CÒRDOVA, 18 Jun. (EUROPA PRESS) -
José Bretón declara este dimarts davant del magistrat Pedro Vela i el Tribunal del Jurat per l'acusació de dos delictes d'assassinat amb traïdoria i l'agreujant de parentesc suposadament comesos contra els seus fills, Ruth i José, el 8 d'octubre de 2011 en una finca familiar de Còrdova capital, fets pels quals està intern al centre Penitenciari d'Alcolea des del 21 d'octubre de 2011 i la Fiscalia i l'acusació particular, exercida per la mare dels nens, Ruth Ortiz, li demanen 40 anys de presó, mentre que la defensa sol·licita la seua absolució.
En concret, el magistrat president del Tribunal del Jurat ha fixat 22 punts clau sobre els quals se'ls jutjarà i entre els quals caldrà dilucidar si l'acusat "va idear donar mort als seus fills com a venjança cap a la seua dona"; si camí de la finca de Las Quemadillas va subministrar tranquil·litzants als menuts "per a facilitar el seu adormiment total i/o la seua mort"; si va agafar una foguera i va col·locar en ella els seus fills, arribant la pira a temperatures de fins a 1.200 graus centígrads "aconseguint un efecte semblant a un forn crematori", quedant "únicament unes restes òssies", o si finalment va acudir a la Ciudad de los Niños per a denunciar la pèrdua dels menuts, "malgrat conèixer perfectament que no havia existit tal desaparició al parc, sinó que ell havia donat mort prèviament als seus fills".
Els primers fets justiciables versen sobre el que va poder ser el desencadenant, la ruptura de José Bretón i la seua llavors dona, Ruth Ortiz. Així fixa per al debat si des de l'estiu de 2011 les relacions s'havien deteriorat "a causa de al caràcter estricte i poc afectuós" d'ell; si a conseqüència d'això, el 15 de setembre, Ruth Ortiz va comunicar a Bretón les seues intencions de separar-se, davant del que l'acusat "va mostrar gran empipament"; si ja trencada la convivència i establit un acord per a tenir els xiquets en caps de setmana alterns, cada vegada que Bretón coincidia amb amics o familiars mostrava "l'empipament amb ella per prendre la decisió de posar fi al matrimoni".
Entre un altre dels punts de debat assenyala si en este context de ruptura matrimonial "l'acusat va idear donar mort als seus fills com a venjança cap a la seua dona", decidint que el lloc més adequat seria la finca. Si amb la finalitat d'"elaborar el seu pla i assegurar la seua perfecta execució" ha fet una sèrie de preparatius entre el 15 de setembre i el 7 d'octubre consistents a fer amuntegament de llenya d'olivera en la parcel·la; adquirir combustible en grans quantitats --uns 271 litres-- en una gasolinera de Huelva i, entre d'altres coses, acudir a la consulta d'un psiquiatre, amb intenció que li receptara uns tranquil·litzants "amb els quals poguera facilitar el complet adormiment i/o la mort dels xiquets".
"UN FORN CREMATORI"
Després de fer un recorregut per les hores prèvies a l'arribada a la finca el 8 d'octubre --es debatrà si va idear una coartada quedant amb els seus germans a la Ciudad de los Niños; si al matí va acudir a la finca per assegurar-se que res impediria el seu pla o si de tornada va fer creure a la seua família que anava amb els nens a menjar amb uns amics--, els fets justiciables s'endinsen en el que va poder ocórrer a la finca. Així, un d'ells versa sobre si Bretón, camí de la finca, li va subministrar als xiquets els tranquil·litzants i si, després de cridar dos vegades a la seua dona una vegada a la finca i no aconseguir parlar amb ella, "va decidir seguir amb el seu propòsit criminal".
El punt 16, un dels clau, proposa "si tot seguit, l'acusat, conforme al que ja tenia previst i meditat, prevalent-se de la seua condició de pare i de la seua major fortalesa física, confiança i autoritat va acabar amb la vida dels seus fills Ruth i José Bretón Ortiz, de manera no determinada, i va agafar una foguera".
Si la va avivar ràpidament, prosseguix, gràcies a l'amuntegament de llenya d'olivera i gasoil i en ella va col·locar els cossos dels seus fills juntament amb una taula metàl·lica fent que la pira assolira temperatures de fins a 1.200 graus centígrads, "aconseguint un efecte un forn crematori". I si davant de la magnitud de la temperatura, "les parts toves del cos dels xiquets van desaparèixer ràpidament, quedant únicament unes restes òssies".
A més, la sentència proposa com altres fets sobre els quals se'n va a jutjar a Bretó si este va ser juntament a la foguera fins a les 17.30 hores, que se'n va anar de la finca, "alimentant-la de combustible per a mantenir la temperatura que permetera la total calcinació i desaparició dels cossos dels seus fills Ruth i José".
Si l'acusat, "una vegada assegurat que els cossos havien quedat calcinats", va eixir amb el seu vehicle per l'entrada principal de la finca, va llançar en dos contenidors pròxims "tres bosses d'escombraries amb els pantalons de treball que portava llocs per a executar el seu macabre pla, així com altres efectes que el pogueren incriminar, i va donar la volta amb el cotxe, fent una maniobra inhabitual amb la finalitat d'eludir la gravació d'unes càmeres de seguretat pròximes, la ubicació de les quals coneixia".
FER CREURE QUE ESTAVA AL PARC
Alhora, es jutjarà si una vegada a l'entorn de la Ciudad de los Noños va cridar als seus germans i pares per a fer-los creure que estava al parc amb els xiquets i, quan va considerar que havia passat un temps suficient per a fer creïble la desaparició, va tornar a crodar al seu germà Rafael dient-li que havia perdut els menuts.
Alhora, la sentència planteja si cap a les 18.41 hores l'acusat va cridar al telèfon d'emergències del 112 comunicant la desaparició dels seus fills provocant la intervenció de la policia, acudint ja cap a les 20.43 hores a la Comissaria de Policia Nacional per a presentar denuncia per la desaparició, "malgrat conèixer perfectament que no havia existit la desaparició al parc, sinó que ell havia donat mort prèviament als seus fills".
A més, entre els fets justiciables s'inclou el debat sobre si les investigacions realitzades a conseqüència de la denúncia feta per l'acusat han tingut un cost per al Ministeri de l'Interior de 137.335,65 euros, per a l'empresa Còndor Georadar de 5.500 euros i per a l'Ajuntament de Còrdova de 22.567 euros, quantitats per les quals Fiscalia demana que Bretón els indemnitze.