Els treballadors grecs en vaga rebutgen les noves demandes de l'FMI i la UE

Foto: REUTERS/JOHN KOLESIDIS

ATENES, 10 Feb. (Reuters/EP) -

   Els treballadors grecs que han participat este divendres en la vaga de 48 hores contra les noves demandes que han fet a Grècia el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Unió Europea a canvi del nou paquet de rescat han denunciat que estes són massa exigents.

   La policia ha utilitzat gasos lacrimògens contra un grup de manifestants encaputxats que estaven tirant còctels Molotov, pedres i ampolles al centre d'Atenes. Segons la policia, dos agents han resultat ferits en aldarulls i tres manifestants han estat arrestats.

   El ministre de Finances, Evangelos Venizelos, ha assenyalat que en els pròxims dies caldrà decidir si s'accepten o no les demandes dels prestamistes --la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional-- i ha advertit que està en joc la permanència de Grècia a l'euro.

   Venizelos ha dit que, per a evitar l'impagament, Grècia no té una altra opció que acceptar les dures condicions lligades al nou paquet de rescat, valorat en 130.000 milions d'euros, i el pla per a reduir el seu gran deute.

   La votació al parlament sobre les noves mesures d'austeritat es farà diumenge o dilluns, i el ministre ha assenyalat que la setmana que ve caldrà decidir si Grècia accepta les condicions i es queda a la zona euro o les rebutja i afronta sola temps més durs.

   "Ha arribat el moment que prenguem una decisió", ha declarat Venizelos a Brussel·les després que els ministres de Finances dels països de l'eurozona es neguessin a aprovar de manera immediata el pla de rescat. "Lamentablement, hem d'elegir entre uns sacrificis i altres sacrificis encara majors", ha admès.

   Venizelos ha insistit que si Grècia vol continuar usant l'euro com a moneda i seguir "dins d'Europa, cal fer el que calgui fer per aprovar el programa" d'austeritat "i perquè el PSI es complete a temps, abans de (...) març", quan guanyen 14.500 milions d'euros de deute.

   PSI són les sigles de Private Sector Involvement, el programa de reestructuració que preveu una condonació del 50% del deute de Grècia per part de creditors privats.

   Els recelosos ministres de la zona euro han donat a Atenes un termini de sis dies per a demostrar el seu compromís amb les reformes aprovant una sèrie de lleis, fent un estalvi d'altres 325 milions d'euros i garantint que el programa es mantindrà després de les eleccions, que podrien celebrar-se a l'abril .

   El pla inclou una reducció del 22% en el salari mínim, l'eliminació de 150.000 llocs de treball al sector públic i la disminució de les pensions.

ELS MANIFESTANTS EXPRESSEN EL SEU DESCONTENTAMENT

   Els manifestants que han participat en la vaga han comparat la situació actual amb els set anys de dictadura militar. A la plaça Sintagma, davant del Parlament, s'han escoltat cançons reivindicatives dels anys 60 i 70, mentre alguns treballadors del Ministeri de Finances, responsable d'aplicar les noves retallades, han onejat banderes negres.

   "No ajupiu la cap, resistiu!", han corejat els manifestants, que també han rebutjat els acomiadaments i les retallades en els salaris i les pensions.

   La vaga ha paralitzat el transport públic i, en els principals ports del país, els vaixells s'han quedat amarrats. El personal mèdic i els treballadors de la banca tampoc han treballat este divendres.

   El sindicat de funcionaris ADEDY ha denunciat en un comunicat que "les mesures incloses en el nou memoràndum (UE/FMI) i acordades entre els tres líders polítics i el Govern són una condemna per a la societat grega". "Ja és hora que el poble es pronunciï", ha afegit.

   ADEDY i GSEE, un sindicat del sector privat, representen a al voltant de dos milions de treballadors, gairebé la meitat de la força laboral grega. Des que el país ha rebut el primer rescat, el 2010, han realitzat nombroses vagues.

POLÍTICS QUE REBUTGEN LES MESURES

   Davant de la proximitat de les eleccions, molts polítics grecs s'han mostrat reticents a acceptar les condicions dels creditors.

   Georgios Karatzaferis, president de la Concentració Popular Ortodoxa (LAOS), un partit d'extrema dreta que forma part del Govern, ha dit este divendres que no pot donar suport a amb el seu vot l'acord que permetria a Grècia rebre el segon paquet de rescat.

   El viceministre de Treball, pertanyent al Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), va dimitir esta setmana, i uns 35 diputats socialistes han demanat mesures per suavitzar l'impacte de l'ajust.