VALÈNCIA 18 Jun. (EUROPA PRESS) -
El jutjat de Primera Instància número 3 de València ha condemnat Bankia a tornar 74.400 euros a un client amb el qual va utilitzar "maquinacions insidioses" perquè canviara participacions preferents per accions. Estima que va existir dol ja que sol es va informar al perjudicat del favorable i se li va ocultar la situació dolenta econòmica de l'entitat.
Així, el magistrat ha estimat parcialment el recurs interposat pel client, representat per l'advocat Eduardo Barrau --també lletrat d'Adicae-- i ha declarat la nul·litat dels contractes d'oferta de recompra i subscripció d'accions de Bankia formalitzats amb client el 9 de març de 2012.
Segons consta com provat en la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el demandant, sense una altra formació que cinc cursos de formació primària elemental, va treballar fins a la seua jubilació en una xicoteta empresa familiar dedicada a la lampisteria, amb forma societària de Societat Limitada.
Era client de Bancaixa --després Bankia-- des d'abans de 2002, i tot i que no tenia coneixements financers, li agradava invertir el seu diners o els seus estalvis en els productes que major rendibilitat poguessin oferir-li, tot i que això suposara assumir algun risc.
Així, a partir de 2002, va adquirir a l'entitat obligacions subordinades, participacions preferents i deute subordinat. Estos productes li van proporcionar una rendibilitat de 15.673,71 euros. El mes de març del 2012, ha rebut una carta del banc en la qual se li oferia la possibilitat de substituir els valors que tenia per accions de nova emissió, i se li assenyalava que per a obtenir més informació, havia d'acudir a la seua oficina.
En aquell moment, se li va informar que si comprava accions, anava a formar part de l'accionariat de Bankia, els actius del qual ascendien a 305.820 milions d'euros, però no se li donava cap informació sobre el passiu. A més, se li advertia que de no acceptar l'oferta, seguiria sent titular d'estos productes, però en cas de voler vendre'ls en el futur podria tenir un preu inferior al seu valor nominal i no estava garantida una negociació ràpida.
Després de rebre la carta, el client es va presentar a l'oficina, on va arribar "molt enfadat" perquè volia recuperar els seus diners. En aquell moment, una de les empleades li va dir que els productes que tenia, les participacions preferents, no eren líquides perquè el mercat estava bloquejat al no haver demanda i no podia vendre-les, i li va oferir la possibilitat de canviar i, així, recuperar el seu diners.
Alhora, li va comentar que ella també tenia preferents i que anava a canviar-les. Després li va explicar en què consistia el canvi, li va fer un test i, fins i tot, li va donar uns papers i li va indicar que se'ls portara a casa i els consultara. L'home va formalitzar en aquell moment l'operació de canvi.
"MALA FE"
Davant d'estos fets, el jutge estima que l'entitat bancària hauria comès dol per a aconseguir el consentiment de la víctima en l'operació de canvi, tant perquè va actuar "amb mala fe" com perquè, per mitjà dels seus treballadors, "van maquinar" per a "enganyar" el client i perquè este prestara el consentiment.
Així, posa com a exemple que si la persona de confiança la víctima --empleada del banc-- li diu que ella va a actuar així --canviant preferents-- és "normal" que el client li crea i accepte el canvi ja en aquell moment, doncs se li ha oferit examinar els documents a casa i ho ha descartat "precisament" per la confiança en la treballadora.
Amb tot, considera que Bankia, per mitjà dels seus directius i valent-se dels seus treballadors, va utilitzar "paraules o maquinacions insidioses" capaços de moure la voluntat de l'altra part, "induïda per l'error provocat", doncs sol s'informava del favorable per al client i se li ocultava la situació dolenta econòmica de l'entitat.