La institució rep en 2014 més de 500 queixes d'assumptes mediambientals "millor fundades" que abans
MADRID/MÚRCIA, 26 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Defensor del Poble recorda a l'Administració que "deu" proporcionar la informació ambiental que se li demane i òbriga en el seu poder, per a la qual cosa, no cal que el sol·licitant invoque un interès específic, ni ser interessat o denunciant. En este sentit, es referix al dret de participació pública en la presa de decisions ambientals, per exemple amb el transvasament del Tajo al Segura.
En este cas concret, dóna una estrebada d'orelles a l'Estat per les regles de determinació d'excedents, explotació i recuperació de costos del transvasament Tajo-Segura, així com de venda o cessió de drets interconques entre els regants.
La institució ha assenyalat que l'aprovació parlamentària d'una esmena, tot i que supose una decisió per les Cambres com a representants del poble espanyol, "no equival a la participació directa del públic, exigida pel dret europeu i estatal sobre aigües i medi ambient".
D'esta manera, necessita que quan afecten els recursos hídrics, els acords subscrits entre les administracions públiques "han de ser accessibles a qui els sol·liciti".
Li recorda que tampoc es pot incorporar automàticament a normes amb rang de Llei els continguts pactats, excepte si existix reserva material de llei o si concorren els requisits establits pel Tribunal Constitucional per promulgar lleis singulars. "La Secretaria d'Estat de Medi Ambient no ha informat sobre els criteris ambientals que s'han tingut en compte per a la modificació de les regles que afecten el transvasament", denuncia.
MÉS DE 500 QUEIXES D'ASSUMPTES MEDIAMBIENTALS
El Defensor del Poble ha rebut en 2014 més de cinc-centes queixes d'assumptes mediambientals que, en general, estan "progressivament millor fundades" que en anys anteriors, segons l'Informe Anual de la institució, que assenyala que d'estos assumptes "molt variats" s'admeten a tràmit aproximadament dos terços.
Així, l'informe apunta que les qüestions ambientals rebudes són "molt variades i d'igual variat caràcter i índole" i que en ocasions són de caràcter col·lectiu i en elles estan implicats els tres nivells territorials de l'Administració, tot i que "gairebé sempre" són qüestions municipals.
En concret, la memòria exposa que el problema principal que el Defensor seguix trobant en 2014 són les "actuacions insuficients per a la restauració dels espais danyats", sobretot rius, sòls i paisatges.
En este sentit, recorda que la falta de reparació de danys suposa una vulneració de l'article 45 de la Constitució, que consagra el dret de tots a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona; l'obligació dels poders públics de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient. Alhora, recorda que este precepte constitucional imposa l'obligació de reparar el dany causat per als qui infringisquen les regles esmentades.
Pel que fa a les causes del terç de queixes que no es cursen, el Defensor comenta que se sol deure que no els interessats no s'han dirigit als òrgans competents abans de formular la seua queixa, a la carència d'elements de juí suficients o bé perquè no s'aporten com a mínim dades o documents que permeten iniciar les actuacions per part de la institució.
"Les queixes rebudes estan progressivament millor fundades", valora la memòria que aprecia que els ciutadans van coneixent i utilitzant millor els canals de reclamació, de manera que molt freqüentment les queixes aporten una fonamentació, o com a mínim en part.
Respecte a la col·laboració per part de les administracions, assenyala que és "desigual" i que va des d'argumentada, convincent i concloent "fins a exactament l'oposat", amb formularis defectuosos o infundats, el que fa necessari demanar a les administracions que completen o aclarisquen la informació que aporten inicialment.
CARÈNCIES
L'informe afegix que esta insuficiència d'informació és "especialment visible" en les mines que deixen de ser explotades o que ho són en condicions irregulars, així com quan es reincidix a cometre infraccions amb danys al mig natural.
"Seguix apreciant-se falta de col·laboració, quan no rebuig directe de la competència, entre les administracions substantiva i ambiental (mines) o entre les instàncies estatals, autonòmiques i locals (contaminació acústica, carreteres), tant per a avaluar els impactes com per a adoptar les necessàries mesures correctores", denuncia.
A més, lamenta que les autoritats i els funcionaris "persistixen" a considerar que estes qüestions (les de les mines) són un assumpte d'òrgan ambiental, respecte al que la institució porta denunciant "des de fa anys" que esta és una "apreciació incorrecta".
Per exemple, un òrgan de mines és en realitat un òrgan ambiental, en el sentit que li concernixen directament els efectes que l'activitat minera té sobre un espai natural. Els òrgans ambientals són l'"última línia de defensa" dels recursos naturals.
La institució reflectix que les administracions justifiquen la seua falta d'adopció de mesures de control previ o posterior als impactes amb les restriccions pressupostàries, però el Defensor els replica que estes mesures "ja faltaven quan no havia escassetat de mitjans econòmics".
Per contra, destaca que alguns ajuntaments amb "petites actuacions poc costoses" aconseguixen mitigar problemes com el soroll o l'olor dolenta.
DOÑANA, CASTOR I FRACKING
La memòria anual del Defensor del Poble dedica menció especial a les actuacions relacionades amb Doñana, "un dels llocs més emblemàtics del país", que apareix en qüestions relacionades amb l'explotació i la conducció de gas, la pesca furtiva i l'impacte de la Romeria de la Rosada.
La institució fa "referència especial pel seu eco en l'opinió pública" als casos de Castor i la seua relació amb el sistema gasista i a la tècnica de la fractura hidràulica o 'fracking'.
L'informe de 2014 exposa el cas d'una associació protectora d'animals que es va presentar en un procediment administratiu com denunciant interessada; tot i això, l'administració autonòmica ha sostingut que l'associació tenia condició de denunciant, no d'interessada.
Malgrat esta argumentació, el Defensor ha considerat que l'associació "no és tracta d'una mera denunciant sinó d'una entitat interessada" perquè no sol ha denunciat els fets sinó que també s'interessava per l'expedient sancionador i va mostrar interès que la resolució tingués un determinat sentit.
Segons la seua opinió, "no cap tenir a un possible afectat i perjudicat només com mer denunciant, especialment si el seu interès és manifest", més encara si gaudix de la condició d'interessat pel que fa titular d'interessos legítims col·lectius que puguen resultar afectats per la resolució.
En definitiva, el Defensor seguix el criteri del Tribunal Constitucional que assenyala que "la sola constatació per l'òrgan administratiu de la identitat entre el final associatiu i la naturalesa de la infracció denunciada basta per a atribuir la condició de part en el procediment sancionador".
En la mateixa línia, considera que una associació de defensa del benestar animal és un "denunciant qualificat", per exemple, quan no li és aliena la celebració de festes, on és més que previsible el sofriment i fins a la mort dels animals, de manera que la possible sanció de tals conductes no li és indiferent.
