Garzón remet a set Jutjats Degans la investigació sobre els 'xiquets perduts del franquisme'

MADRID 7 Ene. (EUROPA PRESS) -

El jutge de l'audiència nacional Baltasar Garzón ha enviat la investigació sobre els anomenats 'xiquets perduts del franquisme' a set Jutjats Degans d'Espanya, en concret, els situats a Barcelona, Burgos, València, Biscaia, Madrid, Màlaga i Saragossa, segons es desprèn d'una interlocutòria del magistrat a què ha pogut accedir Europa Press.

En la seua interlocutòria, datat el passat 26 de desembre, el jutge acorda inhibir-se de la causa sobre la memòria històrica a favor dels jutjats d'instrucció territorials, en aplicació de la decisió presa per la Sala de com va De Penal declarar la seua falta de competència per a instruir sobre les morts i desaparicions produïdes durant la Guerra Civil i el Franquisme.

Garzón envia a més la causa --"en la mesura en la qual a cadascun de correspon en funció dels fets esdevinguts en la seua respectiva jurisdicció", especifica-- als Jutjats d'Instrucció de La Corunya, Astúries, Badajoz, Burgos, Castelló, Còrdova, Granada, Huelva, Osca, Lleó, Lugo, Madrid, Navarra, Palència, Pontevedra, Salamanca, Sòria, Toledo, Zamora, Saragossa, Alacant, València, Manacor i Palma de Mallorca.

S'inhibix també a favor dels Jutjats d'Instrucció Degans de les localitats de Herrera del Duc (Badajoz), Pamplona (Navarra), Trujillo (Càceres) i Astorga (Lleó) perquè siguen estes dependències judicials les que donen resposta a "les exhumacions sol·licitades".

Este nou interlocutòria de Garzón seguix al dictat pel jutge el mes de novembre passat en el qual ja prenia la decisió d'inhibir-se tenint en compte el mort dels alts càrrecs del règim de Franco als quals imputava un delicte permanent de detenció il·legal sense donar raó de parador que encaixava, segons el magistrat, en el context de Crims contra la Humanitat.

El jutge especifica que la inhibició acordada llavors es materialitza ara "segons allò decidit per la Sala" de manera que "seran els jutjats que resulten competents els que hauran d'assumir o no assumir l'esmentada qualificació i la continuïtat o no dels procediments", inclosos els relatius a les desaparicions "legalitzades", sostraccions i canvis d 'identitat de menors d'edat durant els anys del franquisme.

'NENS PERDUTS'

Garzón ja advertia en la interlocutòria de novembre al poder judicial "l'obligació" d'investigar el succeït als 'xiquets perduts' i destacava que el "número indeterminat" de menors en aquestes circumstàncies "dura fins avui".

El jutge reflectia en aquella resolució les dades recopilades per l'historiador català Ricard Vinyes que va aportar en el seu Jutjat al costat de diverses transcripcions de converses que, segons l'opinió del magistrat, "recolzen la investigació".

Indicava que la "sostracció sistemàtica de nens" de pares que eren considerats "no aptes per a assumir el seu compte i protecció" per la seva ideologia, constituix un crim contra la humanitat que no està prescrit ni amnistiat ja que les víctimes (els fills i alguns progenitors) podrien estar vives.

"Estos són els fets i des de les institucions, el Ministeri Fiscal i els jutges competents s'han de desenvolupar totes i cadascuna de les accions necessàries perquè els mateixos s'investiguen, se sancione als culpables i es repare a les víctimes", dia el jutge que indicava que cal oferir la possibilitat a aquells que estan vius i que hui dia superen els 60 anys, d'obtindre la recuperació de la seua identitat.

Segons les dades que obren en el sumari la xifra de xiquets i xiquetes, fills de preses i tutelats per l'Estat, arribà entre 1944 i 1955 gairebé 31.000, segons la informació que el Patronat Central de la Nostra Senyora de la Merced per a la Redempció de Penes va elevar al mateix Francisco Franco.

La sostracció de menors adquiria diverses formes pel que existeixen 'nens perduts', fills de reclusos amb cognoms modificats per a permetre la seua adopció per famílies addictes al règim i canvis en la identitat de xiquets repatriats i abandonats que "els vermells van obligar a sortir d'Espanya" i que van ser després tornats.

Estos menors eren assignats a famílies "de reconeguda moralitat i adornats de garanties" que assegueren l'educació dels orfes en ambient familiar irreprotxable des del triple punt de vista religiós, ètic i nacional".

"Es van donar casos d'alteració de dades al naixement per a impedir que els pares (...) recuperaren als seus fills i perjudiquessin les adopcions consumades", recordava el jutge. Garzón esmentava també als fills de dones preses violades a les presons i executades després de donar a llum i reflectia l'existència d'un pla emanat del règim franquista i dirigit a la "captura" de menors repatriats en països com Rússia.

INFORME DELS PERITS

En el seu nou interlocutòria Garzón esmenta a més l'existència d'un informe portat a terme per la comissió d'experts que va nomenar ell mateix per a agilitzar la investigació sobre les desaparicions i morts i l'elaboració de la qual es tancarà hui, diu el jutge.

El magistrat assegura que els cinc perits que componen el grup li han presentat un avanç d'este estudi "en què apunten un balanç provisional de víctimes que xifren en un número que se centra entre els 136.062 i els 152.237".

Garzón acorda, a més, remetre testimoni literal de les actuacions digitalitzades als Jutjats territorials i comunicar a estes dependències judicials quals són les parts personades en este procediment.