El CVC reclama la recuperació en 2014 de la memòria de Manuela Ballester com "referent" ètic i artístic

VALÈNCIA 18 Jun. (EUROPA PRESS) -

La Comissió de Govern del Consell Valencià de Cultura (CVC) ha fet una crida perquè en 2014, quan es complirà el XX aniversari de la seua mort, es recolzen i impulsen les iniciatives conduents a la recuperació de la memòria de la pintora Manuela Ballester, un "referent" ètic i artístic que s'ha vist "eclipsada" històricament per la figura del seu marit, el també artista Josep Renau.

L'organisme ha realitzat una declaració en la qual manifesta que "els canvis que s'estan produint a la societat com a conseqüència de la crisi econòmica estan provocant canvis qualitatius importants en la nostra cultura".

Estes transformacions, afegix, "han afectat i afecten les nostres percepcions de la realitat, han modificat i substituït els nostres referents ètics per altres basats en criteris de valor mercantilistes, s'han denigrat l'esforç i el sacrifici en la consecució dels objectius de la vida".

"Per això hui, més que mai, cal que el CVC aposte decididament per la recuperació d'aquells referents ètics, les característiques dels quals ens servisquen per a la salvaguarda i promoció d'aquells valors culturals imprescindibles per al bé de la convivència de les persones que constituïxen la nostra societat", argumenta.

Per tant, l'organisme consultiu considera que és el seu haver de promoure i donar suport a --en la mesura de les seues possibilitats, matisa-- "iniciatives conduents a la recuperació d'aquelles persones i fets que, per les seues especials característiques, puguen servir com a referents modèlics en el pla ètic per a la reconfiguració de la nostra cultura".

Manuela Ballester (València 1908-Berlín 1994) ha estat una pintora i il·lustradora valenciana que va quedar "injustament oblidada en la recuperació del patrimoni artístic, i en el seu compromís amb la societat de la seua època, al veure's eclipsada per la figura del seu marit Josep Renau, líder de l'avantguarda valenciana", recorda el CVC.

Filla de família vinculada amb l'art, el seu pare Antonio Ballester, ha estat escultor i professor de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, qui va transmetre la seua vocació i amor per les Arts a tots els seus fills. Manuela, a més dels seus propis treballs com a artista, va col·laborar i va dirigir revistes, va fer dibuixos, i va participar en l'organització del Pavelló de la República Espanyola de l'Exposició Internacional de París, i en l'organització de l'II Congrés d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrada a l'Ajuntament de València.

Després del final de la Guerra Civil, Manuela Ballester va patir l'exili a França, a Mèxic, i finalment a Berlín, on va viure gran part de la seua vida fins a la seua mort, agreguen des de la institució.

'LA PIRÀMIDE' DE EUSEBIO SEMPERE

D'altra banda, el CVC també ha fet pública una declaració sobre l'obra 'La Piràmide' d'Eusebio Sempere. En este sentit, assenyala que l'abril de 2011 va emetre un manifest sobre la situació de l'obra escultòrica en els espais públics de la Comunitat Valenciana, a causa de la preocupació que sobre el particular havia mostrat en repetides ocasions. En l'esmentat informe destacava tres aspectes principals que afectaven a l'obra escultòrica en espais públics: el deteriorament dels materials, el vandalisme i el robatori de les obres de bronze.

En el cas de 'La Piràmide' mòbil de l'artista alacantí Eusebio Sempere, el CVC observa que "diverses de les seues varetes cilíndriques d'acer cromat estan desplaçades de la vertical, pel que és difícil asseverar si la causa d'esta irregularitat ha estat el vandalisme o el deteriorament de la seua estructura, pel material o per la seua instal·lació".

Esta escultura, propietat municipal, reubicada des de l'any 2008 en l'Albufereta, a l'espai on s'aixecava l'edifici de l'Illot, forma part del llegat, donat per l'artista d'Onil a la ciutat d'Alacant.

Com a propietat municipal és "important que l'Ajuntament d'Alacant, segons les seues possibilitats, escometa la seua restauració, la qual cosa ja va fer amb l'obra de Bañuls: Font dels Estels, Monument Caiguts Horta Baixa, Font Aiguadera, Font Plaça Canalejas, estàtua Castelar i monument a Canalejas, entre d'altres escultures", enumera.

Afegix el Consell Valencià de Cultura que "en l'obra de Sempere s'hauria de tenir en compte la fragilitat constructiva de la seua escultura".

Com a exemple cita el cas del Monument al Canell, a Onil, "que després de diversos intents fallits, va haver de canviar-la de lloc, en esta ocasió per l'efecte destructiu del vent, el que porta a pensar que entre d'altres mesures de protecció cabria també reflexionar sobre la ubicació de les esmentades obres".

Respecte a 'La Piràmide', el CVC creu que "està prou protegida, tant per la seua altura com per les mesures de l'illot, així com per les grans dimensions de la rotonda; tot això, unit a l'abundant circulació de vehicles a la zona, fan que l'obra siga inaccessible per al vianant".

Tot i això, el CVC seguix creient que "la millor protecció i sobretot amb més futur és apel·lar a les institucions educatives per fer, si és possible, una major esforç a sensibilitzar a l'alumnat cap al fet artístic, amb la finalitat que els joves adquirisquen criteris que els induïsquen a voler i respectar el patrimoni públic com a propi".

"També, requerir i predisposar a la societat en general a aconseguir este objectiu, i en concret fer una crida a l'Ajuntament de la ciutat perquè amb campanyes publicitàries i altres mitjans al seu abast, puga protegir este abundant patrimoni escultòric urbà que té i que crea un bonic diàleg entre el ciutadà i el seu entorn", conclou.