VALÈNCIA, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -
La Sala dels Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha enviat una diligència a les Corts Valencianes perquè, en el termini de cinc dies expedisca certificació respecte a si seguix sent aforada com a diputada o és senadora, amb motiu d'una denúncia del PSPV contra ella per mantenir mencions i símbols franquistes en edificis de la ciutat, front a allò establit en la Llei de Memòria Històrica.
Segons l'escrit judicial, contra la resolució cap la possibilitat d'interposar un recurs de reposició davant del Secretari Judicial de la Sala en el termini de tres dies.
El mes d'abril passat, el secretari del PSPV de la província de València, José Luis Ábalos, el coordinador del Grup per a la Memòria Històrica, Matías Alonso, al costat de l'advocat Eduardo Ranz, van presentar sengles denúncies contra l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i l'alcaldessa Rita Barberá per mantenir mencions i símbols franquistes en edificis de la ciutat front a allò establit per la Llei de Memòria Històrica.
Segons ha explicat Ábalos a Europa Press el TSJCV va resoldre que era incompetent perquè les Corts estaven dissoltes des del 30 de març, amb motiu de la convocatòria electoral del 24 de maig. Després d'això, el cas va passar a un tribunal ordinari, però amb el nou període de sessions parlamentari, el TSJCV remet a la Cambra la petició que es va quedar sense cursar al seu moment.
MANTÉ L'ACTA
En el cas de Barberá, va ser elegida diputada autonòmica en els passats comicis i fa una setmana se li va nomenar senadora territorial per les Corts a proposta del PP. Tot i això, segons fonts populars han indicat a Europa Press que l'exalcaldessa de València a data d'avui no ha renunciat a l'acta. De fet, el TSJCV reclama en el seu escrit la data i els efectes d'aquest nomenament.
En la denúncia a Barberá, presentada davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, se cita com a símbols franquistes mantinguts el Monument als Caiguts en la a la plaça de la Porta de la Mar; un escut anticonstitucional a la façana d'un centre Juvenil, del Carrer Pablo Meléndez; altres en el CEIP Pare Mansón i el Teodoro Llorente o a la façana de la Comandància de la Guàrdia Civil de Patraix i en la de Benimaclet.
A l'escrit al cardenal Cañizares, davant dels jutjats d'instrucció de València, posen com a exemple que el retaule de l'Altar Major de l'Església de la Santa Creu de València existix una pintura idèntica al General Francisco Franco; en la parròquia de Sant Valero s'observa Placa, la llegenda de la qual finalitza amb l'expressió "any de la Victòria 1939" o que a l'Església de la Punta existix una fornícula a la façana dedicada a 'José Antonio', fundador de Falange Espanyola, i altres "caiguts", entre d'altres símbols.
L'advocat especialitzat en drets humans Eduardo Ranz va presentar els escrits de denuncia davant dels tribunals, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República, per un possible delicte contra la independència de l'Estat de l'article 589 del Codi Penal, a l'entendre que els bisbes depenen de les instruccions de la ciutat del Vaticà, la qual està constituïda com un Estat Independent i no complixen amb la legislació espanyola.
