CASTELLÓ, 3 Mar. (EUROPA PRESS) -
La decisió davant d'una proposta de suborn provoca una excitació fisiològica més en aquells que decidixen actuar en contra del seu propi interès econòmic i la rebutgen que en aquells que opten per acceptar-la.
Així es desprèn de l'estudi sobre aspectes fisiològics i conductuals de la corrupció desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I, que revela, a més, una tendència majoritària a actuar de manera ètica i mostra l'efectivitat de l'amenaça d'un possible càstig a l'hora de frenar les actituds corruptes.
"Al contrari del que s'ha tendit a creure, no és la violació o el compliment d'una norma ètica donada el que desencadena l'activitat emocional, sinó més bé la decisió real d'actuar contra el mateix interès monetari", segons ha explicat Tarek Jaber-López, investigador del grup d'Economia Experimental i Computacional de la UJI.
Sobre esta qüestió, ha assenyalat que este treball "ha permès acostar-nos al fenomen de la corrupció a partir de la metodologia experimental". "Disenyem un experiment que ens va possibilitar analitzar, mitjançant un polígraf, el comportament i les reaccions emocionals de les persones front a una situació que pot comportar decisions corruptes", ha afegit.
L'estudi, publicat en la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience, mostra com alguns subjectes mantenen un comportament 'pro-social', rebutjant la corrupció, fins i tot quan no hi ha cap mecanisme de càstig. Quan sí es planteja la possibilitat d'un càstig el rebuig al suborn passa a ser majoritari.
HIPOTÈTICA SUBHASTA
A l'estudi, els subjectes experimentals es van enfrontar a una hipotètica subhasta en la qual dos empreses competien per la llicència d'unes obres públiques, per a la qual cosa feien les seues licitacions de nivells de qualitat, podent també introduir suborns per al subhastador que havia d'elegir l'empresa que finalment portaria a terme les obres.
Els subjectes que decidien com empresa s'enfrontaven a un dilema social, ja que quant més fora el pagament per al subhastador, més també la probabilitat que este els concedira la llicència per a maximitzar els seus beneficis.
Tot i això, esta opció implicava un cost, doncs la reducció en la qualitat suposava una reducció en el benefici de tots els implicats en la subhasta, el que s'identificaria amb les conseqüències negatives de la corrupció a la societat.
Pel seu pari, la coautora del treball i membre del grup d'investigació, Aurora García-Gallego, ha assenyalat que des que "malgrat que les bases de la teoria econòmica prediuen un comportament purament racional i a la recerca del benefici econòmic personal, els resultats mostren que les persones semblen revelar valors intrínsecs que els frenen en contra de les temptacions corruptes".
"Efectivament, tant empreses com funcionaris públics es desvien de l'estratègia que maximitza el seu benefici monetari i opten per una estratègia més prosocial", ha dit.
REACCIONS FISIOLÒGIQUES
Durant la presa de decisions, els investigadors van mesurar les reaccions fisiològiques dels subjectes a través de la intensitat de les emocions utilitzant com a eina el polígraf per a detectar les variacions en la sudoració i l'excitació emocional.
"Els nostres resultats suggerixen que les emocions més forts estan associades amb les desviacions de la pura maximització monetària, en lloc d'estar associades amb un comportament no ètic per es", ha apuntat l'investigador del grup i coautor de l'article, Nikolaos Georgantzís, qui ha aclarit que "les persones que prenen decisions reptant el seu propi interès econòmic patixen una major excitació que les que es preocupen únicament pel seu benefici econòmic personal".
A més, a l'estudi es van observar els temps de resposta com a mesura de la reflexió dels subjectes mentre prenen les seues decisions, fet que permet associar la resposta emocional amb un conflicte entre les motivacions primàries o instintives i les secundàries o contemplatives i, més específicament, amb desviacions del pur interès monetari dels subjectes. En este sentit, els investigadors han destacant que "aquells que patixen major excitació presenten majors temps de resposta".
En una segona fase de l'estudi es va introduir la possibilitat del càstig. Els subjectes es van enfrontar a la possibilitat que l'empresa que no obtinguera la llicència activara un mecanisme automàtic d'inspecció sobre els altres dos agents. La inspecció comportava una penalització de beneficis zero per als agents implicats si es descobria que s'havia produït suborn.
Per contra, si la llicència pública ha estat concedida netament i l'empresa perdedora va decidir inspeccionar, era esta la que es quedava amb beneficis zero. "Observem en els nostres resultats que l'amenaça de càstig és molt efectiva per a frenar l'oferta i acceptació de suborns malgrat que la inspecció s'activara en rares ocasions", segons els autors de l'estudi.
Així, ha destacat que este mecanisme dóna esperança a la societat per "frenar la corrupció, ja que l'amenaça d'un càstig mostra ser prou efectiva com per a permetre que els costos de portar als corruptes a la presó no superen els costos del guany". En definitiva, "el suborn es pot reduir per la mera amenaça de ser castigat més que per la freqüència de càstig efectuat realment", han afegit.
Amb vista a investigacions futures, el grup d'Economia Experimental i Computacional treballarà en l'obtenció de més dades sobre la correlació entre els temps de resposta i manifestacions fisiològiques de les emocions, ja que "el fet que el primer puga ser utilitzat com un substitut del segon és de gran rellevància per als economistes del comportament".
