Casa Caritat alerta de la cronificació i "feminització" de la pobresa a València

Actualizado: martes, 3 marzo 2015 17:42

VALÈNCIA, 3 Mar. (EUROPA PRESS) -

Casa Caritat de València ha alertat este dimarts de la cronificació i de la "feminització" de la pobresa durant la presentació de l'IX Informe de l'entitat, en què es reflectix que durant l'any passat els seus servicis de menjador van atendre a un 17% de menors mentre que les dones ja representen el 50% de les persones necessitades d'alimentació.

Així ho ha destacat el president de l'entitat, Antonio Casanova, qui ha avisat dels dos nous fenòmens detectats, que ha definit com "estats d'exclusió que, a causa de sobretot a la desocupació, s'han allargat en el temps i la situació es complica amb el pas dels mesos".

Casa Caritat va repartir en 2014 en els seus tres menjadors socials 386.805 racions, un 2,7% més que l'any anterior. Tot i que s'ha reduït en un 20% la xifra de persones que acudix a menjar menys d'un mes, ha augmentat en un 50% el percentatge d'aquells que estan utilitzant este servici durant més d'un any consecutiu.

Casanova, que ha comparegut juntament amb el vicepresident d'Afers Socials de l'entitat, Luis Miralles, i la Directora Gerent, Guadalupe Ferrer, ha volgut destaca que s'està començant a "eixir de la crisi" ja que "la millora en les xifres macroeconòmiques a poc a poc se'n van transmetent al dia a dia". Casa Caritat està repartint actualment 1.057 racions diàries de menjar i el seu desig és "que vaja disminuint" la xifra i ja van notant una millora "molt suau".

Pel que fa al perfil de la persona que acudeix demanant ajuda als centres que Casa Caritat té a Paterna, al carrer Santa Cruz de Tenerife de València i al menjador central de la Petxina, Casanova ha explicat que hi ha un 36% de persones amb trastorns mentals a causa de sobretot a la caiguda en el consum d'alcohol i drogues; que continua incrementant-se el nombre d'espanyols atesos mentre baixa el d'immigrants, ja que molts han tornat als seus països, i que la franja d'edat més difícil de reinserir mitjançant la recerca d'una feina és la de majors de 50 anys.

El president de l'entitat ha explicat que en 2013 el percentatge d'espanyols que acudien a les seues seus era del 42% mentre que en 2014 la dada va arribar al 49%. Al contrari, els immigrants s'han reduït en número des del 58% de 2013 al 51 de 2014.

Casanova ha explicat que les dades "en termes absoluts" de persones que han precisat l'ajuda de Casa Caritat han crescut en un 2,7% per l'obertura dels centres de Paterna en 2013 i el del carrer Santa Cruz de Tenerife en 2012. Tot i això, el centre principal ha registrat menor nombre de persones però "gairebé hem estat en les mateixes dades que l'any passat", referint-se a l'informe de 2013.

La pobresa crònica es deu al fet que "el temps que estan a l'atur és més llarg" i així, les persones que abans acudien als centres de caritat anaven de mitjana "d'un a tres mesos" mentre que ara estan "de huit a nou", ha explicat. També ha destacat que quan arriben els períodes de vacances acudixen "més xiquets a menjar perquè no tenen menjador escolar".

OBJECTIU: "DIGNIFICAR"

Casanova ha aclarit que "el compromís de Casa Caritat no són només les racions d'aliment" sinó que l'objectiu és "dignificar", i per a això tenen un equip de psicòlegs, treballadors socials i educadors i a més porten a les persones que acudixen als seus centres a "museus i a sessions d'òpera en el cinema" per a "normalitzar la seua situació".

Sobre el finançament de la institució, Casanova ha argumentat que "primer han d'ajudar els valencians i després les institucions públiques", tot i que creu cal exigir a l'administració "que s'implique" ja que obrir l'entitat costa "9.300 euros diaris". "Ací no manem els diners a 3.000 quilòmetres, ací ajudem els valencians", ha fet notar.

Sobre els tres indigents morts fa poc a València, Casanova ha explicat que "no es pot obligar a una persona a venir a dormir a Casa Caritat" tot i que ha destacat que la instal·lació tenen "capacitat per a atendre totes estes persones". Segons la seua opinió, la solució "l'ha donat l'Ajuntament amb la creació de l'alberg de baixa exigència" en què les persones 'sense sostre' "arriben com siga i el que vullga es renta i el que no vol no".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià