MADRID, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -
El 'popular' Alberto Ruiz-Gallardón suma amb la seua eixida del Ministeri de Justícia la segona marxa en la seua carrera política després d'abandonar l'Alcaldia als sis mesos de la seua tercera legislatura.
Oficialitzava el desembre de 2011 el que havia sigut un poc més que un rumor durant tota la campanya electoral, que el seu destí no anava a estar lligat al Palacio de Cibeles sinó al Govern de la Nació, de la mà del president del Govern, Mariano Rajoy. La seua eixida deixava el bastó de comandament en mans d'Ana Botella.
Esta decisió es va produir després de reiterar incansablement durant els mesos que va durar la precampanya que no tenia un altre projecte que ser alcalde de la seua ciutat. "En política no hi ha res més satisfactori que ser alcalde de la teua ciutat, sobretot perquè és on viuen els teus fills i la generació dels teus fills", va repetir fins a quasi convertir la frase en el seu particular mantra.
Amb la seua eixida al Ministeri de Justícia veia un somni complit després d'anys acaronant-lo tot i que amb contínues traves al camí, fonamentalment les col·locades per l'aleshores presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, qui va arribar a amenaçar amb dimitir del seu càrrec per a optar per un lloc en les llistes si l'alcalde de Madrid estava en elles.
"Qui els parla ha sigut derrotat": la frase va ser pronunciada per Gallardón el gener del 2008, quan es va conéixer que no aniria en les llistes al Congrés del PP. Aleshores confessava sentir "molta tristesa" però reconeixia, clarament emocionat, que en política "a vegades es guanya i a vegades es perd".
Ja aleshores va fer un gest de deixar l'Alcaldia, com va deixar entreveure quan va reconçéixer en una roda de premsa que, després de les eleccions generals de març d'enguany, obriria una "profunda reflexió" en què decidiria el seu futur polític.
La renúncia de Gallardón de la cartera de Justícia es produïx quasi una setmana després que explicara que posposaven el projecte de reforma de la llei de l'avortament perquè el seu departament havia de "centrar tots els esforços" a respondre al "desafiament sobiranista" català, que exigirà la presentació d'un o diversos recursos davant del Tribunal Constitucional.
"Previsiblement haurem d'interposar un o més d'un recurs davant del Tribunal Constitucional. En eixa tasca estem esta setmana. Previsiblement, això acabarà la setmana que ve i la setmana que ve parlaré amb tots vostés", va destacar dimarts 23 el ministre preguntat pels periodistes pel projecte de llei.
