L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 6 Nov. (EUROPA PRESS) -
La cimera sobre canvi climàtic de Barcelona que conclou hui ho farà sense aclarir el dubte sobre si serà possible que els diferents països acorden un compromís vinculant, amb xifres específiques sobre el percentatge d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que s'han de reduir, abans de la cita final de Copenhaguen al desembre.
Tot i això, les diferents parts han coincidit a assegurar que la reunió de Barcelona --en què van participar uns 4.000 representants d'uns 180 països baix l'atenta mirada de més d'un centenar d'organitzacions ecologistes i 400 periodistes acreditats-- ha servit per a fer avanços tècnics importants, seguint la premissa que encara hi ha temps perquè els caps d'Estat i de Govern rubriquen un compromís polític.
El secretari d'ONU sobre canvi climàtic, Yvo de Boer, ha assenyalat que confia que a Copenhaguen s'aconseguisca un acord "clar" que permeta establir un "punt d'inflexió" sobre una matèria, la importància de la qual, per primera vegada, és compartida per tots amb la percepció evident que cal canviar el model actual per no accelerar més els negatius efectes de l'escalfament global, una vegada vença el Protocol de Kyoto.
L'esmentat acord hauria d'incloure un compromís clar de reducció d'emissions per part dels països industrialitzats, en la línia d'allò expressat per la comunitat científica, que opina que les emissions de CO2 deurien reduir-se un 50% per a l'any 2050, prenent com a referència 1990.
A més, els experts ja han xifrat en al voltant de 100.000 milions de dòlars la quantitat necessària anual necessària a arribar a en 2020 perquè els països en vies de desenvolupament puguen adaptar-se a temps, tot i que novament no se sap encara d'on eixiran els esmentats fons.
I és que és d'hora de saber si les peces d'este complicat trencaclosques encaixaran, en un context en el qual els països menys afavorits, agrupats al G-77, lamenten la falta de voluntat dels més rics per a arribar a acords, i els rics --amb els Estats Units al capdavant-- volen establir mecanismes clars de control per a comprovar que els diners que aporten siga utilitzat correctament, encara abans de posar-ho a sobre de la taula. Mentrestant, sembla haver unanimitat que el que es pacte a Copenhaguen serà menys del que es volia aconseguir al principi.
EUA DESCARTA XIFRES
En este estira-i-arronsa, EUA descarta de moment fer cas a les peticions de la Unió Europea i de l'ONU per a arribar a la reunió de desembre amb xifres, ja que això depén del que decidisca la Cambra de Representants --ha recordat el representant estatunidenc Jonhatan Pershing--, i sembla que la legislació nacional no estarà llista abans de final d'any.
Per esta raó, tal com ha expressat la representant espanyola, Alicia Montalvo, la UE sent certa "frustració", i lamenta que la xifra del 20% oferta unilateralment no haja servit perquè altres països seguisquen la mateixa direcció. De fet, els vint-i-set congelen de moment la seua proposta de reduir les seues emissions fins al 30%, ja que no han trobat una resposta positiva als seus plantejaments, i hauran d'esperar moments més favorables.
ECOLOGISTES LAMENTEN FALTA DE COMPROMÍS
Les entitats ecologistes, amb Greenpeace, Intermon Oxfam i WWF al capdavant, han lamentat per part seua la falta de compromís polític dels països que van acudir a Copenhaguen, mentre es multipliquen les veus d'alarmes sobre la possibilitat que, per a quan s'arribe a un acord, en realitat ja siga massa tard per a revertir la situació. Tot això, amanit amb múltiples i originals protestes dia sí i dia també davant de les portes de la Fira Gran Via 2.
El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, ha volgut veure el got mig ple a l'afirmar que la cita de Barcelona ha estat un "èxit" i que sense ella no seria possible arribar a Copenhaguen amb una possibilitat d'acord a l'horitzó, tot i que també ha reconegut que s'han viscut resistències en aspectes com la fixació de percentatges de reducció d'emissions, de les quals ha culpat a la posició de la delegació dels Estats Units. La seua valoració final es va quedar en un "lleument optimista".
Potser, a manera de conclusió, una imatge valga més que mil paraules sobre els clarobscurs que van sobrevolar la cimera de Barcelona. I és que, mentre per la Fira havia disseminades diverses papereres amb compartiments per al reciclatge gairebé buides, l'ingent despesa de paper no reciclat i el fet que a la cantina tots els residus acabaren en el mateix contenidor, fa pensar que el canvi climàtic no és sols qüestió de bones intencions.