Al·ludix al "desemparament clamorós" de les víctimes
VALÈNCIA, 28 Nov. (EUROPA PRESS) -
Baltasar Garzón ha presentat una demanda d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè la família de Teófilo Alcorisa, més conegut com a 'el pare del guerriller' i "víctima d'una desaparició forçada en 1947", puga exhumar les seues restes de la fossa comuna del cementiri municipal de València i traslladar el seu cos a Burjassot perquè descanse al costat del de la seua dona.
L'escrit es basa en el dret a la tutela judicial efectiva a no patir indefensió, en el que respecta als seus familiars vius, els seus fills, als qui considera que "se'ls han vulnerat els seus drets constitucionals" i que estan "totalment indefensos", després de tota una vida lluitant per a trobar el seu pare.
Així ho ha anunciat este divendres el coordinador del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH), Matías Alonso, al costat de Pilar Alcorisa, una de les filles de Teófilo, qui ha recordat que des de l'any 2005 fins al 2010, mitjançant successives investigacions, ella i els seus germans van aconseguir situar la localització de les seues restes i a partir d'ací van emprendre accions judicials sense aconseguir que l'exhumació fora autoritzada.
El despatx de l'exjutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, Ilocad SL, que va decidir fer-se càrrec del cas ja fa un temps, va elevar el passat 11 de novembre una demanda d'empara al TC. El cas ha correspost per repartiment a la Sala Primera, amb el nombre de recurs 6756-2014.
Alhora, ha lliurat un escrit dirigit a la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per a "que s'atenguen els drets vulnerats de la família de Teófilo Alcorisa", en què demana que requerisca a Jutges i Tribunals, perquè cadascun a l'àmbit de la seua jurisdicció, atenguen les peticions i sol·licituds d'exhumació i aixecament de cadàver "garantint així el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes".
Segons s'exposa, "la inhibició per part dels jutges i tribunals d'instrucció i audiències en el compliment d'esta obligació constitucional com a garants dels drets humans dels ciutadans (article 10.2 de la CE) està generant no ja impunitat de les conductes que van motivar les situació de la desaparició i la rellevància de les quals s'està plantejant a través de la via jurisdiccional, la indefensió absoluta".
L'escrit relata la història d'Alcorisa, jornaler-llaurador de 51 anys que es trobava el 16 d'abril de 1947 treballant en una vinya en l'aldea de Figueroles de domenyo de Santa Cruz de Moya (Conca), quan va ser detingut per la Guàrdia Civil en el desenvolupament d'una gran operació contra la guerrilla 'AGLA' (Agrupació Guerrillera d'Aixequi i Aragó), concretament quan es buscava al seu fill Pedro Alcorisa.
L'última notícia que va tenir la seua família d'ell ha estat que havia estat vist dies després al centre de detenció d'Arrancapins (València). Gairebé 60 anys més tard, el 2005, els fills van accedir al llibre de registre del cementiri general de València i van localitzar la seua inscripció en el que ha estat l'antic cementiri civil de la ciutat, Secció 4a esquerra, equip 1r, fila 3a, lletra F, on hauria estat inhumat el 24 d'abril de 1947.
"Després de les investigacions històric-documentals portades a terme des de 2006 al 2010, referix l'escrit lliurat al CGPJ, s'ha pogut validar l'existència d'una fossa comuna on es creu que poden estar les restes" de Teófilo. Els familiars van emprendre llavors diverses vies d'actuació en nom de la localització, exhumació i identificació de les restes començant un procediment judicial el 19 de gener de 2014 mitjançant denuncia davant del Jutjat número 7 de València que va arxivar les actuacions "per prescripció dels fets". "Els successius recursos presentats van córrer semblant sort fins que l'Audiència Provincial de València va ratificar l'arxiu inicial".
Per a Garzón, "el desemparament de les víctimes és clamorós i la no adopció de decisions en este sentit vulnera els principis constitucionals i els drets fonamentals sobre els quals s'assenta l'estat social i democràtic de dret". Segons la seua opinió, "el CGPJ i VEU com a president del mateix, són els qui estan obligats constitucional i orgànicament a actuar i intervenir per a reparar la vulneració que s'està cometent".
També demana que es constituïsca un grup de treball dins del CGPJ "per a coordinar estes activitats en els aspectes jurisdiccionals, donant impuls a les actuacions judicials que procedisquen i emparant les víctimes d'aquells crims a fer efectius els drets que els assistixen".
"PLORE D'IMPOTÈNCIA"
Des del GRMH, Matías Alonso, ha apuntat que "esgotades les vies valencianes" han hagut d'anar més enllà. És més, si això no dóna resultat, estan disposats a anar a Europa i a l'ONU per a aconseguir recuperar els resta d'Alcorisa, ha assegurat, i ha anunciat també una ronda de contactes amb els partits polítics.
En este sentit, ha lamentat que l'Ajuntament de València porta cinc anys posant "traves" i ha considerat "cínic" que ara autoritza l'exhumació però obligue la família a pagar 45.000 euros de despeses, quan els seus impediments estos anys han fet que perda la subvenció que tenien de l'anterior Govern.
Per la seua banda, Pilar ha reclamat que li deixen "tancar la ferida i descansar". Ha lamentat que el consistori els demani uns diners que no tenen, "no són humans", ha dit. "Em vaig quedar sense pare als 6 anys i ara em volen castigar a pagar les despeses". Plore de ràbia i impotència en veure que no puc fer res".
"No busque culpables", ha assegurat, "sol que ens deixen desenterrar el meu pare per a portar-lo al costat de la meua mare i s'ha acabat", ha conclòs.
