ALACANT, 19 Sep. (EUROPA PRESS) -
Arqueòlegs de la Universitat d'Alacant (UA) han trobat el primer mausoleu cristià amb taula d'ofrenes adjunta en les excavacions del jaciment de Baelo Clauda, a la província de Cadis, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
En concret, s'ha localitzat un "imponent" mausoleu cristià, que alberga una inhumació d'un personatge rellevant de la comunitat, que es pot datar inicialment entre el segle V i VI d.C, segons l'Àrea d'Arqueologia de la UA. Este tipus de mausoleu, amb una taula d'ofrenes adjunta, és el primer d'esta classe que es coneix en el lloc. Els seus paral·lels més pròxims es troben en els conservats a la plaça de l'Almoina de València, i es vinculen a la seu episcopal.
La necròpolis de la ciutat hispanorromana de Baelo Clauida és una de les "millor conservades del panorama hispà", i s'ubica entre dos paratges naturals com Los Alcornocales i l'Estret de Gibraltar, la qual cosa ha permés, juntament a la seua localització en una àrea militar, un "espectacular" estat de conservació de les restes enterrades, en gran part, baix la sorra de la platja.
La ciutat i la seua necròpolis és un dels millors laboratoris d'estudi de la romanització i de les transferències culturals entre les poblacions natives, nord-africanes i els aportacions itàliques al llarg del segle I d.C.
En este sentit, l'Àrea d'Arqueologia de la UA, baix la direcció del professor Fernando Prados, està desenvolupant la Tercera Fase del Projecte General d'Investigació de la Junta d'Andalusia 'Mort i Ritual Funerari en Baelo Clauda (Tarifa, Cadis)'. L'equip està compost per al voltant de vint persones entre investigadors, tècnics i voluntaris, en un projecte que va començar en 2012 i que durarà fins a 2017.
CAMPANYA D'ESTIU
Durant este estiu s'ha desenvolupat una fase d'excavació arqueològica en extensió que ha oferit, junt amb esta troballa, "nous i importants dades" sobre el ritual funerari, amb l'exhumació de set nous sepulcres.
Altres sepulcres de cremació previs revelen la personalitat dels habitants de la ciutat, el seu "conservadorisme religiós i la tradició bàstul-púnica visible en els ritus de les fases més antigues", així com la incorporació de noves creences a partir de la segona meitat del segle I d.C. A més de les deposicions funeràries, els arqueòlegs i tècnics continuen excavant diverses àrees d'ofrenes, restes de banquets funeraris ubicats en zones comunes, diversos aixovars i els traçats dels eixos viaris que van conformar, durant diversos segles, esta necròpolis.
En els treballs participen alumnes de les universitats de Cadis, de Sevilla i l'Autònoma de Madrid, a més de tècnics procedents de la Université de Toulouse, de la Universitat de Múrcia i de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.
