Un estudi avança en tècniques de diagnòstic i tractaments més precisos de la fibromiàlgia

Publicado: lunes, 31 julio 2017 12:27

VALÈNCIA, 31 Jul. (EUROPA PRESS) -

Un estudi liderat per la Universitat Politècnica de València (UPV) aprofundix en les bases neurològiques del dolor en pacients amb fibromiàlgia i oferix noves claus per a disposar de noves tècniques de diagnòstic d'esta malaltia més precises, així com de tractaments que ajuden els pacients a gestionar millor el dolor crònic.

En el treball han participat també l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Granada (UGR), la Universitat de València (UV) i ha col·laborat l'Associació Valenciana d'Afectats de Fibromiàlgia (AVAFI). Les seues conclusions han sigut publicades en la revista científica 'PLOS ONE', tal com ha explicat la UPV en un comunicat.

En l'estudi s'aprofundix "en el coneixement sobre les modificacions en el funcionament del cervell com a conseqüència del dolor crònic i les emocions negatives" que patixen els pacients. Els responsables de la investigació asseguren que, en comparació de la població general, "les pacients amb fibromiàlgia mostren una major complexitat en el senyal de velocitat de flux sanguini". A més, han observat correlacions d'estos paràmetres amb els nivells de dolor clínic, ansietat i depressió mesurats per qüestionaris.

La investigadora i professora de Psicobiologia de la Universitat de València Patricia Mesa Gresa ha explicat que este tipus de resultats "són interessants per a entendre el funcionament cerebral dels pacients amb fibromiàlgia, així com la seua possible relació amb la simptomatologia psicològica i emocional que solen mostrar". "A més, és especialment rellevant a l'hora de plantejar estratègies d'intervenció psicològica eficaces", ha afegit.

OBJECTIU DE LA INVESTIGACIÓ

L'objectiu principal de l'estudi ha sigut caracteritzar en condicions de repòs la velocitat de flux sanguini cerebral de pacients amb fibromiàlgia, "per a així tindre millor coneixement de les relacions entre patrons específics d'activitat cerebral i la percepció del dolor d'estes pacients".

En el treball van participar 15 dones amb fibromiàlgia i 15 dones sanes --amb edats compreses entre 33 i 67 anys-- que havien de romandre en repòs durant 5 minuts mentre se'ls monitoritzava la velocitat de flux sanguini en les artèries cerebrals mitjanes i anteriors fent ús d'una tècnica anomenada Doppler Transcraneal, segons s'explica en el comunicat.

La professora Titular d'Universitat del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV i coordinadora de l'estudi, Beatriz Rey, ha asseverat que es van triar estes artèries perquè "irriguen diferents regions cerebrals relacionades amb el dolor". "Es preveia que podrien observar-se diferents patrons de velocitat de flux sanguini en les mateixes en comparar entre pacients i població general", ha afegit.

Per la seua banda, l'investigador del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV Alejandro Rodríguez ha assenyalat que un millor coneixement de les bases cerebrals del dolor "pot ajudar en un futur a dissenyar tractaments que permeten a les pacients gestionar millor les molèsties cròniques".

DOLOR CRÒNIC

La UPV assegura que, des del punt de vista científic, "la comprensió de com es cronifica el dolor i com es poden revertir els seus efectes és un dels reptes científics més importants a Europa per al segle XXI", atés que afecta un 20% de la població, i "el seu cost pot arribar a superar el 3% del producte interior brut en els països desenvolupats".

L'investigador del grup de Neurociencia Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica de la Universitat de les Illes Balears Pedro Montoya ha subratllat que este estudi "demostra que els canvis afecten principalment les regions responsables de percebre i alleujar el dolor". "És possible que la persistència del dolor al llarg del temps siga conseqüència d'estes alteracions i, per tant, els esforços s'han de dirigir a millorar el coneixement sobre com revertir estos canvis perquè el cervell puga funcionar d'una manera més adaptativa", ha afegit.

El treball forma part del projecte BRAIN2PAIN (Modulació de l'activitat cerebral per a alleujar el dolor: aportacions del Doppler Transcraneal), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià