Gàtova (València) enterrarà al seu exalcalde republicà afusellat en 1939 per a "tornar-li la dignitat tacada"

VALÈNCIA, 9 Feb. (EUROPA PRESS) -

El poble valencià de Gàtova, una xicoteta població d'uns 460 habitants de la Serra Calderona, enterrarà este dissabte les restes mortals del seu exalcalde republicà Cipriano Esteve, afusellat el novembre de 1939 a Sogorb (Castelló) i enterrat en una fossa comuna, en un acte senzill d'homenatge amb el qual es pretén "tornar la dignitat i honorabilitat a un home bo, un llaurador, que simplement va ser assassinat per ser un càrrec públic".

L'actual alcalde de Gàtova, Leopoldo Romero, i el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, han oferit este dijous una roda de premsa per a presentar este homenatge al qual han invitat a tots els alcaldes de la comarca del Camp del Túria.

La melodia de 'El cant dels Ocells' de Pau Casal obrirà este acte, que es farà a les 12.00 hores de dissabte que ve a l'exterior de l'Ajuntament per a donar cabuda al nombrós públic que s'espera. A continuació haurà uns breus parlaments institucionals i es donarà veu a la família per si de cas desitja dirigir unes paraules abans que la caixa que conté les restes mortals de qui va ser elegit alcalde dos vegades, de 1932-34 i en 1936, siguen portats al cementiri per a descansar amb els de la seua dona.

D'esta manera, la seua filla més Adelaida Esteve, de 87 anys, podrà complir amb el seu somni de poder enterrar son pare, al qual van matar quan ella tenia 15 anys. En canvi, els seus altres dos fills ja no podran veure'l perquè han mort fa uns anys, rememora l'actual alcalde, qui mostra el seu "orgull" per poder haver participat en "restablir el nom d'un home i d'un poble que ha estat tacat per un judici injust i sumaríssim".

Romero compta que la família no troba l'última carta que va escriure Cipriano en el mateix matí que anava a ser assassinat, però que la seua filla Adelaide encara recorda lletra per lletra el seu contingut, en què demanava a la seua dona que cuidara dels xiquets perquè sabia que eren les últimes paraules que anava a dirigir-lo i que era absolutament innocent de les acusacions que li imputaven.

Al costat d'ell jeien altres tres víctimes --Tomás Maicas (alcalde de Teresa (Castelló), Bernardino Martínez (regidor de Gàtova) i un veí de Sogorb que els seus familiars no volen que es difonga la seua identitat-- a la fossa comuna que ells mateixos van cavar abans de ser afusellats. "Els seus cossos s'han trobat un damunt d'un altre com van caure", confirma Romero. Un dels néts ha volgut conservar com a record la bala que recuperar del crani del seu avi, mentre que una altra de les néta s'ha quedat amb el cinturó i els botons de la causa.

D'esta manera, dissabte es tancarà el primer procés complet d'exhumació a la província de Castelló i el quart de la Comunitat, que va començar a gestar-se en 2009 amb l'ajuda de Matías Alonso i la seua associació, que va aconseguir l'abril del 2010 les subvencions que es concedixen per la llei de memòria històrica.

PROCÉS

Durant, este temps han hagut de vèncer alguns problemes causats per la negativa d'una de les famílies de traslladar les restes, que, segons lamenta Alonso, van servir a l'alcalde de Sogorb per dilatar el procés quan la llei marca que només es requerix unanimitat entre familiars per a traslladar les restes. A més, ha criticat que no assistira dijous passat a l'acte de lliurament de les restes mortals dels quatre assassinats als seus cercles pròxims.

Sobre esta qüestió, ha demanat al nou Govern de Mariano Rajoy que no tallen les subvencions previstes en la llei de memòria històrica perquè "no és un tema d'enfrontaments, sinó de drets humans bàsics que no han de veure amb la política, sinó amb els valors democràtics i ètics" que "permet donar un homenatge als morts i als seus familiars alguna cosa tan natural com és enterrar-los on vulguin".

Alhora, ha demanat "sentit comú" perquè el jutge Baltasar Garzón "no siga condemnat" per la seva investigació dels crims del franquisme ja que és "una paradoxa" que l'únic magistrat que "ha intentat que l'Estat assumira la Justícia de reparar el dany causat a les víctimes siga reu", el que qüestiona "el prestigi de la mateixa Justícia i de la imatge exterior d'Espanya".