MADRID, 22 Sep. (EUROPA PRESS) -
La primera ministra de Bangladesh, Sheij Hasina, ha demanat este dijous la creació de 'zones segures' en l'interior de Birmània per a fer front a la crisi en l'estat de Rajine (oest) derivada de l'operació militar contra els rohingyes en la regió.
En el seu discurs davant l'Assemblea General de Nacions Unides, Hasina ha denunciat que els rohingyes "s'han vist desplaçats forçosament de Birmània, fugint d'una neteja ètnica en el seu propi país, en el qual viuen des de fa segles".
"Estem acollint a més de 800.000 desplaçats forçosos rohingyes de Birmània", ha ressaltat, recordant que l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha elevat a 430.000 els refugiats arribats a Bangladesh des del 25 d'agost.
"Estem horroritzats per veure que les autoritats birmanes estan col·locant mines antipersona en la frontera per a evitar que els rohingyes tornen al país. Esta gent ha de poder tornar a la seua pàtria amb seguretat i dignitat", ha manifestat.
Per açò, ha proposat cinc mesures per a fer front a la crisi, entre les quals ha destacat la creació de 'zones segures' en l'interior de Birmània i baix supervisió de l'ONU, així com "la fi incondicional de la violència i de la pràctica de la neteja ètnica en Rajine immediatament i per sempre per part de Birmània".
Així mateix, ha demanat al secretari general de Nacions Unides, António Guterres, l'enviament d'una missió d'investigació, així com garantir "la tornada sostenible de tots els rohingyes desplaçats per força Bangladesh als seus habitatges a Birmània".
Finalment, Hasina ha sol·licitat que les recomanacions formulades per la comissió encapçalada per l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan "siguen aplicades de forma incondicional i íntegrament" per part de les autoritats birmanes.
Les paraules de la primera ministra de Bangladesh han arribat hores després que el cap de l'Exèrcit de Birmània, el general Min Aung Hlaing, demanara als desplaçats de "raça nacional" que han fugit de l'estat de Rajine que tornen al seu territori i reconstruïsquen les seues comunitats, un missatge que exclou directament als rohingya, atés que no són una ètnia oficialment reconeguda.
La líder 'de facto' de Birmània, Aung San Suu Kyi, va assegurar el dimarts en el seu primer discurs sobre l'estat de la Nació que Birmània està llista per a iniciar un procés de verificació perquè els refugiats tornen a Birmània, en el marc d'un acord signat amb Bangladesh en 1993.
"Els refugiats d'este país seran acceptats (de tornada) sense cap problema", va assegurar Suu Kyi. No obstant açò, en el seu discurs d'este dijous Aung Hlaing no ha dit res sobre el retorn dels refugiats que es troben a Bangladesh.
LA CRISI EN RAJINE
Prop de 430.000 rohingyes han creuat la frontera cap a Bangladesh des del 25 d'agost per l'ona de violència que va començar amb una sèrie d'atacs de milicians rohingyes contra les forces de seguretat birmanes i una contraofensiva militar que ha deixat almenys 400 morts. Esta operació ha sigut denunciada per l'ONU com una "neteja ètnica".
Els rohingyes són una minoria ètnica de fe musulmana que es concentra en Rajine. Són més d'un milió de persones, però el Govern birmà no els reconeix com a ciutadans perquè considera que són descendents d'immigrants il·legals procedents de Bangladesh.
L'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Raad a l'Hussein, ha recordat recentment que els rohingyes porten dècades despullats dels seus drets civils i polítics, també dels derivats de la ciutadania.
En 2016, l'oficina d'Al Hussein va publicar un informe basat en entrevistes a rohingyes que van fugir a Bangladesh per una altra operació militar birmana que, segons l'alt comissionat, ja "suggeria" que hi havia atacs "generalitzats i sistemàtics" contra els rohingyes, arribant a aconseguir "possiblement" la consideració de "crims contra la Humanitat".
Suu Kyi, galaronada amb el Premi Nobel de la Pau, ha fet front a nombroses crítiques per la seua postura durant la crisi i ha arribat a denunciar l'existència de "un gran iceberg de desinformació" per a "crear problemes" i "beneficiar els interessos dels terroristes".
Així, va condemnar el dimarts els abusos en l'estat de Rajine però no va realitzar al·lusions a la neteja ètnica que estarien duent a terme les forces de seguretat del país, segons va denunciar l'ONU, la qual cosa ha provocat una resposta freda de la comunitat internacional.
Les autoritats birmanes asseguren que les operacions en Rajine tenen com a objectiu lluitar contra "terroristes", malgrat les denúncies sobre atacs per part de les forces de seguretat contra civils, entre ells xiquets.
