Aprovada la llei que crea un cens de xiquets robats en l'època franquista i un banc d'ADN amb mostra d'afectats

Corts Valencianes
GVA
Actualizado: jueves, 19 octubre 2017 16:55

VALÈNCIA, 19 Oct. (EUROPA PRESS) -

La Llei de Memòria Democràtica per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, que preveu l'elaboració d'un cens de xiquets robats durant la dictadura franquista i també la creació d'un banc de dades d'ADN que arreplegue mostres de les persones afectades per estos fets, ha sigut aprovada este dijous en les Corts Valencianes amb els vots a favor de Compromís, Podem, PSPV i en contra del PP. Per la seua banda, Cs s'ha abstingut.

Esta llei regularà les polítiques públiques per a la recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica valenciana, però també articularà una sèrie d'actuacions per al reconeixement i reparació de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió en les tres províncies valencianes amb l'objectiu de "promoure els valors democràtics mitjançant el record i l'homenatge a els qui van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic i de la dictadura franquista".

El text s'articula en tres drets fonamentals: dret a la veritat, dret a la justícia i dret a la memòria. Per a açò, arreplega l'elaboració d'un cens de xiquets robats durant la dictadura franquista i també la creació d'un banc de dades d'ADN que arreplegue mostres de les persones afectades per estos robatoris, tant en el cas de mares biològiques com de persones adoptades. Es procurarà la deguda coordinació amb altres bancs d'ADN existents.

A més, inclou l'obligatorietat de la Generalitat a realitzar les actuacions necessàries per a "recuperar i identificar les restes de les víctimes desaparegudes i per a elaborar mapes de localització de les restes, així com serà la responsable d'autoritzar la localització, exhumació i identificació de les restes i d'autoritzar sobre el terreny o la remoció dels mateixos quan es tinga coneixement de l'existència de restes".

També, regula l'obligació de les institucions d'impedir la impunitat i obliga al fet que la matèria de la memòria democràtica siga inclosa en el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria, del batxillerat i en l'educació permanent de persones adultes, així com en els plans de formació del professorat i que puga ser considerada en els estudis universitaris que procedisca amb l'objectiu de garantir el dret al coneixement de la veritat i de la memòria.

A més, arreplega la prohibició d'exhibir públicament símbols i elements contraris a la memòria democràtica, proposa que el 28 de març siga dia de record i homenatge a la figura del mort poeta Miguel Hernández i crea l'Institut Valencià per a la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, encarregat de realitzar les tasques d'estudi, investigació i impuls de les mesures establides en la llei.

En ell s'integra el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació del moviment memorialista que opera en la Comunitat Valenciana.

"LLEI MANIFESTAMENT MILLORABLE"

Durant el debat, el diputat de Cs Emigdio Tormo ha assenyalat que és una llei que "no s'ajusta al que els valencians necessiten" i, encara que té "elements evidents elements positius", molts altres aspectes "disten ser dels quals valencians del segle XXI els fa falta".

Per tant, ha considerat que és "manifestament millorable" perquè "té encara un peu en el segle XX". "Ens resulta impossible recolzar una llei massa escorada encara en el segle XX i a una sola part dels espanyols com si el patiment tinguera color blau o roig", ha explicat.

Des de Podem, la diputada Llum Quiñonero ha manifestat que amb esta norma es valida "el dret a la veritat, la justícia i a la reparació" i s'aconsegueix "cridar els coses pel seu nom" i "donar altaveus i recursos mates de l'autoritarisme".

En este sentit, ha lamentat que a dia de hui es mantinga "un relat únic que encara sobreviu en la medul·la de la nostra societat i en les entranyes i que ha consentit que en 2017 seguisquen en les cuneta els morts d'aquell cop d'estat". "Que entre la llum i córrega aire pels vells passadissos de la història que li'ls /els hi ha negat tantes vegades", ha destacat.

Des de Compromís, la diputada Mariam Campello ha destacat la importància de la llei per a "posar història on uns altres posen mitologia i memòria on uns altres posen nostàlgia". Al seu juí, la qual cosa fa més necessària esta norma és que molts utilitzen el xoc per a "que ningú canvie", per la qual cosa ha demanat al PP que torne a "la via de la constitucionalitat". "Posem memòria i reparem", ha remarcat.

En similars termes s'ha pronunciat la diputada del PSPV Mercedes Caballero qui ha considerat que la norma "obri un nou temps de concòrdia i convivència amb la nostra història". "La llei parla del dret a la veritat, la memòria i la reparació", ha indicat per a insistir destacar que amb esta llei i des de la "perspectiva integradora", "saldem un deute amb les víctimes".

"S'OBLIDA DE PART DE LES VÍCTIMES"

No obstant açò per al PP és una norma que "distingix entre víctimes" i ha lamentat que durant el debat del text en comissió no s'haja tingut en compte "cap" esmena del seu grup. Així, el diputat 'popular' Luis Santamaría ha dit que és una llei que "repara a les víctimes del franquisme", però es "oblida" de les del Front Popular. "Ens pareix trist que distingisquen a unes víctimes d'unes altres", ha lamentat.

Santamaría ha remarcat que el dret a la veritat que es proposa en el text és "adoctrinament" als professors en les escoles, per la qual cosa ha advertit que el PPCV estarà "atent" per si alguna conducta s'ha de portar als tribunals.

"No qüestionem la legitimitat del dret dels familiars d'un bàndol i un altre a enterrar els seus sers estimats i esbrinar el que va succeir perquè estem d'acord en què en este país hi haja un coneixement profund del que va passar", ha subratllat per a remarcar que no s'ha tingut en compte les peticions del seu grup per "raons sectàries".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià