La Comunitat, Catalunya, Múrcia i Balears expressen la "unanimitat política i empresarial" pel Corredor Mediterrani

VALÈNCIA, 28 May. (EUROPA PRESS) -

Els governs de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia i Balears han expressat este dilluns la "unanimitat política i empresarial" existent en estes quatre comunitats autònomes en defensa del Corredor Mediterrani com a "projecte absolutament vital" i "fonamental" per a estos territoris, per a la resta d'Espanya i Europa, per a les inversions i l'activitat econòmica.

Alhora, han valorat que el projecte del tercer carril comenci a ser una realitat, després d'haver estat assumit pel Ministeri de Foment, pel que suposa de "primer pas", "arrencada" i "començament" del Corredor Mediterrani. Han afirmat que esta infraestructura comportarà "consolidar l'activitat logística i portuària" de la zona mediterrània "davant del nord d'Europa" i convertir a Espanya en la "gran plataforma logística del sud".

Així ho han expressat en roda de premsa la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat valenciana, Isabel Bonig; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; el conseller de presidència de les Balears, Antonio Gómez, i el conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori de Múrcia, Antonio Sevilla, després de la cimera autonòmica celebrada a València per a impulsar l'execució del Corredor Mediterrani.

Han assegurat que defensaran estes infraestructures tot i que cadascun "ho farà de la manera que crea més convenient", segons els seus governs i les forces polítiques a les quals pertanyen. En esta trobada, liderada per Bonig i celebrada a la seu de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, han participat també representants empresarials i presidents d'autoritats portuàries de les quatre regions.

La consellera valenciana ha explicat que esta reunió, de la qual ha ressaltat la seua "importància", ha estat "un fòrum d'intercanvi de projectes i opinions" sobre una actuació ferroviària "que afecta estes quatre autonomies i a tota Espanya" i amb la finalitat de fer-la avançar. En ella ha donat a conèixer l'estudi d'implantació del tercer carril en ample europeu en el Corredor Mediterrani entre Alacant i la frontera francesa elaborat pel Consell.

Isabel Bonig ha precisat que la cimera és una convocatòria pretesa "des de fa temps", després de la consideració del Corredor Mediterrani com a projecte prioritari dins de la xarxa transeuropea de transport i després de la visita que la ministra de Foment, Ana Pastor, va fer a València l'abril i en què se li va donar a conèixer el projecte del tercer carril. Ha destacat que este departament "ha fet seu" este treball i que ja ha començat a treballar en la seua redacció.

Els responsables polítics que han assistit a la cimera d'este dilluns han apuntat la conveniència de començar a treballar i fer realitat el tercer carril com a "alternativa" al Corredor Mediterrani mentre es consagra. Han subratllat la repercussió que esta circumstància tindrà en l'"atracció d'inversions" i en la generació de "moviment econòmic".

En este sentit, Bonig ha valorat que davant de l'actual "situació econòmica de dificultat i la llarga tramitació administrativa" que suposarà desenvolupar aquest projecte es puga tindre una "alternativa" que "aprofitarà les infraestructures existents i permetrà en poc temps que els ports estiguen connectats amb l'ample europeu".

"PRIORITZAR" MERCADERIES

Lluís Recoder, pel seu costat, ha valorat l'oportunitat que la reunió de València ha donat per a "reforçar el compromís i l'aliança per un projecte d'interès" per a les quatre regions esmentades com és el Corredor Mediterrani. Ha assegurat que el Govern català "no defensa sol el Corredor Mediterrani per Catalunya sinó en tota la seua extensió, fins a Algesires" i ha dit que seguirà estant a la taula que ho reivindica fins que siga realitat en les seues totalitat.

Ha considerat "vital" la reivindicació d'esta infraestructura per ser "una oportunitat per a l'economia" i per a "superar la crisi" i ha defensat inversions a favor seu. Alhora, ha instat a "prioritzar" les vies de transports de mercaderies on es concentra la gent, els exportadors i l'activitat econòmica, i alhora ha apostat per alternatives com el tercer carril per a "arribar a Europa amb ample europeu com més prompte millor i de la forma més barata".

"No cap dubte que la millor inversió en este moment per al sector públic és aconseguir que les mercaderies circulen de Múrcia a Europa en ample europeu", ha apuntat el conseller català. "En termes ferroviaris l'alta velocitat és important però els trens de mercaderies són fonamentals per a fer competitiva l'economia" i "abaixar la prima de risc espanyola", ha afegit en este sentit.

El conseller murcià ha opinat que el Corredor Mediterrani és "un gran projecte per a tot Espanya i tot l'arc mediterrani" i ha ressaltat el "treball conjunt del món soci-polític" per a assolir-ho. Sevilla ha estimat que mentre es consolida esta actuació el tercer carril és, a més del seu "punt d'arrencada", "la solució idònia" perquè "el més urgent ara és enviar mercaderies al centre d'Europa" i donar "fiabilitat" a les empreses.

D'altra banda, el representant de les Balears ha apuntat com de "tremendament beneficiós" per a l'economia d'estes illes són estos projectes perquè a més d'un tràfic de mercaderies "més àgil i ràpid" li permetran "disminuir costos" pel transport. Ha invitat a "seguir treballant i pressionant a la UE i al Govern" per a aconseguir el suport a una infraestructura "vital".

"PERFECTAMENT CONSCIENT"

Preguntats pel compromís i el suport del Ministeri de Foment cap al tercer carril i el Corredor Mediterrani, els responsable autonòmics han assegurat que este departament és "perfectament conscient" de la seva importància i que els dóna "tot el suport".

Respecte als terminis, Bonig ha indicat que cal tenir en compte que la tramitació del Corredor Mediterrani és molt llarga i ha dit respecte al tercer carril que el que s'espera de Foment i es defensarà és que es complisca allò acordat per a tindre en 2012 el projecte redactat, en 2013 la licitació i en 2014 i 2015 la construcció, amb una inversió de 1.230 milions d'euros.