MADRID, 26 Ene. (EUROPA PRESS) -
Els Defensors del Poble han denunciat els problemes que actualment tenen els discapacitats, malalts mentals, menors i immigrants en situació irregular en els servicis d'urgències hospitalàries, tal com queda recollit a l'estudi 'Les urgències hospitalàries en el Sistema Nacional de Salut: drets i garanties dels pacients'.
L'estudi, presentat este dilluns, ha estat elaborat conjuntament per les institucions espanyoles de defensors del poble: Defensor del Poble; Defensor del Poble Andalús; Síndic de Greuges de Catalunya; Valedor do Pobo (Galícia); Diputat del Comú (Canàries); Ararteko (El País Basc); El Justícia d'Aragó; Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana; Procurador del Comú de Castella i Lleó i Defensor del Poble de Navarra.
Abans d'aprofundir en els pacients, l'informe critica que seguisca sense estar reconeguda l'especialitat mèdica d'Urgències i Emergències perquè, segons la seua opinió, perjudica l'atenció que reben els pacients i fa que estos professionals no tinguen delimitat l'abast de les seues competències clíniques.
A més, prosseguix, fa que els metges residents hagen d'assumir un grau "excessiu" de responsabilitat en l'activitat assistencial d'estos servicis. De la mateixa manera, l'estudi assenyala que la formació dels experts sanitaris sobre els aspectes ètics relacionats amb la voluntat de les persones és "insuficient" ja que, tal com avisa, el consentiment del pacient no sempre està precedit de la informació "adequada" perquè este puga adoptar "lliurement" una decisió sobre un procediment terapèutic o diagnòstic.
A tot això se suma, segons mostra el treball, l'"alt contingut tècnic" d'alguns models per a la prestació de consentiment informat, el que fa que l'atenció a persones discapacitades es ressente. En este sentit, la Defensora del Poble destaca la necessitat de fer documents específics per a la prestació del consentiment adaptats a les necessitats "especials" de cadascun dels col·lectius.
Alhora, subratlla la importància que els mètodes de triatge implantats en "bona part" dels servicis d'urgències hospitalàries incloguin, en el cas dels pacients pediàtrics, persones grans, malalts mentals o discapacitats informació "no estrictament clínica" que ajude a la "millor" assistència a estos usuaris.
Sobre esta qüestió, l'informe advertix que l'atenció a estos pacients en les àrea d'Urgències requerix professionals formats de manera "específica" en el tracte i en els requeriments assistencials de cadascun d'ells.
"Les persones amb discapacitat, especialment els afectats per discapacitats sensorials, veuen freqüentment limitada la seua capacitat d'interlocució en estos servicis, per la carència de mitjans adequats de comunicació. També, persistixen carències significatives sobre accessibilitat i disponibilitat de material adaptat", postil·la.
En el cas de les persones grans, a l'estudi s'advoca per millorar la coordinació entre els servicis d'urgències hospitalàries i els servicis extrahospitalaris per a evitar la "innecessària" polimedicació, i destaca la necessitat d'imposar la identificació prèvia de les necessitats d'estes persones per a gestionar la seua atenció sanitària en els nivells "més pròxims al seu entorn".
Ara bé, malgrat això, alerta del baix nivell de notificacions d'incidències per part dels pacients en estos servicis, atribuïnt-ho a la "falta" de sensibilització en matèria de seguretat i al temor a possibles conseqüències jurídics.
L'ALTA MÈDICA NO ÉS L'ALTA D'URGÈNCIES
Si s'analitza l'atenció que reben en estos servicis els immigrants en situació irregular, la Defensora del Poble avisa que este dret que tenen reconegut a la llei en ocasions es veu "dificultat" per pràctiques administratives que general "inquietud" i tenen "efectes dissuasoris".
En este punt, insistix en la importància de millorar la formació dels professionals sanitaris, "evitar" l'emissió "prematura" de compromisos de pagament i factures i, al mateix temps, buscar que la constatació de la falta de residència legal puga realitzar-se de manera "àgil" mitjançant servicis de treball social dels propis centres.
Dit això, recorda que l'alta mèdica "no deu confondre's" amb l'alta d'Urgències, pel que assegura que l'assistència sanitària prestada a este col·lectiu deu prolongar-se "més enllà" de l'actuació d'urgències i fins que es resolguen els problemes que van donar lloc a l'esmentada urgència.
ERRORS EN ELS SERVIciS
D'altra banda, l'informe mostra l'"escàs" avanç que s'ha produït en la incorporació d'estàndards homologats de disseny i distribució d'espais, així com a donar valor a les propostes plantejades pels professionals dels propis serveis i representants dels pacients.
També, avisa que l'establiment de dependències en les quals estan els pacients tot esperant hospitalització no deuen considerar-se un sistema "eficaç" perquè la permanència allà dels malalts amb indicació d'ingrés "pertorba" la gestió del servici.
A més, lamenta que encara no s'hi hagi completat la implantació de la història clínica electrònica i la compatibilitat entre les plataformes TIC dels servicis sanitaris de les diferents comunitats autònomes, i recorda que els esforços que realitzen les autonomies en este sentit han d'anar acompanyats d'eines "eficaces" de coordinació, l'impuls de les quals correspon al Govern.
Del mateix, aposta perquè siguen el quadre de comandament els qui establisquen els temps i fases d'atenció al pacient en Urgències perquè, segons la seua opinió, facilitaria una atenció "més eficaç". "Les aplicacions informàtiques implantades en la majoria dels centres no tenen en compte els requeriments específics de l'atenció urgent, i són percebudes pel personal com una tasca afegida més que com un suport a la seua funció. Les dificultats de maneig d'algunes d'estes aplicacions poden incrementar els riscos per a l'activitat assistencial", postil·la.
Alhora, l'informe advertix que la presència i suficiència de professionals adequats hauria d'estar "garantida" en totes les franges horàries i lamenta que les llistes d'espera ocasions "freqüents desajustos" entre la programació de l'activitat especialitzada i les demandes d'hospitalització provinents dels servicis d'Urgències.
Per este motiu, aconsella introduir en la pràctica hospitalària prioritats orientades cap a l'optimització de la gestió de llits, per al que, segons la seua opinió, també caldria tenir en compte als responsables d'Urgències per la seua "capacitat" per a anticipar la demanda previsible.
"Si s'atén a pacients d'una comunitat autònoma diferent existixen dificultats per accedir a la seua història clínica i, des d'esta, a la declaració de voluntat anticipada. La situació de saturació de les Urgències incrementen el risc d'error humà i l'augment de la morbimortalitat", són altres dels problemes detectats per l'organització.
