La major taxa d'incidència se situa entorn dels 11-14 anys i els xics estan més involucrats en la ciberperpetració
VALÈNCIA, 26 Jul. (EUROPA PRESS) -
La prevalença del ciberassetjament a Espanya es manté en taxes estables d'entre el 10 i el 15% durant els últims 10 anys, segons l'informe 'Ciberassetjament. Aproximació a un estudi comparat: Llatinoamèrica i Espanya', elaborat per Albert Clemente, professor de la Universitat Internacional de València (VIU).
L'expert de la institució acadèmica valenciana explica que, amb caràcter general, s'entén la prevalença com el conjunt d'individus involucrats en el fenomen de l'assetjament o ciberassetjament, açò és, tant víctimes, autors, com espectadors. I destaca que "el ciberassetjament no ha deixat de créixer i s'ha convertit en una problemàtica present en totes les cultures i regions del món, tant en la seua modalitat tradicional com a online".
Segons el document, existix major involucración dels xics en conductes de ciberperpetració i una ambivalència en la variable de gènere en cibervictimització. Respecte a l'edat, hi ha una major incidència entre els 13 i els 15 anys en l'assetjament tradicional i, la major taxa d'incidència en el ciberassetjament, es dóna des dels 11 als 14 anys.
El professor afig que "en el ciberassetjament es pot diferenciar entre factors de risc estàtics, açò és, aquells que no poden canviar i romandran en el temps (gènere, participació prèvia en l'agressió, victimització prèvia, impulsivitat) i factors dinàmics, és a dir, aquells que sí poden canviar o sobre els quals es pot intervindre (polítiques escolars de prevenció, supervisió dels pares, rendiment acadèmic)".
"L'assetjament escolar implica dramàtiques conseqüències especialment per a les víctimes, però també per als agressors i espectadors; i el ciberassetjament, considerat un nou tipus d'assetjament de tipus indirecte, no és una excepció, ja que els efectes són més greus i duradors que en l'assetjament, tenint un major risc en ideació i temptativa suïcida que en l'assetjament tradicional. No obstant açò, el ciberassetjament no influïx a totes les víctimes per igual, estant mediada per factors com gènere, quantitat i qualitat de suport social, edat i temps de connexió a Internet", advertix en un comunicat.
CIBERESPECTADORS
L'informe de la VIU inclou diversos estudis sobre la incidència o nombre total de persones que són agressores, víctimes o espectadores, és a dir, ciberperpetradores, cibervíctimas i ciberespectadores.
L'estudi de la VIU assenyala que, respecte a la prevalença de la cibervictimització, el 6,9% ha patit ciberassetjament (un 5,8% de forma ocasional i un 1,1% de manera freqüent), el 3,7% assetjament tradicional i ciberassetjament i el 3,3% ha ciberassetjat.
Així mateix, ressalta que des del primer estudi de ciberassetjament que es va fer a Espanya a nivell estatal, les xifres s'han mantingut estables. Si s'observen solament les xifres de victimització i, més concretament, les de cibervictimització més greu o recurrent (que es dóna amb més freqüència), les xifres han pujat, però molt lleugerament 0,4% de 2006 a 1%-2% de 2016.
Respecte al gènere, hi ha ambivalència, però destaca l'estudi de Save the Children, sí que s'aprecia una diferència significativa, on les xiques són més victimitzades (8,5%), que els xics (5,3%).
El professor explica en el seu informe que en els últims anys, producte de l'alarma social generada, s'han construït una sèrie de "mites" al voltant del ciberassetjament "que han motivat una creença errònia generalitzada que postula que un enfocament tecnològic i de seguretat, és a dir, una major formació i un major control sobre l'ús de les tecnologies, redundarà en una disminució del risc dels joves".
En este sentit, apunta que molts estudis sostenen que "els enfocaments que tenen en compte tota la comunitat educativa, es revelen més eficaços com a estratègies preventives, com així succeïx per a l'assetjament tradicional".
"És cert que el ciberassetjament té una sèrie d'especialitats, com el fet d'ocórrer sobretot fóra de l'horari escolar, però la investigació revela que adaptar les troballes sobre ciberassetjament als programes sd'èxit en prevenció d'assetjament escolar, es revela com una estratègia recomanable a les polítiques de tall punitiu i de tolerància zero", conclou.
