BILBAO, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'acte d'escenificació de la dissolució d'ETA, que comptarà amb representants institucionals, polítics, socials i personalitats internacionals, se celebrarà el pròxim dia 4 de maig en la localitat basc francesa de Kanbo, propera a Baiona, situada en el Departament de Pirineus Atlàntics, en la regió d'Aquitània.
Els detalls de la trobada internacional per a avançar en la resolució del conflicte al País Basc els oferiran en roda de premsa en un hotel de Baiona a partir de les quatre i mitja de la vesprada el portaveu del Fòrum Social, Agus Hernán, la representant de Bake Bidea Anais Funosas i el membre del GIC Raymond Kendall.
En la cimera, que tindrà un format similar al de la denominada 'Conferència Internacional de Pau' que es va celebrar en el Palau d'Aiete de Sant Sebastià el 17 d'octubre de 2011, els participants en la trobada consensuaran un breu comunicat, que es llegirà en el transcurs de l'esdeveniment. Es preveu que tot açò precedisca a la desaparició definitiva d'ETA, que la banda farà efectiva a través d'una nova i última declaració.
La cimera de Kanbo serà la 'pista d'aterratge' perquè ETA procedisca al seu final, com en el seu moment va ser Aiete perquè el 20 d'octubre de 2011 la banda declarara el seu abandó de la seua activitat. El 10 de gener d'eixe any havia emès un comunicat en el qual va anunciar la seua decisió de declarar un alto el foc "permanent, general i verificable", que havia sigut acollit amb escepticisme.
Han transcorregut més de sis anys des que ETA desistira de forma definitiva de la violència i més d'un des que formalitzara, en un acte celebrat en Baiona, el seu desarmament (el 8 d'abril de 2017), en el qual va entregar, en huit dipòsits enterrats a França, 120 armes i tres tones d'explosius.
La dissolució d'ETA es produirà pràcticament un mes abans que es complisca el 50 aniversari del primer crim d'ETA, el del guàrdia civil José Antonio Pardines Arcay, al que va assassinar el 7 de juny de 1968, quan regulava el trànsit en la carretera N-1, a l'altura de Billabona (Guipúscoa).
La banda, que va nàixer el 31 de juliol de 1959 amb el nom d''Euskadi Ta Askatasuna (Euskadi i Llibertat)', deixa un historial de 826 víctimes mortals --més de 300 dels crims estan sense aclarir--, quasi un centenar de segrestats i milers d'extorsionats.
