Investigadors demostren que una micotoxina present en molts aliments afecta la regeneració de les neurones

Investigadores del CEU demuestran que una micotoxina afecta a las neuronas
CEU
Actualizado: jueves, 18 septiembre 2014 12:33

VALÈNCIA, 18 Sep. (EUROPA PRESS) -

Investigadors de l'Institut de Ciències Biomèdiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera, en col·laboració amb la Universitat de València (UV), han confirmat mitjançant experiments in vitro i in viu en animals experimentals el potencial efecte negatiu per a la neurorregeneració d'una micotoxina, l'Ocratoxina A, present en molts aliments, especialment els cereals i els seus derivats.

La investigació ha permés demostrar que l'Ocratoxina A afecta la formació de noves neurones en el cervell, procés conegut com a neurogènesi, concretament en la major zona neurogènica del cervell adult: la zona subventricular, segons ha explicat el CEU en un comunicat.

La investigació ha permès demostrar també que l'Ocratoxina A és capaç d'acumular-se en el cervell i produir un augment de la mort cel·lular en els anomenats nínxols neurogènics, afectant d'esta manera la producció de noves cèl·lules mare neurals, que reemplacen de manera habitual poblacions neurals, podent ser este un factor determinant en malalties neurodegeneratives.

L'estudi, dirigit pels doctors María Ángeles García Esparza i José Miguel Soria, del grup d'investigació Estratègies en neuroprotecció i neurorreparació de la Facultat de Ciències de la Salut de la CEU-UCH, ha sigut publicat en la revista 'Journal of Applied Toxicology'.

Segons explica la professora de la CEU-UCH, María Ángeles García Esparza, investigadora principal d'este treball, l'Ocratoxina A és una micotoxina produïda per diverses espècies de fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium.

Este toxina es troba en una àmplia varietat d'aliments, tant per a consum d'animals com per a l'home, especialment en els cereals, el café, el raïm i els seus derivats. El caràcter soluble en sang d'esta micotoxina és el que li permet afectar el procés de neurogènesi adulta.

ESTUDI DE LA ZONA SUBVENTRICULAR

Fins ara, l'efecte de l'Ocratoxina A havia sigut estudiat sobre diverses estructures del sistema nerviós central, però el seu efecte sobre la zona subventricular del cervell durant la vida adulta no havia sigut investigat encara. La zona subventricular és el major nínxol neurogènic del cervell adult dels mamífers.

"Esta zona, amb una elevada presència de cèl·lules mare neuronals, constituïx la principal font de noves neurones en l'edat adulta", ha assenyalat la professora García Esparza, qui ha afegit que "estudis recents han demostrat a més que les alteracions d'esta regió cerebral tenen relació directa amb importants disfuncions cognitives i de comportament".

Segons ha comentat la professora García Esparza, del departament de Farmàcia de la CEU-UCH, "amb esta investigació hem demostrat que l'exposició a l'Ocratoxina A reduïx la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules mare neuronals adultes a la zona subventricular i alhora augmenta la mort cel·lular, és a dir, es mostra un clar efecte negatiu de l'Ocratoxina A sobre la capacitat neurorregenerativa del cervell adult".

Tot i això, i tenint en compte que l'estudi s'ha realitzat en un model experimental en ratolins, la professora de la CEU-UCH ha afegit que "si es confirma en éssers humans les conclusions obtingudes en este primer estudi, caldria un major control de l'exposició a determinades toxines presents en els aliments que consumim diàriament; en concret, a estes micotoxines en els cereals i derivats, així com en altres aliments de la ingesta diària, a fi d'evitar l'efecte negatiu de l'Ocratoxina A sobre el sistema nerviós".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià