MADRID, 26 Sep. (EUROPA PRESS) -
Els expresidents de Caja Madrid i Bankia, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, respectivament, han estat rebuts amb crits i insults per part d'una desena de preferentistes a la seua arribada a la seu de l'Audiència Nacional on este dilluns arranca el juí per les targetes 'black' i que seu al banc dels acusats 65 exalts càrrecs de l'entitat nacionalitzada per l'ús que van fer de les targetes opaques.
Els primers a arribar a la seu del tribunal a San Fernando de Henares han estat l'exsecretari general d'UGT Madrid i conseller de l'entitat nacionalitzada, José Ricardo Martínez, i un dels alts càrrecs de la caixa i mà dreta del seu expresident Miguel Blesa, Matías Amat, que han entrat al recinte passades les 8.35 del matí.
Tot i això ha estat l'arribada de Blesa --passades les nou del matí-- la que ha suscitat major expectació. Una desena de manifestants ha intentat increpar l'exalt càrrec, que ha arribat acompanyat del seu advocat, si bé els agents de la Policia Nacional ho han impedit. L'entrada de Rato ha passat més desapercebuda ja que ha accedit a l'edifici al mateix temps que altres acusats.
Després d'ell ha arribat l'exconseller de l'entitat i president de la CEIM, Arturo Fernández, també escridassat pels preferentistes, que han proferit frases com 'quins desgraciats els que roben els diners als jubilats'.
APLAUDIMENTS PER A L'ADVOCAT
El que sí s'ha portat elogis dels manifestants ha estat l'exportaveu d'UPyD, Andrés Herzog, que exercix l'acusació popular del cas Bankia a través de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) al costat de la Confederació General de Treball, mentre que Bankia-BFA, el Fons de Reestructuració Bancària (FROB) i Tenidora d'Accions SAU (BFA) exercixen l'acusació particular.
12,5 MILIONS ENTRE 2003 I 2015
La vista comença després de més de dos anys d'investigació que han portat el jutge instructor del cas, el magistrat de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, a concloure l'existència d'indicis que els alts càrrecs --entre els quals hi ha representants polítics i sindicals-- de les entitats es van gastar 15,5 milions d'euros entre 1999 i 2012 en despeses personals com joies, viatges, menjar i oci.
Tot i això, només es jutjarà l'etapa posterior al 2003 --durant la qual els processats van gastar 12 milions d'euros amb les targetes-- a causa que la resta de la responsabilitat per les despeses ha prescrit i no pot ser jutjada. El jutge instructor ha conclòs que les targetes van ser emeses "sense suport contractual algun", que el seu ús "no tenia com a finalitat despeses de representació" i que, consegüentment, els diners havien de considerar-se com una retribució "irregular".
