Generalitat diu que la Fundació V Encontre de les Famílies "deuria haver-se extingit" i descarta assumir més deute

VALÈNCIA, 21 May. (EUROPA PRESS) -

El secretari autonòmic del Sector Públic Empresarial, Bruno Broseta, ha manifestat que la Fundació V Encontre de les Famílies --que va organitzar l'esdeveniment el 2006 i en el patronat del qual estan Arquebisbat, Generalitat, Ajuntament i Diputació de València-- "deuria haver-se extingit" i, a més, ha descartat fer "aportacions addicionals" per a saldar el deute de l'entitat, tenint en compte que l'administració autonòmica ja va abonar dos milions d'euros el 2010, un 25% d'allò degut, d'acord amb la seua participació en esta fundació.

En la seua compareixença sobre esta qüestió a la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, a petició pròpia i acumulada a la compareixença del conseller d'Economia sol·licitada per Compromís, ha urgit a l'Arquebisbat a convocar el Patronat de l'entitat perquè es reunisca "amb la major brevetat" a "resoldre estos temes".

Broseta ha recalcat que "no és una fundació pública" i que "cal declarar l'extinció i procedir a liquidar-la, que és quan cal abordar el deute pendent", que puja a 4,1 milions d'euros segons els comptes de 2011, ja que "porta des de 2007 en suposat legal d'extinció", com havien assenyalat prèviament des de l'oposició.

Pel que fa al desemborsament total del Consell requerit per la representant de Compromís, Mònica Oltra, ha indicat que consistix a 10.000 euros inicials i altres dos milions aportats el 2010 per a assumir la seua part de les pèrdues acumulades per import de 7,9 milions. "La Generalitat va posar dos milions i la resta de patrons, que sapiguem res", ha afegit Broseta, qui ha defensat que "la Generalitat entén que ja ha complit amb este requisit" i que "en absolut" preveu fer noves aportacions "perquè existixen altres prioritats".

Després d'estes afirmacions, Ignacio Blanco (EUPV) ha opinat que la Generalitat "ha fet 'un Betoret i un Campos', ha anat abans que els altres foren, i els altres un Ricardo Costa", ha dit el parlamentari referint-se a la diferent posició que van adoptar els llavors imputats en l'anomenada 'causa dels trages' dins del 'cas Gürtel'.

Al seu torn, Oltra ha reivindicat que "la responsabilitat política va molt més enllà del percentatge" mentre que el representant del PSPV, Jordi Serra, ha posat en dubte la "transparència" amb la qual ha actuat el Consell en tot el relatiu al V Encontre Mundial de les Famílies i ha exigit "respostes per a saber exactament el que va passar, deixant de banda totes les qüestions judicials i de trames corruptes, sobre les quals ja diran els jutjats", ha postil·lat.

En la rèplica, Broseta ha defensat que "la Generalitat no pretén escapolir-se ni passar la patata calenta a ningú", i alhora ha assegurat que desconeix tant si existixen problemes interns en el si d'este organisme com "a qui se li deu" esta quantia pendent.

"LES DECISIONS LES PRESA EL CONSELL"

En un altre ordre de coses, pel que fa a la informació sobre els serveis d'assessorament de Deloitte en la reestructuració del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat sol·licitada per EUPV, Broseta ha detallat el treball de la consultora i ha insistit que "les decisions les presa el Consell", en un procés que "és una decisió política del PP" i que "no es plasma en cap document de consultoria, sinó en el decret llei 7/2012, ara llei".

Broseta ha rebatut les crítiques de l'oposició pels "errors" detectats a l'informe elaborat per Deloitte, solucionats per l'empresa i que ha qualificat d'"immaterials", i alhora ha subratllat que este document "no va a pes" i es va encarregar a la consultora perquè comportava una quantitat de treball "impossible de manejar" per a l'administració.

De la reestructuració, ha lamentat que implique "un nombre d'acomiadaments tan elevat", s'ha referit a la nul·litat dels ERO de Vaersa i l'Agència Valenciana de Mobilitat com "una contrarietat" i ha recalcat que "el més rellevant no són les reduccions de personal en termes quantitatius, hi ha altres partides que han baixat molt més", en al·lusió a la caiguda en un 33% en despeses de funcionament i del 25% en personal de 2011 a 2013.

"RETARD" DEL PLA DE DISTRIBUCIÓ DE CÀRREGUES DE TREBALL

Per la seua banda, el secretari autonòmic d'Administració Pública, Pedro García Ribot, ha informat prèviament en esta comissió, a petició del PSPV, sobre el Pla de redistribució de càrregues de treball anunciat el novembre per al personal de la Generalitat --llevat del de sanitat, educació, justícia i sector públic empresarial-- a fi d'emprendre un repartiment "més efectiu, àgil i eficaç" dels efectius i generar una "nova percepció" d'estos treballadors com a "agents solucionadors", que fugen d'"estereotips propis de models passats de moda".

Davant de les crítiques de l'oposició pel retard d'esta iniciativa, prevista per al primer trimestre, ha assegurat que el document "està redactat i se'n va a passar als sindicats molt prompte". "El diagnòstic està fet, el mètode també, ara cal començar a negociar amb els sindicats i fer-ho definitiu", ha apuntat García Ribot, qui atribuïx el "mes i pic de retard" a la intenció del Consell de "fer-ho bé", sense "precipitació", perquè siga "un model d'èxit". "I per ser lents, som els més ràpids d'Espanya", ha afegit.

A proposta d'EUPV, s'ha abordat alhora la investigació feta per la Inspecció de Servicis respecte a la possible cessió il·legal de treballadors al Consell des d'empreses públiques o a través d'assistències tècniques que, segons García Ribot, ha donat com a resultat l'elaboració d'unes "recomanacions, a manera d'instruccions, sobre bones pràctiques per a la contractació de servicis i d'encomanes de gestió a fi d'evitar incórrer en suposats de cessió il·legal de treballadors", que "seran de compliment obligat i estricta observança".

TRETZE SENTÈNCIES PER CESSIÓ IL·LEGAL DE TREBALLADORS

García Ribot ha indicat que hi ha 13 sentències judicials favorables a tècnics agraris, operadors informàtics, psicòlogues i auxiliars de gestió i investigació que consideraven conculcats els seus drets i van denunciar. A més, ha recalcat que "tot el que no és il·legal, és legal i per tant, tots els contractes que no incorren en cap il·legalitat, són legals", punt en el qual ha indicat que "no s'ha trobat res que contravinga la legislació, tot i que sí coses perceptibles, com es pot trobar en qualsevol àmbit de la vida".

En la rèplica, els grups de l'oposició han criticat esta afirmació sobre la legalitat i, a més, Ignacio Blanco (EUPV) li ha reprotxat alhora que elaboren "un manual del blanqueig del frau", Rafael Rubio (PSPV) que no actuaren davant de l'informe del viceinterventor general de control financer sobre estes contractacions i Mireia Mollà (Compromís) que desconega en quants processos està denunciada la Generalitat per esta qüestió.