Escorcolls a Saragossa, Terol, Barcelona, Granada, Màlaga i València
VALÈNCIA/SARAGOSSA, 30 Oct. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil de Terol, en el marc de l'operació 'Convector', ha desmantellat el més gran entramat criminal dedicat al tràfic il·lícit de medicaments a nivell nacional, que es proveïa de dos magatzems majoristes de medicaments, ubicats a la província de València, que ja havien estat escorcollats per fets similars després de la denúncia d'una farmàcia de Pamplona (Navarra).
Esta desmantellament s'ha produït després de la detenció de 30 integrants de la xarxa i s'ha imputat a altres 2 per delictes contra la Salut Pública (Tràfic de Medicaments), Falsedat Documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, i de pertinença a Grup Criminal. Alhora, s'han portat a terme 28 registres a Saragossa, Terol, Barcelona, Granada, Màlaga i València, de farmàcies, magatzems de distribució de medicaments i domicilis dels ara detinguts.
Sol en les farmàcies investigades de la Comunitat Autònoma d'Aragó s'ha detectat la venda il·lícita de més de 123.000 envasos, amb una facturació superior a 1.460.000 euros. La investigació comença després de conèixer el tràfic il·lícit de medicaments detectat a l'informe elaborat pel Servici de Farmàcia del Servici Aragonés de Salud arran de l'explotació de l'operació 'Pharmakon', portada a terme també per la Guàrdia Civil a Terol.
Segons este informe s'eren practicant activitats il·lícites en la venda de fàrmacs a través de receptes falses. Este delicte podria suposar un risc per a la salut pública, ja que, els medicaments han de tenir una quantia fixada per les autoritats sanitàries al mercat espanyol.
"Si una part d'estes dotacions s'exporta de manera irregular existixen riscos de desproveïment a Espanya, provocant que els pacients no puguen accedir a la seua medicació i posant en risc la seua salut", han informat des de la Guàrdia Civil en una nota de premsa.
14 FARMÀCIES I 7 MAGATZEMS IMPLICATS
Després d'analitzar l'activitat econòmica i els subministraments de medicaments de les 739 farmàcies de la Comunitat Autònoma d'Aragó, els agents van sospitar de la implicació de 14 farmàcies de Terol i de Saragossa en el tràfic il·lícit de medicaments.
Per esta raó, es van registrar farmàcies de les localitats de Carinyena i Aguilón (Saragossa); així com en les localitats turolenses de Peñarroya de Tastavins i Monroyo, i es va comprovar que estaven implicades en el tràfic il·lícit de medicaments.
Estes farmàcies actuaven juntament amb dos magatzems de distribució majorista de medicaments, ubicats a Granada i Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), que després de escorcollar-los es van precintar. Després, es van escorcollar farmàcies implicades d'Alloza, Villafranca del Campo, Mosqueruela, Alcalá de la Selva i Arcos de las Salinas (Terol).
Es proveïen de dos magatzems majoristes de medicaments, ubicats a la província de València, que ja havien estat registrats per fets similars després de la denúncia d'una farmàcia de Pamplona (Navarra). Alhora, es va detenir a l'encarregat de captar als farmacèutics i facilitar els contactes necessaris per a desviar els medicaments del canal legal que residia a Tortosa (Tarragona).
D'altra banda, es van registrar farmàcies ubicades a la província de Saragossa i es van localitzar a Granada i Màlaga tres magatzems majoristes de medicaments que utilitzaven diferents procediments per a justificar l'eixida dels medicaments. Estos magatzems constituïen l'últim esglaó de l'estructura de cada grup detectat abans de la sortida del medicament cap a l'exterior del país.
"DISTRIBUCIÓ INVERSA"
El modus operandi utilitzat era el conegut com a "distribució inversa", consistent en la venda legal d'un número determinat de medicaments que un magatzem distribuïdor o laboratori realitzaria a una o diverses farmàcies.
Les oficines de farmàcia, juntament amb un altre magatzem distribuïdor, es quedaven amb un xicotet nombre de medecines per a dispensar-les als pacients. La resta s'enviaven al magatzem distribuïdor, es dipositaven en magatzems legals o il·legals i després del seu emmagatzematge s'encarregarien a la venda països de la UE (Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Àustria i Grècia) i tercers països.
La xarxa obtenia els medicaments en les farmàcies, ja que el preu dels fàrmacs dispensats a Espanya és molt més barat que els que es destinen a la venda majorista a l'estranger.
LES FARMÀCIES DERIVAVEN ELS MEDICAMENTS CAMUFLANT LA SEUA VENDA
Les farmàcies rebien del magatzem majorista implicat en la "trama" el llistat de medicaments a aconseguir (estos llistats varien mensualment, on es modifiquen els marges de beneficis obtinguts, segons els preus de venda dels medicaments fora d'Espanya).
Després i una vegada aconseguit els medicaments procedents del laboratori o magatzem majorista mitjançant la via legal, la farmàcia deriva estos medicaments al magatzem implicat, camuflant estes vendes mitjançant diferents procediments. Al seu torn, este magatzem s'encarregava de vendre'ls fora d'Espanya, arribant en alguns casos a obtenir-se un benefici del 800% sobre el preu de venda a Espanya.
Per a ocultar les vendes il·lícites dels medicaments s'utilitzaven diferents procediments com camuflar les vendes de medicaments com productes de parafarmàcia i ortopèdia; i ocultar estes vendes, mitjançant la simulació de devolucions d'estos medicaments al magatzem. En este cas es tornen els medicaments a un magatzem de la "trama", que no és el que originalment va efectuar la venda.
Una altra pràctica era vendre medicaments a través d'altres magatzems intermedis, mitjançant el procediment de "triangulació", que s'encarregaven de vendre'ls als magatzems que exportaven els fàrmacs, evitant així la connexió directa entre estos i la farmàcia.
Altres vegades utilitzaven a intermediaris, anomenats "borsers", que una vegada que les farmàcies aconseguien els medicaments sol·licitats pel magatzem implicat, efectuaven la compra dels medicaments (com venda lliure sense recepta, o mitjançant recepta falsa), i després s'encarregaven de transportar-los fins a als magatzems de la "trama" per a la seua posterior venda a l'estranger.
EFECTES DEL "COMERÇ INVERS"
Entre els efectes potencials del comerç invers figura el desproveïment del mercat interior, ja que per a satisfer les necessitats del sistema de salut espanyol, els laboratoris farmacèutics han de mantenir al mercat espanyol una quantia de medicaments fixada per les autoritats sanitàries. Si una part d'estes dotacions són exportades de manera irregular i sense control a l'exterior, existixen riscos de desproveïment a Espanya, provocant que els pacients no puguen accedir a la seua medicació.
A més es posen en risc la salut dels consumidors dels medicaments operats, ja que no passen les mesures de conservació i seguretat adequades.
També es produïxen perjudicis econòmics per al sector privat fabricant. Els fabricants assortixen el mercat espanyol a un preu taxat, mentre que en altres països competixen en un mercat lliure que freqüentment els reporta majors beneficis.
Els perjudicis per a la Hisenda Pública són l'evasió d'impostos, fraus d'IVA, delicte fiscal i blanqueig de capitals. La majoria d'estes trames operen en diner negre sostraient al fisc els impostos corresponents, ja que habitualment no existixen factures per a evitar deixar constància del comerç irregular.
En l'operació, dirigida pel Jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 3 dels de Terol, han participat agents de la Unitat Orgànica de policia Judicial de la Comandància de Terol, en col·laboració amb el Servici Aragonés de Salud, l'Agència Tributària a Terol, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).
