Cultura incoa l'expedient de declaració de l'Entrada de Bous i Cavalls de Sogorb com a BIC

CASTELLÓ 3 Sep. (EUROPA PRESS) -

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publica este divendres una resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Esport per la qual s'incoa l'expedient de declaració de Bé d'Interès Cultural Immaterial a favor de l'Entrada de Toros i Cavalls de Sogorb (Castelló).

Cultura considera que esta celebració és "mereixedora com singular manifestació cultural de la major protecció que la Llei de Patrimoni Cultural Valencià atorga a aquells elements de l'anomenat Patrimoni Immaterial o Intangible".

L'Entrada es desenvolupa durant la celebració de les festes patronals en honor a la Nostra Senyora de la Esperança, Loreto i Cova Santa, que s'inicien oficialment l'últim dissabte d'agost.

Es tracta d'un espectacle 2singular i únic" a Espanya i esta circumstància ha estat reconeguda en 1985 i 2005 amb sengles declaracions com Festa d'Interés Turístic i Festa d'Interés Turístic Internacional, respectivament.

L'origen d'estes entrades de toros es perd en la pròpia història de Sogorb i, "tal com la veiem hui, a penes ha evolucionat en transcórrer dels anys", segons la Conselleria.

La tancada destaca per la participació de cavalls, muntats per experts genets que tenen com a missió conduir la bandada a la plaça sense que cap cap de bestiar es desvie en una trepidant carrera que discorre per una de les principals artèries de la ciutat, així com per l'absència de qualsevol tipus de barreres al llarg del recorregut, "barreres que queden innecessàries després de ser suplertes per autèntiques muralles humanes que delimiten el camí a seguir per bous i cavalls".

Este esdeveniment és el resultat de l'evolució del trasllat de caps de bestiar per ser corrides en un recinte tancat o plaça de toros. Consistix a una carrera protagonitzada pels bous a l'últim tram del recorregut que realitzen des del riu Palància fins a la plaça on es realitza la seua exhibició, segons explica la Conselleria en la seua resolució.

En estos últims centenars de metres, els toros són acompanyats de cavalls amb els seus corresponents genets que, al galop, abriguen i mantenen agrupades als caps de bestiar per evitar que cap d'elles es desviï del recorregut o es detinga. Esta carrera es desenvolupa per una dels principals carrers de la ciutat i entre la presència de milers de persones que delimiten el pas dels animals.

ORIGEN

Els estudis realitzats fins ara remunten les primeres dades sobre l'existència de festes de bous a Sogorb a l'any 1386, coincidint amb l'advocació de Sant Joan i Sant Pere. Però "haurà de remuntar-se algun segle més per trobar una vinculació entre el recorregut que segueixen els toros des que pugen per la costa del Realet fins a arribar al seu destí, seguint el traçat de la muralla, abans musulmana i amb posterioritat cristiana".

Les fonts documentals que tracten esta festa dels bous, són quantioses durant el segle XVI i XVII. Els textos narren la necessitat de reparar el corral, de la seua localització al costat de la muralla, de la plaça on es realitzen els bous, del muntatge d'un entaulat per a les autoritats locals com eren els magnífics jurats, oficials i consellers o de la seua celebració amb motiu d'esdeveniments religiosos concrets, per a exalçar les virtuts del prevere Francisco Jerónimo Simón, o per l'arribada a Sogorb de les restes de Sant Gabino.

A partir del segle XVIII és prolífica la documentació sobre bous a Sogorb. Es té constància que la primera imatge fotogràfica d'una entrada de toros a Sogorb és de 1894 i pel que sembla ha estat treta pel fotògraf francès Julio Derrey que tenia el seu establiment en la ciutat.

Originalment l'Entrada seguia un procés de selecció i trasllat dels bous que anaven a ser torejats per la vesprada. Actualment "ha canviat radicalment el seu significat, ja que el que no era més que un transport de caps de bestiar, per a la seua posterior utilització, s'ha convertit ara en un espectacle ritualitzat, en què s'utilitzen caps de bestiar específiques, en certa manera apropiades per a este ràpid passeig".

"Al mateix temps esta efímer trasllat, vertiginós i fascinant, s'ha convertit en un signe d'identitat de la ciutat episcopal", segons assenyalen les mateixes fonts.

En este sentit, subratllen que es tracta d'un "tret distintiu, ja que no es reproduïx en cap altre lloc de la Comunitat Valenciana, i que es justifica per la seua pròpia existència, com element diferenciador, no només de la comarca, sinó de la província i de tot el territori valencià".