per a la separació que li havia recomanat la seua advocada i en la mateixa diu que tem pels seus fills i ella. Segons ha assegurat va començar "a tindre por", perquè "és irracional", perquè, segons explica, ell no l'havia amenaçat, "però sabia que era venjatiu". En concret, diu que va començar "a intuir la maldat que ell té" mesos abans dels fets, quan vivien a Huelva.

La nit del esmentat dissabte es va assabentar de la desaparició dels seus fills, després de veure "moltes telefonades d'un fix de Còrdova", que pensava que era José Bretón. Després li va cridar el seu germà Estanislao per a dir-li que Bretón havia posat la denúncia de desaparició.

"La primera cosa que em va vindre al cap és que era una broma, que no era tal la desaparició", confessa la mare dels xiquets, qui ha comentat que en totes les telefonades li deien a ella si "ningú de Huelva havia pogut anar a Còrdova a portar-se'ls".

Després de comprovar en la comissaria de Huelva la denúncia, ella va posar la de maltractaments, i posteriorment Bretón la va cridar i li va dir: "Què vols que et diga, se m'han perdut els xiquets, què li anem a fer, m'ha tocat a mi. Com hauràs de vindre a Còrdova et quedaràs a casa de ma mare", ha relatat Ruth, que ha precisat que ell "estava més tranquil que mai". En eixe moment, segons ha declarat la mare dels xiquets, "no era capaç de pensar res, només que no tornava a veure els meus fills".

Dies després Bretón li cridava i li proposava que donaren una roda de premsa junts, que posaren cartells o foren a concentracions. En la seua visita a la presó, després de ser detingut, li comentava que "amb qui estiguen els xiquets no estaran igual de bé que amb mi o amb tu" i quan li preguntava "què és el que ha passat", li responia: "se'm van perdre els xiquets en el parc". Ruth ha assegurat que no té "cap dubte que els xiquets no es van perdre en el parc". "Mai ho he contemplat", ha postil·lat.

SENSE DUBTES

A preguntes de l'advocada de l'acusació, Ruth ha detallat que Bretón "mai" li "va amenaçar de fer-li quelcom als xiquets", si bé després d'un incident amb la seua excunyada per l'all i la sal per a la llet d'un biberó del seu fill, li va declarar que si "l'havia de matar la matava" i li deia a la seua exdona que no es preocupara per la Policia perquè no s'anava a assabentar. Segons Ruth, Bretón li deia "no me'n vaig d'este món sense matar algú".

Igualment, indica que ha considerat els xiquets "com una càrrega en la relació", per a agregar que Bretón "tenia moltes manies" pel que va posar en dubte que s'asseguera eb la barra del parc Cruz Conde el dia de la suposada desaparició. A més, compta que un dia la va cridar Bretón per a dir-li que li anava a fer "un monument" en la finca, després de tindre una consulta ell amb el psiquiatre i dir-li que era una bona dona.

Ruth ha assegurat que no sabia que es portava garrafes de gasolina a Còrdova i ha afegit que la foguera de la finca es feia en una altra zona, no en la que van trobar els agents en els registres. Ha afegit a més que "sabia que no tornaria" a veure els seus fills i ha dit no tindre "dubtes" que els xiquets estan en una caixa, en al·lusió a les restes.

D'altra banda, en respostes a l'advocat de la defensa, Ruth detalla que els primers anys del matrimoni eren "normals" i que va ser "anul·lada" en els últims mesos de convivència a Huelva.

Una de les frases de Bretón, segons Ruth, és que "sempre" porta la raó encara que siga així, a la qual cosa ha afegit que intuïa que "estava davant d'una persona perillosa que no era amb la que creia que s'havia casat". L'acusat li va arribar a confessar que "s'havia creat una màscara, que ell no era com verdaderament donava a entendre que era".