Investigadors valencians i catalans descriuen un nou mecanisme implicat en la regulació de cèl·lules mare

VALÈNCIA 3 Sep. (EUROPA PRESS) -

Una col·laboració entre el grup de la Universitat de València (UV), dirigit per la professora Isabel Fariñas, i el grup del Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona, encapçalat per la investigadora Mariona Arbonés, ha conduït a la identificació d'un nou mecanisme biològic implicat en el manteniment de les cèl·lules mare que es troben en el cervell adult i que són responsables de la generació continuada de noves neurones.

A l'estudi, que apareix publicat en la prestigiosa revista 'Cell Stem Cell', es descriu com la quantitat cel·lular d'una proteïna quinasa, anomenada Dyrk1A, determina la correcta replicació de les cèl·lules mare neurals, segons han explicat fonts de la UV en un comunicat.

Les cèl·lules mare presents en els teixits adults, com el cervell, la pell, o la medul·la òssia, contribuïxen al recanvi cel·lular d'estos durant tota la vida d'un individu. Una de les preguntes bàsiques en la investigació sobre cèl·lules mare és com es dividixen estes cèl·lules per a donar lloc a dos cèl·lules filles, de les quals una manté les propietats plàstiques característiques de les cèl·lules mare mentre l'altra es diferencia.

A la feina es demostra com la quinasa Dyrk1A present en una cèl·lula mare neural es repartix de manera equivalent o desigual entre les seues cèl·lules filles i com la cèl·lula que hereta la proteïna Dyrk1A manté les mateixes propietats que la cèl·lula parental, mentre que la cèl·lula menys premiada en el repartiment de Dyrk1A canvia la seua resposta a senyals exògenes, abandona la pluripotència (capacitat de generar els diferents tipus cel·lulars del cervell) i comença a diferenciar-se.

L'estudi també mostra com la reducció de dosis del gen DYRK1A compromet el manteniment de les poblacions de cèl·lules mare del cervell adult. El gen codificador de la proteïna Dyrk1A en els humans es troba en el cromosoma 21, a la regió anomenada 'regió crítica de la Síndrome de Down' i és considerat com un dels gens candidats a explicar algunes de les alteracions neurològiques associades a aquesta síndrome.

A més, individus que tenen una única còpia funcional del gen DYRK1A presenten microcefàlia, la qual cosa posa en evidència la importància d'esta molècula en el desenvolupament del cervell. Tot i que el present estudi està fet en ratolins adults i no aporta informació per a explicar les alteracions que es produïxen durant el desenvolupament neural en els afectats per les aneuploidies del cromosoma 21, sí que torna a indicar que les dosis de la molècula Dyrk1A és essencial per al correcte desenvolupament de molts aspectes neurològics.

Els investigadors del grup valencià implicats a la feina pertanyen a la unitat de Neurobiologia Molecular del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, i formen part del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives i de la Retic de Teràpia Cel·lular, consorcis de l'Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Sanitat.

Per la seua banda, els investigadors de Barcelona implicats a la feina pertanyen als grups 'Funció Gènica i Models Murinos de Malaltia' i 'Teràpia Gènica' del Programa Gens i Malaltia del CRG i formen part del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Estranyes.

La investigació ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació (programa de Biomedicina), per la Generalitat de Catalunya i pel programa Prometeu de la Generalitat valenciana per a grups d'excel·lència de la comunitat.