Diu que l'independentisme ha superat totes les línies roges perquè ha interpretat "els silencis" del Govern com a debilitat, no prudència
VALÈNCIA, 19 Oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern espanyol José María Aznar ha advertit este dijous que una hipotètica reforma de la Constitució "no ha de ser el pagament a terminis del que ara no estem disposats a pagar al secessionisme català", per la qual cosa ha rebutjat un canvi en la carta magna per a evitar l'eixida de Catalunya d'Espanya.
"El que està en joc és el pacte constitucional de 1978 que, a Catalunya, el nacionalisme ha donat per trencat i ha destruït. Com a resposta, no cap al meu juí una reforma constitucional", ha manifestat Aznar durant el discurs de clausura a València del fòrum #IDEASFAES sobre educació i sanitat de la Fundació FAES que presideix, en el qual ha rebutjat fer declaracions als mitjans.
Davant esta situació, l'expresident ha cridat a "enfortir la societat civil" per a combatre "la mentida d'una independència daurada, gratuïta i saludada per tot el món". La realitat, al seu juí, "és ben diferent" i ha citat raons com la fractura social, el "descrèdit internacional" i "l'abandó massiu d'empreses que no veuen eixe paradís secessionista per cap part".
Aznar ha apel·lat també a evitar el contagi a la Comunitat Valenciana, una regió que "està cridada a tindre més influència" i que "ha sabut fer de la seua cultura un actiu sense afeblir el comú", i ha insistit que és un dels objectius principals de FAES: "Desterrar mites interessats, derrocar barreres ideològiques i posar llum on uns altres solament posen ombra". En definitiva, "distingir les idees de les ocurrències".
SILENCIS COM A MOSTRES DE DEBILITAT
En el cas de Catalunya, ha denunciat que el 'procès' "ha passat totes les línies roges" que existien "davant un desafiament de tal magnitud". De fet, ha assegurat que els independentistes no han interpretat els "silencis" del Govern central com a "mostres de prudència" sinó com a símptomes de debilitat.
Per contra, Aznar creu que han venut "la mentida d'una independència daurada, gratuïta i saludada per tot el món, quan la realitat és molt diferent". "La fractura social, el descrèdit institucional i l'abandó massiu d'empreses que no veuen eixe paradís secessionista per cap part", ha il·lustrat.
Però "més enllà de les reclamacions independentistes", ha advertit que "el que està en joc és el pacte constitucional del 78, el valor de la Transició i, per tant, la continuïtat històrica d'Espanya".
Un procés que va fer de la Constitució "el terreny ferm de trobada entre els espanyols" i que "a Catalunya, el nacionalisme ha donat per trencat i ha destruït". Per a Aznar, com a resposta "no cap una reforma constitucional".
"I ho diré molt clarament: si s'accepta que s'ha trencat el pacte d'unitat i diversitat, la reforma constitucional de la qual es parla no ha de ser el pagament a terminis del que ara no estem disposats a pagar al secessionisme". Un punt de vista que, en la seua opinió, que comparteix "la majoria d'espanyols".
"NINGÚ HA D'OPOSAR-SE" A REFORMES EN SANITAT I EDUCACIÓ
José María Aznar també ha urgit la necessitat d'escometre "reformes ambicioses" davant el "seriós problema de desestabilidad financera" en el sistema del benestar. S'ha mostrat partidari, per tant, que "l'obligada però indesitjable concentració del debat públic en assumptes identitaris no pospose debats que, almenys a Espanya, són inajornables".
Per tant, considera que "ningú hauria d'oposar-se a una reforma profunda del sistema del benestar", amb "més nivells de flexibilitat", canvis en el sistema impositiu --encara que "les raons no cal buscar-les en els impostos que paguen els rics"-- i "per descomptat, una reforma de la provisió de serveis públics en sanitat i educació".
Aznar ha citat Suècia com un dels exemples internacionals que va superar una ruptura després d'"extremar la generositat del sistema del benestar" i, actualment, gaudeix d'un sistema eficient en el qual "impera la llibertat d'elecció del contribuent i la competència privada en sanitat i educació".
A més de la sanitat i a l'educació, ha advertit de la problemàtica de l'actual sistema de pensions. "No podem llegir cada setmana que solament té vida per a deu anys i esperar al desé any", ha lamentat, en el que veu "un error molt greu, més encara davant els reptes democràtics actuals".
LLIBERTAT D'empreses I EMPRESES, "ANTÍDOT Al NACIONALISME"
Des de la fundació que presideix --i a la qual espera "sumar un major nombre d'amics en tota Espanya"-- , l'expresident ha cridat a "conjuminar energies i enfortir la societat civil". "La llibertat de famílies i empreses és el millor antídot al nacionalisme", ha asseverat, per a insistir que "eixa majoria ha de ser convocada per a reformular un gran projecte de convivència".
L'expresident ha enarborat així la defensa de la llibertat econòmica, una "lluita permanent" que "no s'aconsegueix, sinó que es reivindica i es defèn tots els dies", i per a la qual veu necessari reafirmar principis i valors.
