Considerat com l'hereu natural de Mugabe, la seua destitució ha desencadenat finalment el relleu presidencial
MADRID, 24 Nov. (EUROPA PRESS) -
El nou president de Zimbabue, Emmerson Mnangagwa, el sobrenom del qual és 'El Cocodril', era el dofí de Robert Mugabe, el seu preferit per succeir el nonagenari al capdavant de Zimbabue i preservar així les essències de la idealitzada lluita per la independència del país en la dècada del 1970, fins que el mandatari va decidir destituir-lo a principis de novembre desencadenant una crisi que ha acabat amb la seua dimissió.
Als seus 71 anys, Mnangagwa està considerat l''home fort' dels serveis secrets i de l'Exèrcit, responsable de l'últim cop de timó per evitar que la dona de Mugabe, Grace Mugabe, el succeira en el comandament.
Mnangagwa procedeix de la tribu karanga, una subdivisió de l'ètnia shona majoritària a Zimbabue. Els karangas són els més nombrosos de l'ètnia shona, però l'històric Mugabe procedeix de l'ètnia zezuru.
Va créixer a Zàmbia i es va formar militarment a Egipte i Xina, on va assistir a l'Escola d'Ideologia de Pequín. Quan va tornar a Zimbabue va combatre contra el domini blanc postcolonial de la llavors Rhodèsia.
TORTURES DEL RÈGIM RACISTA
La seua biografia oficial sosté que va ser cruelment torturat per formar part de la "banda dels cocodrils", una guerrilla negra revoltada contra la minoria blanca. Concretament va ser acusat de volar un tren prop de Fort Victoria (ara Masvingo).
Les autoritats de Rhodèsia el van condemnar a deu anys de presó i no a la pena de mort perquè llavors era menor d'edat. A presó va ser penjat dels peus i va perdre la consciència durant diversos dies. La tortura li va causar seqüeles com la pèrdua de l'audició en una oïda i fonts del seu entorn han assegurat en declaracions amb condició d'anonimat que encara té cicatrius visibles.
Però la seua reputació de cruel no procedeix de la guerra d'independència i contra el règim racista de Rhodèsia, sinó de l'època de la guerra civil que va enfrontar la ZANU de Robert Mugabe, de tendència maoista, amb la Unió del Poble Africà de Zimbabue (ZAPU) de Joshua Nkomo, afí a la Unió Soviètica.
Mnangagwa estava al capdavant de l'Organització Central d'Intel·ligència (CIO), que va col·laborar mà a mà amb l'Exèrcit per perseguir la ZAPU. Milers de civils innocents en la seua majoria de l'ètnia ndebele van morir per ser sospitosos de simpatitzar amb la ZAPU.
La guerra va acabar el 1987 amb un acord per a la fusió dels dos partits i la creació de la ZANU-PF liderada per Mugabe, però les ferides no han sanat encara i molts recorden com l'Exèrcit va obligar els civils a ballar a punta de fusell sobre les tombes recentment tapades de familiars executats i cantar sobre elles cançons de suport a la ZANU.
