Broseta diu que mai va veure "res estrany" en Ciegsa i que el seu despatx va ser contractat "conforme a la legalitat"

Actualizado: viernes, 28 abril 2017 17:46

VALÈNCIA, 28 Abr. (EUROPA PRESS) -

L'advocat i secretari de Ciegsa entre 2003 i 2013 Manuel Broseta Dupré ha destacat este divendres que la Generalitat Valenciana "mai" ha sigut "ni el millor ni el principal client" del seu despatx d'advocats, que va treballar per a l'empresa pública de construcció de centres educatius, al mateix temps que ha indicat que com a secretari d'esta societat no va veure res que li pareguera "estrany ni pel seu lloc il·legal".

"Ho haguera denunciat immediatament", ha asseverat Broseta, qui ha agregat que com a secretari "no tenia capacitat de decisió ni opinió en les meses de contractació; jo no sóc Ciegsa", HA DIT.

Broseta s'ha manifestat en estos termes durant la seua compareixença en les Corts en la Comissió d'Investigació de les activitats de l'empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, (Ciegsa), --creada arran d'un informe de la Intervenció que va detectar més de mil milions d'euros en sobrecostos--, on ha defès l'assessoria jurídica duta a terme pel seu despatx d'advocats així com la seua tasca com a secretari en l'empresa pública, en la qual s'encarregava d'assessorar.

Preguntat pels sobrecostos en les obres de centres educatius, ha assegurat que en els consells quan Es feia referència a esta qüestió "es justificava sempre tot amb informes tècnics". No obstant açò, ha precisat que en aquella època, per les presses en l'engegada d'obres davant l'exigència de la Logse, algunes coses "no s'estaven fent bé" i podrien haver-se fet millor, com a "qüestions fiscals", però "no hi havia coses rares".

Així, ha explicat que "alguna obra es va adjudicar per un preu superior", un fet que ha atribuït a què la licitació de les obres es fera sobre els projectes bàsics i no els de execució. "Va ser una de les coses que es van canviar i això no va seguir passant", ha reconegut.

"Mai en Ciegsa vaig veure res que em pareguera estrany ni per descomptat il·legal, ho haguera denunciat immediatament; vaig veure una voluntat d'aplicar la Logse", ha defès Broseta, que s'ha referit als controls tècnics als quals estava sotmesa l'empresa pública: els interns, els de la Sindicatura de Comptes i auditories internes i externes.

"Potser ara hi ha sensació de que allò era un desori, però teníem la sensació de que les coses es feien bé", ha incidit l'advocat i exsecretari, qui ha afegit que ni ell ni cap membre del seu despatx d'advocats van tindre "cap instrucció concreta de ningú per a torçar la llei ni per a alliberar a cap responsable de cap responsabilitat".

DESCONEIX L'EXISTÈNCIA DE TREBALLADORS ZOMBI

En esta línia, ha defès que durant la seua presència en l'empresa pública va veure "un compliment de la legalitat i serietat; per aquell temps s'estaven executant col·legis i fent coses positives".

Inquirit sobre l'existència de treballadors zombi en l'empresa, ha assegurat que ningú li va parlar mai d'esta qüestió i que tampoc es va plantejar eixe assumpte en el consell: "s'haguera posat el crit en el cel".

INTERESSOS "CONTRADICTORIS"

Preguntat pels servicis que el seu despatx d'advocats prestava a la Generalitat i a Ciegsa, Broseta ha subratllat que treballava des de la Presidència del socialista Joan Lerma i el Govern valencià no era ni el seu millor ni el seu principal client, al mateix temps que ha negat que assessorara a empreses privades per a presentar-se a concursos de Ciegsa.

"Garantisc que no van ocórrer mai interessos contradictoris", ha incidit Broseta, qui a més ha negat tindre amistat amb l'aleshores secretari autonòmic d'Educació i conseller en l'empresa, Máximo Caturla. "No tenia ni tinc amistat amb ell", ha asseverat, al mateix temps que ha indicat que quan va començar a treballar amb Ciegsa, el gerent García Lliberós, "encara" estava en l'empresa pública. Els canvis en el consell de Ciegsa els ha atribuït a l'arribada de Francisco Camps a la Presidència de la Generalitat després de l'eixida d'Eduardo Zaplana.

"NO SOM UN QUIOSQUET"

Inquirit sobre els treballs del seu despatx per a la Generalitat i, concretament, per a Ciegsa, ha assenyalat que van començar a treballar de forma puntual i posteriorment els van ampliar el contracte d'assessorament jurídic. "Sempre se'ns ha contractat conforme a la legalitat; el nostre no és un quiosquet", ha destacat Broseta, qui ha lamentat que "quan som nosaltres crida molt l'atenció i quan és un despatx de Madrid no tant".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià